dilluns, de març 25, 2013

Mulet “ la dimissió de Carlos Fabra i l’obertura del judici no és ni el principi ni final de res”



El portaveu ecosocialista recorda que Fabra no serà jutjat pels delictes més greus

Castelló, a 24 de març de 2013. El coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha afirmat avui que en res canvia amb l’obertura del judici oral contra l’expresident de la Diputació i del PP de Castelló, Carlos Fabra, acusat de dos delictes de tràfic d’influències, suborn ( cohecho) i quatre delictes fiscals.
            Segons ha recordat Mulet “en gener de 2012 ja se li va encetar el procediment per a un judici oral, i se li  va imposar una fiança de 4,2 milions d’euros, i ja vam vore, com després de 15 mesos d’aquella data, ni es va celebrar aquell judici, ni es sap res del pagament d’aquella fiança imposada, i va estar, durant quinze mesos, presidint Aerocas i rient-se del Consell de la Generalitat, mesos en els quals el Jutge instructor va d’haver demanar ampara al Consell General del Poder Judicial per les pressions de l’Audiència Provincial”.
            Per al portaveu ecosocialista “és cínic vore a Carlos Fabra alegrant-se de que per fi té judici a la vista, quan s’ha dedicat, durant aquest nou anys, a torpedejar i impedir avançar a la justícia amb tot tipus de recursos, i pressions que són els que han impedit que en nou anys es resolga el cas, i en les portes de ser jutjat ha estat en diverses ocasions, i sempre al final ha trobat la complicitat de l’Audència o ha sabut posar les traves oportunes per ajornar eixe moment, i sempre, a la porta del judici, ha estat o bé presidint el PP i la Diputació Provincial, o bé presidint una empresa pública, i mai des del Consell ni des de la direcció autonòmica del seu partit han gosat qüestionar-lo o apartar-lo, sent còmplices d’aquesta situació”


L’alegria de Fabra
Mulet ha afirmat que la suposada alegria de Fabra per l’obertura del judici, del qual encara no es té cap data, és com a mínim sorprenent “ Fabra deu estar molt content, perquè els casos més sagrats que estaven des del principi damunt de la taula, com són tot el que té a vore amb els fitosanitaris, han passat a l’oblit. Cal recordar que el cas comença amb l’acusació del seu exsoci, de com Fabra empra suposadament un entramat d’empreses creades a mitges entre els socis i algunes el president del PP posteriorment ( amb sorprenents participacions com les de l’advocat  Wenley Palacios), on es dedica a introduir en el mercat productes fitosanitaris provinents de la Xina sense el més mínim control sanitari, falsificant analítiques i documents públics. Estem per tant davant delictes contra la salut pública i falsificacions documentals molt greus, i això, no apareix ja en el cas que es limita a un suborn i tràfic d’influències,  coses que són difícil de demostrar objectivament, ai delictes fiscals que ja vorem si queden en una simple sanció, però dels delictes més greus, se salva de moment.
            En eixe extrem també s’ha exposat que “  el que és més greu, és que en el Codi Penal no es puga jutjar a un polític per inútil, perquè el dany que ha fet a Castelló amb les seues estrafolàries decisions no té càstig, el pitjor “delicte” que hauria  fet  Fabra, és danyar la imatge de Castelló, ell ha estat responsable d’embrutar el nom de les nostres comarques amb el seu vergonyós cas, i també amb paradigmes de la inutilitat política com l’aeroport. Fabra ha malgastat els anys en els  quals teníem totes les opcions del món i érem líders en creació d’ocupació, i ha arruïnat a la nostra economia en la seua aposta per l’especulació urbanística impulsada i venerada des de la Diputació”

Politització del cas.
Igualment, en eixe sentit ha remarcat que “ las mofas de la gentuza” a les quals feia menció que ha sufrit Fabra durant aquests anys, no són mofes cap a la seua persona; “ en un judici a un càrrec polític, on aquest s’haguera apartat higiènicament dels seus càrrecs, la resta d’opcions polítiques no hauríem de dir ni opinar res, i deixar que fóra la justícia qui fera la seua faena.  Però estem davant d’un cas on un polític s’aferra al seu càrrec durant anys i l’empra, i tota la seua xarxa clientelar que aplega fins l’Audiència, per impedir a la justícia actuar, prova d’això és el ball de jutges a Nules o el paper jugat per l’Audiència Provincial, i a més, empra el seu poder intern dins del partit per continuar, fins fa pocs dies, al front d’empreses públiques on es manegen milions d’euros de tots els contribuents, i eixe manteniment al front d’Aerocas no era una decisió que havia de deixar als tribunals, sinó als polítics, i hem de ser  els polítics qui demanàrem netedat.

Segons Mulet “ no ens hem mofat de ningú, sinó que hem demanat que se’n deixen de mofar de nosaltres, dels ciutadans, que hem hagut d’aguantar açó durant anys. Per això, ara allò desitjable seria que es deixara al jutge via lliure per jutjar, que s’acaben els recursos, entrebancs i pressions, i que el ciutadà Carlos Fabra, siga un ciutadà més a tots els efectes. I que la connivència d’Alberto Fabra i de tot el PP des d’ell fins al darrer regidor del partit en el poble més menut de Castelló, tinga el seu càstig electoral en les urnes, perquè el més greu dels Fabra no és si ha defraudat a Hisenda o ha fet suborn, sinó que han fet malbé la nostra economia i les nostres esperances”