Cicles de quatre anys

http://www.castelloninformacion.com/castellon-opinion-carles-mulet-compromis-cicles-quatre-anys/ 

Imagine que deu passar en més llocs, però imagina per un moment que no vius a les comarques de Castelló, ni tant sols a l’Estat Espanyol, com sabries que estàs en any electoral?, molt fàcil, no?, si veus que de repent estan les ciutats en obres, amb tanques i maquinària pesada obrint rases per tot arreu, pintant passos de zebra que des de fa quatre anys no es pinten.

Eixe símptoma també el deuen tindre les associacions veïnals, esportives i culturals; aquelles que durant quatre anys, si no han estat simples xiriguitos de poder de torn, se les han vist de tots els colors per poder accedir a espais, ajuts i atenció dels ajuntaments i regidors, ara, han de fer lloc en l’agenda per  reunir-se en totes les candidatures existents perquè ara, i no abans, tots van a tocar-los la porta, a fer-se fotos en ells com si en quatre anys no hagueren tingut temps per tindre’ls en compte. I és positiu escoltar les propostes per a  un municipi que tenen les entitats socials, però això, s’ha de treballar en el dia a dia també.

Hi ha, qui es passa quatre anys o bé governant, o bé en una oposició absent i rutinària, acudint als plenaris a fer acte de presència en més desgana que propostes, i esperar pacientment que les coses canvien pel seu natural, però no fent massa esforç no siga cas que ens toque treballar abans d’hora.

I existeix el tòpic de dir que la campanya electoral comença just el dia després de les eleccions anteriors, però es veu que això no sempre és tant matemàtic com sembla.

Carles Mulet 

L’ajuntament sanciona a l’arquitecte de Cabanes ( imputat)

En 31 de juliol de 2014, el portaveu del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes, Carles Mulet,  presentava un escrit a l’alcadia explicant la situació de greu incompatibilitat en la qual es trobava l’arquitecte municipal. Això es feia setmanes després de saber que aquest estava imputat junt al cap de l’àrea de secretaria i urbanisme en el jutjat número sis, i setmanes abans de saber-se de la imputació en un altre cas junt a l’alcaldessa del municipi per adjudicacions al soci d’aquest.

A pesar de presentar-se en aquestes dates i el posterior impacte que va comportar la imputació de l’alcaldessa, no és fins octubre de 2014 quan des de l’alcaldia  s’inicia els tràmits per dictaminar si hi ha o no irregularitats.

Ara, a pesar de la imputació de Bellido en dos casos molt greus, i l’haver estat treballant fora de l’ajuntament sense la preceptiva declaració de compatibilitat des de 2008 fins a finals de 2014,a pesar d’estar obligat a saber la normativa, i signar un contracte on se l’obligava a fer aquest tràmit, des de l’alcaldia s’ha optat per la sanció menys quantiosa i l’eximeixen dient que “ desconocia que estaba infringiendo el ordenamiento jurídico”.

La sanció que se li aplica és com a falta greu, i se li imposa el  demèrit consistent en la pèrdua d’un grau en el sistema de carrera horitzontal, passant a ostentar un grau 21 durant un període de dos anys, amb la consegüent reducció del complement de destinació que es farà efectiu a partir de la nòmina d’abril, i la privació del dret de ser avaluat per a l’ascens de grau, en el mateix període”

Tant aquesta sanció com les dos imputacions amb les que compta Bellido, han eixit a la llum gràcies a la funció fiscalitzadora del grup de l’oposició, i des de l’alcaldia sols s’ha actuat tard i malament i després dels requeriments fets; les accions en aquest cas no tenen cap relació amb el cas en el qual està imputat Bellido junt a l’alcaldessa i l’exalcalde Artemio Siurana, en aquell cas, la deixadesa de funcions de l’alcaldia ha estat total. 

Partits polítics

http://www.castelloninformacion.com/castellon-opinion-carles-mulet-comprimos-partits-politics-upyd/

nes, 13 abril, 2015

Carles Mulet. 

Estem davant la descomposició a passos accelerats d’UPyD, i la perspectiva de qui ho va crear és al mateix temps qui està dinamitat totes les expectatives que hi havia dipositades en eixe partit, i fins fa poc, semblava que hi havia un espai electoral potencialment ample per a un nacionalisme espanyol diferent, allunyat dels estereotips de la dreta nacionalcatòlica, amb tints progressistes i altres contradictoris. Diuen que en part això ha passat perquè sense massa explicació, Ciudadanos ha ocupat eixe espai, i creix a de manera espectacular; ara, segons les darreres enquestes, hi ha quatre grans partits a nivell estatal en una forqueta aproximadament del 20 % en intenció de vot.

I la ‘sort’ d’UPyD ha vingut accelerada pel resultat de les eleccions andaluses, on IU ha aguantat en certa manera l’ensorrament que es venia augurant també en les enquestes; i on ara, al convertir-se possiblement en la cinquena força política llevat d’aquells territoris amb identitat i partits propis, els deixa també tocats a punt de l’extraparlamentarisme a tot arreu. I com deia, això a nivell d’Estat, on les forces d’àmbit autonòmic desdibuixen, complementen o varien eixe ‘quatripartidisme’ que sembla s’està gestant.

I si un partit polític naix, i “triomfa”, és perquè ocupa un espai que altres o bé han abandonat, o no han sabut ocupar en una societat canviant, i si un partit polític s’apaga, és precisament perquè ha deixat d’ocupar l’espai que els ciutadans necessiten, o altres l’han ocupat, perquè, què són si no els partits?, alguns el veu com a fins en ell mateix, el ser d’un per tradició familiar, costum o sentiment identitari, altres, el veuen com instruments per intentar aconseguir fer unes polítiques, canviar el  món cap a un  ideal concret ( o altres, per canviar la seua pròpia realitat i lucrar-se de moltes maneres).

I on està el terme mig, entre aquells que es creuen estar en un partit, corrent d’opinió o familieta, pensant-se que tenen la veritat absoluta i estan carregats de raó i és qüestió de temps i paciència a esperar que a la gent, miop i cega se’ls caiga la bena dels ulls i abracen la fe vertadera; poc més que la gent és idiota. I en l’extrem oposat, els que pensen que cal ballar al ritme de les modes i modelar, canviar i transvestir els principis i idees segons el que la societat demanda, per intentar sobreviure als canvis socials; potser en el munt mig d’eixos dos extrems caldria buscar sensatesa.

Els canvis accelerats que s’està vivint en la política són realment inaudits i ens tenen a tots un poc sorpresos, però no s’ha de tindre por als canvis, sinó intentar ser partícips d’eixos canvis.

Memòries de peix 

Miércoles, 8 abril, 2015

Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 

Es nota que vénen eleccions, perquè els alcaldes o nous candidats, ixen dels seus despatxos oficials en els que han estat quatre anys tancats, a fer-se cafés en la ciutadania, o a reunions en entitats i associacions a les quals han oblidat sistemàticament, i estes entitats estaran ja esgotades perquè els tocarà reunir-se en totes les opcions i pseudopcions que els voldran tindre en la foto.

I ara s’alcen carrers, s’arreglen voreres, s’asfalta, es liciten obres, s’inauguren places i jardins, es fan anuncis de que ara sí, es posarà en funcionament aquesta o l’altra infraestructura, s’anuncien baixades d’impostos un primavera contínua, vamos!, una eclosió d’alegria i bon rotllo que es rematarà ara quan comencen les promeses i compromisos electorals, eixos que després, a partir de setembre de 2015, ja ningú recordarà. Però el nivell de fartera que es percep al carrer indica que eixa memòria de peix que semblava que fins fa poc s’apoderava de tot, s’està esgotant ja, i estem patint el fenomen de les opcions de càstig, partits eixits des del no-res, que de la nit al matí tenen la capacitat d’arreplegar milers d’adhesions de tant de fart i descontent, però que de la mateixa manera que s’unflen poden desinflar-se, per això, ahí també, cal previndre eixa memòria curta, i pensar en qui ha estat al peu del carrer fent el que ara altres prometen, i també, que les capes de quitrà, no ens facen oblidat els quatre anys de clots, perquè si no, estarem sempre en el mateix cicle viciat.