http://www.calameo.com/read/00180698612427c38f322
Moviments socials
als nostres pobles
“Durant la
planificació de l’aeroport, una potent maquinària ens venia una espècie de
paradís, suposava oposar-se a un progrés sagrat i únic”
Carles Mulet, implicat en els moviments ciutadans de
denúncia sobre l’aeroport, ens explica com recorda aquesta oposició i quina és
la situació actual de la infraestructura
Laura Villaplana Moliner
Si cerquem a la xarxa
“Aeroport de Castelló” una de les primeres entrades que trobem és la de
l’enciclopèdia lliure Viquipèdia, la qual explica que des de la construcció de
la infraestructura “s’ha convertit internacionalment en un símbol del
malbaratament, el qual ha caracteritzat el desenvolupament de la crisi”. Avui
ens centrarem en buscar algunes respostes a com s’ha pogut arribar a esta
situació, quins elements han estat en joc per oferir esta imatge d’excés i
despropòsit, i especialment, quin paper van tindre i tenen els moviments
socials i polítics dels nostres pobles durant tot el procés, des de l’aprovació
fins a l’actual inoperativitat de l’Aeroport.
Com és sabut, la construcció,
inauguració i gestió de la infraestructura situada a uns escassos 20 km de les Coves, no han
estat exemptes de polèmiques. Un dèficit patrimonial de 61 milions d’euros
(segons l’auditoria de comptes de 2013), una inversió inicial de 150 milions,
la implícita destrucció d’espais naturals d’elevat valor ecològic, la seua
dubtosa necessitat per la proximitat als aeroports de València i Reus, els
recents intents fallits de malvendre’l i les costoses adjudicacions de gestió,
són alguns dels elements clau que posen llum sobre la qüestió.
Però ens agradaria poder anar
més enllà de les dades i conèixer una miqueta més a fons quina ha estat
l’oposició social al llarg del procés, i per això parlem amb Carles Mulet, veí
de Cabanes, qui ha estat implicat en els moviments ciutadans i polítics de
denúncia al voltant de l’aeroport, també com a coportaveu de Compromís a les
comarques de Castelló.
- Des de l’any 2000, quan estava previst que l’aeroport
entrés en funcionament fins ara, quines creus que han estat les principals
causes que fan que avui en dia encara no hage aterrat cap avió?
Els principals problemes han
estat dos, al meu entendre, per una banda, la falta d’interès de cap companyia
o grup econòmic en volar i aterrar des de Castelló, i la nefasta tramitació des
del principi del projecte.
Respecte a la falta d’interès;
contínuament se’ns ha venut que hi havia infinites nòvies rondant a aquesta
infraestructura, i a l’hora de la veritat, sempre ha estat mentida; això ha fet
que ningú estiguera donant pressa, no ha hagut mai cap estudi de viabilitat
econòmica, ni cap lobby interessat en l’aeroport. Però el més important a
l’hora d’impedir-li entrar en funcionament, ha estat una gestió negligent
irresponsable des del minut zero; un tria arbitrària de la ubicació que va
ocasionar endarreriments i paralitzacions, tràmits que sempre s’han fet
malament i a destemps, permisos que no s’han sabut gestionar; a hores d’ara,
tants anys després, encara hi ha desenes de passos burocràtics pendents, i això
que Aerocas té una plantilla de gent en teoria especialista molt ben pagada i
han signat contractes astronòmics amb tècnics especialistes.
- Quin paper creus que han jugat els personalismes en
el procés de construcció i gestió de l’aeroport?
Ahí
radica el principal problema, perquè la proposta de fer un aeroport, i fer-ho
en eixe lloc concret, no ix de cap demanda social ni econòmica, sinó del
caprici personal d’alimentar un ego malaltís, això, barrejat amb els favors que
s’havien de pagar als de sempre (les grans empreses constructores de Castelló,
les implicades en casos de corrupció per finançament del PP en el cas Gürtel,
que són les que han fet el negoci amb les obres dels principis), en fer
contractes astronòmics amb familiars o empreses molt pròximes.
També
cal recordar que qui va gestionar des de la Diputació el projecte en primera
persona era l’exvicepresident de la Diputació Francisco Martínez, el qual, mira
quina casualitat, va aconseguir que es modificara el projecte per afectar a
finques a nom de son pare.
Per
tant, és evident que si darrere del projecte de l’aeroport no haguera estat
Carlos Fabra i tot el que l’envolta, sinó la racionalitat, la realitat seria un
altra.
- Com a veí de Cabanes i pròxim als moviments
ciutadans, com valores el posicionament i mobilització socials enfront el
projecte de l’aeroport?
A
finals dels 90 en especial, vam ser massa pocs els que ens vam mobilitzar, es
van organitzar actes de tot tipus; xerrades informatives a tota la comarca,
replegada de signatures i adhesions, concerts, marxes a peu, va participar gent
dels pobles del voltant, els més afectats, va ser poca la que va mantindre un
posicionament crític. És cert que enfront teníem aleshores una potent
maquinària que ens venia una espècie de paradís d’urbanitzacions, camps de
golf, la plena ocupació... i front a això, mobilitzar-se contra una
infraestructura (fóra aquesta o el vial Cabanes-Orpesa), suposava oposar-se a
una espècie de progrés sagrat i únic.
- Creus que una major implicació social de denúncia
hagués fet que l’actual situació fos diferent?
És
difícil saber-ho, però evidentment si haguera hagut major posicionament
contrari, les coses s’haurien pogut fer d’un altra manera; ací és que vam
acabar pendent tots, no sols els veïns als quals se’ls va expropiar quasi en
format atracament els seus terrenys, i amb l’amenaça que suposa i suposava per
als pobles del voltant tindre una infraestructura d’aquestes característiques
al seu costat; sinó que ens ha acabat afectant a tots, els milions d’euros
malgastats en el trajecte, obres, publicitat, fastos, manteniment a pesar
d’estar tancat, el paguem tot. El sainet a tot l’estat per l’esperpent de
l’aeroport acaba causant dany a la imatge de tot Castelló.
Per
tant, si no sols els veïns, sinó els seus representants, s’hagueren posicionat
críticament i exigint racionalitat i compliment de la legalitat, no estaríem on
estem; tenim exemples recents a la retina de contundents mobilitzacions
ciutadanes que han aconseguit aturar o modificar projectes que pareixien
inaturables i han fet doblegar-se els mandataris més autoritaris.
Cal
recordar que cap ajuntament va tindre un posicionament crític, que tots els
grups de la Diputació Provincial recolzaven aquest projecte. O mentre a Madrid
va governar el PSOE, i haguera pogut modificar
o demanar correccions, van ser una part més de l’engranatge que ens ha
dut on estem. Tinc una valoració positiva de la capacitat de la mobilització
social, de segur, que amb major mobilització, no estaríem on estem.
- Com valores la recent adjudicació de la gestió i
explotació a l’empresa canadenca SNC-Lavalin?
Sembla
un simple baló d’oxigen al Consell per previ pagament tindre algú que li rente
la cara; si l’aeroport fóra rendible, no caldria buscar a cap empresa a la qual
li haurem de pagar 2,5 milions d’euros a l’any perquè gestione l’aeroport .
Lavalin
és una multinacional implicada en molts assumptes tèrbols, i vetada pel Banc
Mundial per operar en molts països, si ha vingut a Castelló no ha estat perquè
veja rendibles les operacions de l’aeroport, sinó perquè sap que darrere
d’aquest aeroport, hi ha una administració autonòmica que pagarà a l’empresa
mentre l’explote. És a dir, és una empresa que ve a fer negoci per
l’adjudicació i no preocupada en si funciona o no l’aeroport.
- Quina seria la teua voluntat, una vegada construït
l’aeroport i externalitzada la seua gestió, per a que el projecte guanyes
sentit i sostenibilitat des d’un punt de vista social i ambiental?
És
difícil eixa valoració, com es vol que siga una cosa que penses que no s’hauria
d’haver fet mai en eixes condicions i ubicació. El que m’agradaria és que
deixara de ser una sangria de diners públics, que si ha de funcionar, no siga a
costa d’alimentar una empresa privada amb diners públics, que si almenys no és rendible,
no siga deficitària per als contribuents. Que realment, si algun dia funcione,
puga ajudar a generar treball de qualitat en tota la comarca. Ambientalment
veig complicat que siga compatible un aeroport amb el respecte ambiental de l’entorn
( contaminació acústica, visual, etc).
.jpg)
