.png)
El Col·legi de Metges de Castelló, amb motiu del seu centenari, va publicar un butlletí especial dedicat a la història de la sanitat a la província. En aquell número es va incloure un article del metge castellonenc Juan Guallar Segarra, en el qual descriu el funcionament dels hospitals de guerra a la província durant el conflicte.
Entre aquests centres sanitaris apareix una referència molt detallada a l’hospital d’avantguarda de Cabanes, instal·lat a les antigues escoles del poble.
Font:
http://www.comcas.es/b100/hospitalesguerra.htm
El front de guerra al sector de Cabanes (maig de 1938)
Per comprendre la funció d’aquest hospital cal situar-lo dins del context militar del moment. Durant la primavera de 1938 el front de guerra es trobava molt prop de Cabanes, en el sector interior del Maestrat.
Els combats es desenvolupaven especialment a la zona de les Coves de Vinromà, mentre que Cabanes quedava immediatament a la rereguarda del front. A poca distància del poble, a la zona del Pla de l’Arc, es va habilitar també un aeròdrom provisional utilitzat per l’aviació republicana.
Aquesta disposició explica el paper de Cabanes dins del sistema sanitari republicà: els ferits procedents dels combats eren evacuats cap al poble, on eren atesos i classificats a l’hospital instal·lat a les escoles. Des d’allí, els casos més greus eren traslladats a hospitals de rereguarda situats a Castelló o Benicàssim.
Testimoni del funcionament de l’hospital
A continuació, el fragment del text del metge Juan Guallar Segarra, que descriu la creació i el funcionament dels hospitals de guerra a la província de Castelló.
“La iniciación de la Guerra Civil encontró a Castellón sin otra instalación hospitalaria que el Hospital Provincial perteneciente a la Diputación Provincial, ya que algunos pequeños hospitales locales dependientes de edificaciones abandonadas por el Decreto de Expropiación de Bienes religiosos de Mendizábal habían ido perdiendo su uso con el paso de los años.
En la zona republicana, tras la anarquía de los primeros momentos, se creó una red hospitalaria organizada tras el nombramiento como jefe de la Sanidad Militar del doctor José Puche Álvarez, catedrático de Fisiología.
Se crearon varios grupos de hospitales militares, entre ellos el 4º Grupo, que comprendía las provincias de Valencia, Castellón y Teruel. Al frente fue nombrado el profesor Juan Peset Aleixandre, catedrático de Medicina Legal.
Bajo esta dirección se fueron creando en la provincia diversas instalaciones hospitalarias, instaladas en edificios ya existentes y con funciones distintas.
Entre los centros creados se encontraban:
- Centros de acción antituberculosa: Villa Dolores (Castellón)
- Hospitales de sangre para las Brigadas Internacionales: Lucena, Almazora y Las Villas
- Hospitales de guerra especializados: Alquerías del Niño Perdido
- Hospital de guerra de vanguardia: Cabanes
- Hospital para convalecientes: Fuente en Segures (Benasal)
- Hospital mixto de Alcora.
De este modo se organizó una red hospitalaria bajo el control del 4º Grupo de Hospitales Militares a partir de 1937.”
Instal·lació de l’hospital de Cabanes
Segons el testimoni, el segon hospital de guerra instal·lat a la província va ser el hospital d’avantguarda de Cabanes.
La seua creació va respondre a l’avanç de les tropes franquistes des d’Aragó cap al territori de Castelló. Davant la proximitat del front, el comandament sanitari republicà va decidir instal·lar un hospital més pròxim a la línia de combat per poder atendre i classificar els ferits abans d’enviar-los als hospitals base.
L’hospital es va instal·lar en una escola construïda feia pocs anys, situada al costat de la carretera que travessava el poble. L’edifici tenia planta quadrada amb un pati central.
La distribució interior era la següent:
- a l’entrada es trobaven les oficines del director i del comissari
- a continuació hi havia la sala de cures i el quiròfan
- en l’altra banda es situaven la farmàcia i el magatzem.
Al voltant del pati central es van habilitar les sales per als ferits. En una ala es va instal·lar la primera sala amb unes quaranta llits, sota la responsabilitat del doctor José Crespo Leal. A l’altra ala es va muntar la segona sala, dirigida pel doctor Montes, procedent de València.
Les condicions eren molt precàries. Les llits eren estretes i no hi havia ni cadires ni tauletes, de manera que els ferits deixaven les seues pertinences sota el llit.
Una antiga capella situada a l’est del pati es va utilitzar per als ferits terminals, que eren tractats amb morfina per alleujar el dolor. Els morts eren transportats directament al cementeri del poble.
L’ofensiva de maig de 1938
La situació de l’hospital va canviar radicalment a començaments de maig de 1938. En aquell moment el front estava estabilitzat a les Coves de Vinromà.
Poc després el centre va quedar sota control del XXII Cos d’Exèrcit republicà, comandat pel coronel Ibarrola. Al mateix temps es va instal·lar un aeròdrom provisional al Pla de l’Arc, a l’oest de Cabanes, on es van concentrar diversos avions republicans.
El 16 de maig de 1938 es va iniciar una ofensiva contra les posicions franquistes de les Coves de Vinromà. Durant aquells combats van passar per l’hospital més d’un miler de ferits, que eren classificats segons la gravetat:
- ferits per operar i quedar ingressats
- ferits per operar i traslladar a hospitals base
- ferits lleus que podien ser evacuats
- ferits molt greus que eren traslladats a la capella per esperar la mort.
Evacuació de l’hospital
El 22 de maig de 1938 es va ordenar evacuar l’hospital davant el perill que l’avanç franquista ocupés la Pobla Tornesa, fet que hauria tallat la comunicació amb Castelló.
L’evacuació es va fer amb gran rapidesa i es va haver d’abandonar gran part del material.
Després de l’evacuació, part del personal sanitari va ser traslladat a altres hospitals republicans, especialment al complex hospitalari de Benicàssim i a centres sanitaris de Castelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada