publicat avui a Mediterraneo.
La placa de la Santa.
http://carlesmulet.blogspot.com/
La polèmica sobre la col·locació o no d’una placa en el Congrés dels Diputats fent honor a una monja i santa, que si mireu pel Google us recordarà assombrosament a Zaplana, ens torna a dur en portada de com de difícil és encara avui en dia, fer recordar a l’ampla majoria de la classe política, que vivim, tal i com diu la Constitució Espanyola de 1978 en un estat aconfessional, que suposadament ja ha superat allò del nacional-catolicisme.
Però la realitat és un altra de ben diferent, les imposicions en la vida política de la religió majoritària continuen sent assimilades com a una part més de les obligacions i del protocol ; misses, processons, presència d’elements religiosos en els ajuntaments. Veiem contínuament com de les institucions públiques elegits democràticament, actuen i participen en actes religiosos ostentant la representació de la institució de la qual formen part sense respectar el principi constitucional esmentat.
Les excuses, ja les sabem “ si sóc creient, si és més tradició ja que religió, si no es fa cap mal a ningú, si és per respecte a eixa majoria creient”, quan perfectament l’alcalde o regidor de torn, si realment creuen en eixa religió, poden acudir com a un ciutadà més anònim, i no necessàriamanent a lluir “palmito”, portant els ciris més grossos. Si no, per què no respecten també a les minories religioses que potser també els han votat, i fan el Ramadan quan toca, com a alcaldes o regidors, o es practiquen la circumcisió si es dóna el cas, per posar només alguns exemples. En resum, queda encara molt per avançar en eixa aconfessionalitat religiosa, i el pes del franquisme continua encara massa en el subconscients, en comportament que afecten al 90% de la classe política.
Carles Mulet
Regidor d’Iniciativa a Cabanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada