publicat avui a Mediterraneo( no disponible a la versión online)
De tots els animals
de la terra, la serp crec que és un dels més enigmàtics i objecte de veneració
o repulsa per part dels humans, i caldria una bona classe de simbologia i
explicacions més enllà de l’obvietat; no sols per ser un animal fàl·lic o
verinós ( ja que no és l’únic cas amb alguna d’eixes característiques i no tots
tenen eixes representacions i poder en l’inconscient col·lectiu).
La serp del kundalini, la serp
sagrada en cultures tant diverses com la maya, egípcia, quechua, hindú, la
sumèria... i segurament en la majoria que pugues furgar, per no parlar del
cristianisme, on la serp és qui tempta a
Adam i en especial a Eva, a la qual li fa menjar de l’arbre prohibit amb
promeses de que no anaven a morir ( eixa era l’amenaça que tenien sobre els
seus caps) i que menjant d’eixe fruit serien com els déus i coneixerien el bé i
el mal, i partir d’eixe moment va anar tot
a perra i la vida en este món es va convertir en un patiment continu.
I clar, vulgues que no, en esta
cultura nostra judeocristiana, la bestieta fa respecte, i pocs són els que el
volen tindre com animal de companya; i el símil de la serp que ronda per les
branques de l’arbre, amb bones paraules embolicant al suposat ser innocent; a
qui es vol corrompre, a qui gossa anar més enllà dels límits. I això pot ser
també un exemple del que és la corrupció, la serp sense la debilitat humana no
faria res, el corrompedor, sense el qui vol ser corrupte, tampoc, i això, des
del principi dels temps sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada