Entrevista a Tossal Gros

http://www.calameo.com/read/00180698612427c38f322

Moviments socials als nostres pobles

“Durant la planificació de l’aeroport, una potent maquinària ens venia una espècie de paradís, suposava oposar-se a un progrés sagrat i únic”

Carles Mulet, implicat en els moviments ciutadans de denúncia sobre l’aeroport, ens explica com recorda aquesta oposició i quina és la situació actual de la infraestructura

Laura Villaplana Moliner

Si cerquem a la xarxa “Aeroport de Castelló” una de les primeres entrades que trobem és la de l’enciclopèdia lliure Viquipèdia, la qual explica que des de la construcció de la infraestructura “s’ha convertit internacionalment en un símbol del malbaratament, el qual ha caracteritzat el desenvolupament de la crisi”. Avui ens centrarem en buscar algunes respostes a com s’ha pogut arribar a esta situació, quins elements han estat en joc per oferir esta imatge d’excés i despropòsit, i especialment, quin paper van tindre i tenen els moviments socials i polítics dels nostres pobles durant tot el procés, des de l’aprovació fins a l’actual inoperativitat de l’Aeroport.

Com és sabut, la construcció, inauguració i gestió de la infraestructura situada a uns escassos 20 km de les Coves, no han estat exemptes de polèmiques. Un dèficit patrimonial de 61 milions d’euros (segons l’auditoria de comptes de 2013), una inversió inicial de 150 milions, la implícita destrucció d’espais naturals d’elevat valor ecològic, la seua dubtosa necessitat per la proximitat als aeroports de València i Reus, els recents intents fallits de malvendre’l i les costoses adjudicacions de gestió, són alguns dels elements clau que posen llum sobre la qüestió.

Però ens agradaria poder anar més enllà de les dades i conèixer una miqueta més a fons quina ha estat l’oposició social al llarg del procés, i per això parlem amb Carles Mulet, veí de Cabanes, qui ha estat implicat en els moviments ciutadans i polítics de denúncia al voltant de l’aeroport, també com a coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló.

- Des de l’any 2000, quan estava previst que l’aeroport entrés en funcionament fins ara, quines creus que han estat les principals causes que fan que avui en dia encara no hage aterrat cap avió?

Els principals problemes han estat dos, al meu entendre, per una banda, la falta d’interès de cap companyia o grup econòmic en volar i aterrar des de Castelló, i la nefasta tramitació des del principi del projecte.

Respecte a la falta d’interès; contínuament se’ns ha venut que hi havia infinites nòvies rondant a aquesta infraestructura, i a l’hora de la veritat, sempre ha estat mentida; això ha fet que ningú estiguera donant pressa, no ha hagut mai cap estudi de viabilitat econòmica, ni cap lobby interessat en l’aeroport. Però el més important a l’hora d’impedir-li entrar en funcionament, ha estat una gestió negligent irresponsable des del minut zero; un tria arbitrària de la ubicació que va ocasionar endarreriments i paralitzacions, tràmits que sempre s’han fet malament i a destemps, permisos que no s’han sabut gestionar; a hores d’ara, tants anys després, encara hi ha desenes de passos burocràtics pendents, i això que Aerocas té una plantilla de gent en teoria especialista molt ben pagada i han signat contractes astronòmics amb tècnics especialistes.

- Quin paper creus que han jugat els personalismes en el procés de construcció i gestió de l’aeroport?

Ahí radica el principal problema, perquè la proposta de fer un aeroport, i fer-ho en eixe lloc concret, no ix de cap demanda social ni econòmica, sinó del caprici personal d’alimentar un ego malaltís, això, barrejat amb els favors que s’havien de pagar als de sempre (les grans empreses constructores de Castelló, les implicades en casos de corrupció per finançament del PP en el cas Gürtel, que són les que han fet el negoci amb les obres dels principis), en fer contractes astronòmics amb familiars o empreses molt pròximes.

També cal recordar que qui va gestionar des de la Diputació el projecte en primera persona era l’exvicepresident de la Diputació Francisco Martínez, el qual, mira quina casualitat, va aconseguir que es modificara el projecte per afectar a finques a nom de son pare. 

Per tant, és evident que si darrere del projecte de l’aeroport no haguera estat Carlos Fabra i tot el que l’envolta, sinó la racionalitat, la realitat seria un altra.

- Com a veí de Cabanes i pròxim als moviments ciutadans, com valores el posicionament i mobilització socials enfront el projecte de l’aeroport?

A finals dels 90 en especial, vam ser massa pocs els que ens vam mobilitzar, es van organitzar actes de tot tipus; xerrades informatives a tota la comarca, replegada de signatures i adhesions, concerts, marxes a peu, va participar gent dels pobles del voltant, els més afectats, va ser poca la que va mantindre un posicionament crític. És cert que enfront teníem aleshores una potent maquinària que ens venia una espècie de paradís d’urbanitzacions, camps de golf, la plena ocupació... i front a això, mobilitzar-se contra una infraestructura (fóra aquesta o el vial Cabanes-Orpesa), suposava oposar-se a una espècie de progrés sagrat i únic.

- Creus que una major implicació social de denúncia hagués fet que l’actual situació fos diferent? 

És difícil saber-ho, però evidentment si haguera hagut major posicionament contrari, les coses s’haurien pogut fer d’un altra manera; ací és que vam acabar pendent tots, no sols els veïns als quals se’ls va expropiar quasi en format atracament els seus terrenys, i amb l’amenaça que suposa i suposava per als pobles del voltant tindre una infraestructura d’aquestes característiques al seu costat; sinó que ens ha acabat afectant a tots, els milions d’euros malgastats en el trajecte, obres, publicitat, fastos, manteniment a pesar d’estar tancat, el paguem tot. El sainet a tot l’estat per l’esperpent de l’aeroport acaba causant dany a la imatge de tot Castelló.

Per tant, si no sols els veïns, sinó els seus representants, s’hagueren posicionat críticament i exigint racionalitat i compliment de la legalitat, no estaríem on estem; tenim exemples recents a la retina de contundents mobilitzacions ciutadanes que han aconseguit aturar o modificar projectes que pareixien inaturables i han fet doblegar-se els mandataris més autoritaris.

Cal recordar que cap ajuntament va tindre un posicionament crític, que tots els grups de la Diputació Provincial recolzaven aquest projecte. O mentre a Madrid va governar el PSOE, i haguera pogut modificar  o demanar correccions, van ser una part més de l’engranatge que ens ha dut on estem. Tinc una valoració positiva de la capacitat de la mobilització social, de segur, que amb major mobilització, no estaríem on estem.

- Com valores la recent adjudicació de la gestió i explotació a l’empresa canadenca SNC-Lavalin?

Sembla un simple baló d’oxigen al Consell per previ pagament tindre algú que li rente la cara; si l’aeroport fóra rendible, no caldria buscar a cap empresa a la qual li haurem de pagar 2,5 milions d’euros a l’any perquè gestione l’aeroport .

Lavalin és una multinacional implicada en molts assumptes tèrbols, i vetada pel Banc Mundial per operar en molts països, si ha vingut a Castelló no ha estat perquè veja rendibles les operacions de l’aeroport, sinó perquè sap que darrere d’aquest aeroport, hi ha una administració autonòmica que pagarà a l’empresa mentre l’explote. És a dir, és una empresa que ve a fer negoci per l’adjudicació i no preocupada en si funciona o no l’aeroport.

- Quina seria la teua voluntat, una vegada construït l’aeroport i externalitzada la seua gestió, per a que el projecte guanyes sentit i sostenibilitat des d’un punt de vista social i ambiental?

És difícil eixa valoració, com es vol que siga una cosa que penses que no s’hauria d’haver fet mai en eixes condicions i ubicació. El que m’agradaria és que deixara de ser una sangria de diners públics, que si ha de funcionar, no siga a costa d’alimentar una empresa privada amb  diners públics, que si almenys no és rendible, no siga deficitària per als contribuents. Que realment, si algun dia funcione, puga ajudar a generar treball de qualitat en tota la comarca. Ambientalment veig complicat que siga compatible un aeroport amb el respecte ambiental de l’entorn ( contaminació acústica, visual, etc).