A mitjan segle XX moltes zones rurals del País Valencià tenien un accés molt limitat a l’educació. Les partides agrícoles disperses —com la Vall de Miravet, dins del terme municipal de Cabanes— es trobaven a certa distància del nucli del poble i la major part de la població vivia en masos o en xicotets grups de cases. Esta dispersió dificultava l’escolarització regular dels xiquets i xiquetes, ja que el desplaçament diari fins al poble sovint resultava llarg i complicat. Per este motiu es van crear escoles rurals unitàries, que permetien oferir una educació bàsica als infants que vivien al camp.
L’expedient municipal conservat de l’Ajuntament de Cabanes, datat entre 1945 i 1947, permet reconstruir la història de l’escola de la Vall de Miravet: la creació de l’aula, el lloguer de la casa de la mestra, les obres necessàries per a fer-la habitable i l’inventari del material escolar. Este conjunt documental és una font molt valuosa per entendre com funcionaven les escoles rurals valencianes en la postguerra.
L’escola de Miravet apareix documentada com una “escuela nacional mixta”, és a dir, una escola on assistien conjuntament xiquets i xiquetes. Este tipus d’escoles eren habituals en zones rurals amb poca població escolar, ja que permetien reunir tots els alumnes en una única aula sota la responsabilitat d’un únic mestre o mestra. Per tal de posar en funcionament el centre, l’Ajuntament de Cabanes va haver de llogar una casa situada a la mateixa partida per destinar-la a escola. El contracte d’arrendament indica que el propietari de l’immoble el cedia al consistori perquè s’hi instal·lara l’escola nacional recentment creada, a canvi d’un lloguer anual de 275 pessetes pagat per trimestres. El mateix document assenyala que el municipi va invertir 1.415 pessetes en obres per adequar la casa i convertir-la en un espai apte per a l’ensenyament. Esta situació era relativament habitual en les escoles rurals del moment, ja que molts ajuntaments no disposaven d’edificis escolars propis en les partides agrícoles i optaven per adaptar cases particulars.
A més de l’edifici escolar, l’Ajuntament també va gestionar el lloguer d’una altra casa destinada a habitatge de la mestra. En les escoles rurals era freqüent que el docent residira prop del centre, sobretot en zones allunyades o de difícil accés. El contracte signat l’1 d’octubre de 1945 establia que Daniel Capdevila Ribés, propietari d’una casa situada al centre de la Vall de Miravet, la llogava al consistori perquè hi visquera la mestra nacional destinada a l’escola. El preu acordat era de 350 pessetes anuals, pagades també trimestralment. Abans d’ocupar la casa, l’Ajuntament va realitzar diverses obres per tal de fer-la habitable. Un document de l’expedient detalla la relació de jornals i materials utilitzats en estes obres, amb una despesa total de 640,50 pessetes. Entre els materials adquirits apareixen guix, rajoles i maons, així com la compra d’un armari i el pagament de jornals a un albañil. Esta inversió municipal s’havia d’amortitzar posteriorment mitjançant descomptes en el lloguer.
Els inventaris de 1946 i 1947 permeten conéixer amb detall el material existent a l’aula. Entre els objectes inventariats apareixen diversos elements característics de l’escola franquista. En primer lloc hi havia objectes de caràcter religiós i polític, com un crucifix, un quadre de la Immaculada, un retrat del Caudillo, un retrat de José Antonio i una bandera d’Espanya. També hi havia mapes —d’Europa, de la península Ibèrica, de la província de Castelló i un mapamundi—, llibres escolars d’aritmètica i enciclopèdies elementals, així com mobiliari bàsic com pupitres, armaris, pissarres i tinteros.
La presència d’estos elements mostra clarament el model educatiu imposat durant el règim de Francisco Franco després de la Guerra Civil espanyola. L’escola no sols tenia una funció educativa, sinó també ideològica. El sistema escolar franquista utilitzava l’ensenyament com un instrument d’adoctrinament polític i religiós. La presència obligatòria del crucifix, dels retrats dels dirigents del règim o de la simbologia nacional no era casual: formava part d’un projecte de control ideològic de la societat. A més, la llengua pròpia del territori, el valencià, estava totalment prohibida en l’ensenyament i en l’administració, i l’educació es feia exclusivament en castellà. Això va suposar una ruptura amb les polítiques educatives anteriors i una clara repressió cultural.
Cal recordar que l’esforç més important per portar l’educació al món rural s’havia produït durant la Segona República espanyola. Durant aquell període es va impulsar un ampli programa de construcció d’escoles públiques i de renovació pedagògica amb l’objectiu de reduir l’analfabetisme i garantir l’accés universal a l’educació. La voluntat era apropar l’escola a la població, especialment en les zones rurals. A Cabanes, a més de la de la Vall de Miravet, també es va crear una altra escola rural a la partida de la Ribera, amb la mateixa finalitat d’atendre els xiquets i xiquetes que vivien en esta zona del terme municipal.
Els documents també identifiquen la mestra destinada a Miravet durant aquells anys: María Concepción Vendrell Martí. La seua firma apareix en els inventaris del material escolar i en altres certificacions. En moltes escoles rurals, el mestre o mestra era una figura clau dins de la comunitat, ja que sovint era una de les poques persones amb formació acadèmica de la partida i exercia també una funció cultural i social.
Amb el pas del temps, la realitat del món rural va anar canviant. La millora de les comunicacions, la concentració escolar i el despoblament progressiu de moltes zones agrícoles van provocar el tancament de moltes escoles rurals menudes. L’antiga escola de la Vall de Miravet també va acabar perdent la seua funció educativa. Des de fa ja algunes dècades, l’edifici que havia albergat l’escola és la vivenda habitual d’una parella que l’ha restaurat i condicionat com a habitatge, conservant en part l’estructura original de l’edifici.
L’expedient conservat sobre l’escola de la Vall de Miravet permet, per tant, reconstruir una part significativa de la història social i educativa del terme de Cabanes. A través de contractes, inventaris i documents administratius es pot observar l’esforç d’un ajuntament menut per portar l’escola a una partida rural dispersa, però també es fa evident el context polític i ideològic en què funcionava aquell sistema educatiu. Estos documents no sols expliquen la història d’una escola, sinó també la d’una època marcada per la postguerra, la repressió cultural i la transformació del món rural valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada