Jueus i palestins

Sempre m’ha agradat no buscar les tres potes al gat, sinó la cinquena i si pot ser la sisena, defugint en la mesura d’allò possible (que no ho és) dels prejudicis assolits, intentar fer altres lectures a les fàcils i obvies, i relativitzar  les coses tant com ha estat possible. Els judicis i prejudicis, sempre els fem d’acord amb el nostre entorn i el que ens influeix, voluntària o inconscientment, mai poder ser objectius, perquè l’objecte mai és el mateix per a tot el món.

            Si ja és complexe analitzar el nostre i entorn i la nostra pròpia vida, com és poder fer anàlisi pretingudament asèptics de coses que passen a milers de quilòmetres, com ara el que està passat entre Israel i el poc que queda de Palestina.

            Segurament intentar reduir-ho tot a una  dicotomia de bons i dolents, no ajuda, i pontificar des del que abans hem filtrat i preconceptuat, tampoc. Imagine, que si jo fóra un ciutadà de l’Estat d’Israel, voria les coses de manera molt diferent de si jo fóra un ciutadà de Palestina, o no, o ves tu a saber.

            L’empatia necessària amb el perdedor, i la concepció tràgica de l’existència, fa que segurament molts tinguem especial sensibilitat amb les històries del poble sefardita i com se’l va exterminar en tota la península que habitem ( sí, també en ciutats com València o fins i tot a Castelló, o no va quedar ni rastre de les jueries o calls, recomanable i molts el llibre que fa poc he gaudit "La Valencia judía", editat fa un anys pel Consell Valencià de Cultura), però també, eixe sentiment de commiseració i el podem tindre amb els moriscos massacrats i desterrats també del nostre país, episodis igual de brutals, com si es puguera fer un paral·lelisme amb els botxins d’eixos dos pobles en un “nosaltres”, els d’ara, els sefardites amb l’actual estat d’Israel o els moriscos amb l’actual Palestina, cosa que és ridícula i absurda, imagine.

            Per això, costa entendre les coses des de fora, i intentar una asèpsia total, i pensa el que he dit, què faria jo si visquera en territori de l’actual Israel, després de tot el patit durant segles d’extermini costant, possiblement seria el més filldep... sionista armat, o si fóra un palestí, amb una situació de desnonament continua de ma casa i el meu món, patint el bloqueig inhumà i l’assassinat continu de la gent del meu entorn, me faria potser de Hamàs o qualsevol facció armada, i entenc que el fet religiós és el que és, ni ho magnifique ni ho simplifique, s’aprofiten per marcar distàncies, diferències, afirmacions com a poble, estructures mentals jeràrquiques, classistes, masclismes, de perpetuar ordres injustos.

            Dit açò, que no se si calia, per evitar etiquetes prèvies i demés permisos, la impotència i el fàstic és el que em remou; i desenvolupe mecanismes per evitar més ràbia; intentar evitar certes imatges i noticies, per no somatitzar-les encara més; que Hamàs no és cap mirall, clar, però que el que està passant és un extermini continu d’un poble, també. Mentre, eixa mentida de la comunitat internacional, a l’ ONU,  ( perdone?),  continua en un silenci indigne, en queixes en veu baixa, en la banalització dels fets, en la justificació d’allò injustificable, la política de fets consumats, de pixar-se damunt la taula i que t’aplaudisquen encara, fa que no es veja cap solució, que estiguem pensant ja que en 20 o 30 anys, el “conflicte” (ja veus l’eufemisme gent innocent) s’haja acabat simplement perquè s’haurà acabat amb tot el poble de Palestina, amb el poc que queda de terreny, amb la contínua aniquilació física.

            Fàstic de vore com es juga en el llenguatge, una són assassinats i altres sóls víctimes o morts, uns són terroristes i altres defensors de la seua tranquil·litat, uns empren escuts humans i juguen amb les imatges de les víctimes i altres són els occidentals i civilitzats. Fart, molt fart, de que les vides humanes valguen tant poc (algunes reduïdes a simples estadístiques), fart que ningú prenga cap mesura, que es continue massacrant persones, siguen de la banda que siguen ( encara que numèricament ja sabem qui ix sempre perdent), fart de que a estes altures, tornem a vore com la diplomàcia internacional, les mesures i mecanismes sols s’apliquen allà on interessa, i entre tots estiguem permetent aquest aniquilació constant; l’escalada d’ara, és sols un episodi més, fins acabar amb la realitat palestina, pese a qui pese. 

Compromís alerta que es poden perdre fins 35,1 milions d’euros si no entren en 2014 en funcionament les dessaladores de Cabanes-Orpesa i Moncofa

El diputat de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, ha presentat una pregunta escrita al Govern Central, després que en anteriors respostes es diguera que es pensava posar en funcionament les dessaladores de Moncofa i  Cabanes-Orpesa en 2014. Ara, amb més de la meitat de l’any passat, i amb la polèmica de com pagar aquesta explotació, i amb anuncis d’Acuamed donant per concloses les obres i en preparació per funcionar, el diputat ha demanat saber si ja s’ha calculat el preu del metre cúbic per a aquestes dessaladores.

            Igualment, ha demanat que s’explique si ja es sap les quantitats que hauran d’abonar els ajuntaments per amortitzar la construcció d’aquestes infraestructures, i s’adverteix que si no es posen en funcionament les dues, dins d’aquest any 2014, es perdria els 35,1 milions d’euros de fons de la Unió Europea que van servir per  finançar aquestes dessaladores, 17,2 milions d’euros  en el cas de Cabanes-Orpesa, i 17,9  en el de Moncofa.

            Des d’Orpesa, el regidor de BLOC-Compromís, Josep Lluís Romero ha exposat que el silenci d’Acuamed, (Govern Central), i els ajuntaments és preocupant, més quan la situació és tant complexa i necessitat d’accions àgils i ben pensades “des de fa anys sabien que arribaríem a un punt com aquest; on si no es posa en funcionament la dessaladora ja, es perden milions d’euros que caldrà pagar amb diners públics, i si es posa en funcionament, automàticament s’haurà de començar a pagar, en el cas que ens pertoca, entre Cabanes i Orpesa 55 milions d’euros en 25 anys, per un aigua que ningú demanda, més els diners que coste el produir aquest aigua dessalada. Ara, després d’anys advertint-los, veiem com la tàctica és la de l’estruç, deixar passar el temps, quan calen mesures concretes que no perjudiquen als veïns, als ajuntaments ni a l’Estat, hem reiterat la necessitat de revisar el conveni i acordar noves solucions, però en la pràctica ningú ha fet res”,

            En la mateixa línia, el regidor d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes, Carles Mulet, ha recordat que les obres es van començar en juny de 2009 i tenien un temps d’execució de 18 mesos, i per tant, haurien d’haver finalitzat i ser recepcionades en novembre de 2010, i per contra, en juliol de 2014, encara no s’han recepcionat, sense saber en què pot afectar això a la reclamació de garanties d’obres, sobrecostos, o responsabilitats per incompliments; i recepcionar les obres, tornem a estar igual, és començar a pagar per donar servei a una demanda inexistent, les 150.000 usuaris previstos no estan, i els 43 hm3 cúbic d’aigua que pot produir la planta, ningú els necessita; la problemàtica és doble, recepcionar l’obra per estar parada, és igualment començar a pagar, i fer-la funcionar, totalment inviable perquè no hi ha qui consumisca eixa aigua “ no anem a dessalar aigua per a tirar-la després al riu”

            Des de Compromís s’ha reiterat la irresponsable gestió que s’ha fet d’aquest assumpte, primera  al l’aprovar-ho, i ara al no donar respostes tot i la gravetat, per part del PP i el PSOE a nivell estatal com en els dos municipis afectats “ si algú ha de pagar aquesta barbaritat, haurien de ser els responsables polítics del seu patrimoni, i no la gent dels pobles” .

Imputen a l'arquitecte municipal i a l'ex secretari i actual cap d'urbanisme de Cabanes

El jutjat d'instrucció número sis de Castelló, dins de les diligències 000457/2014, ha citat a declarar a l'arquitecte municipal de Cabanes, Rubén Bellido Tárrega, i al exsecretario accidental i actual cap de l'àrea d'urbanisme de Cabanes, José Vicente Guimerá, el pròxim 18 de novembre com imputats en els presumptes delictes de Prevaricació continuada, falsificació de documents públics, oficials i mercantils , i tràfic d'influències , arran d'una denúncia presentada al febrer passat pel Regidor de Units pel Poble-Compromís, en l'ajuntament de Cabanes, Carles Mulet.

EN aquest cas, ja es va prendre declaració en qualitat de testimonis a l'anterior secretari municipal, a l'actual, a l'alcaldessa del municipi i a la primer tinent d'alcalde. 

L'extensa denúncia aporta desenes de proves documentals que acreditarien que suposadament aquests dos tècnics municipals van falsejar presumptament informes amb la intenció aparentment d'afavorir a l'empresa Marina d’Or respecte a les pròrrogues demanades en el PAI de Torre la Sal, segons la denúncia, aquests van emetre informes i van intentar donar veracitat a un suposat inici de les obres que necessàriament havien de ser parelles a la urbanització, en una data posterior a la qual sabien i ha quedat acreditat es van iniciar. 

El determinar una data o una altra podria comportar una sanció considerable a l'empresa. Ara, al novembre hauran d'acudir com imputats per a explicar què motive l'emissió d'informes on suposadament van falsificar la realitat conscientment. La presentació de la denúncia es va fer amb una annex d'uns 50 documents oficials que corroboren els fets, a més de fotografies i altra informació, posteriorment es va ampliar fins a en dues ocasions l'aportació documental amb informes del Seprona, o dels propis expedients obrantes en la seu de la Conselleria competent en matèria d'urbanisme a València, un treball minuciós i ardu per a recompondre un relat de 2006 i 2007.

           

 Com voreu, en este comunicat no es fa cap valoració personal i es manté en tot moment la presumpció d'innocència, per a jutjar, en teoria, els jutjats