Poc a poc entra la claror per les finestres
abans plenes de pols, s’obrin portes de habitacions hermètiques i la pols
s’aixeca dels mobles creant capricioses estructures efímeres als rebre els
encara tímids rajos que entre pels badalls recent oberts.
T’entren esternuts, i l’olor a tancat ho amera
tot, i les parets estan florides, en algú cantó de la cambra fa olor com a
animal mort, corromput. Obris el calaixos i has de bufar sobre els papers per a
que s’escampe de nou la pols, i vore els títols dels llibres. Una aranya negra
i peluda ix corrents de darrere d’una caixa plena de papers que està en un
cantó, el soroll i la llum del carrer l’ha espantada, i deixa el seu altar on
ha teixit un blanca i grossa teranyina.
Vas cap a l’armari amb la intenció
d’obrir-lo... “ahi ha d’estar el que estic buscat”, penses, però estires dels dos poms a l’hora i no s’obrir,
forces un poc més i res, notes que pesa molt o està acorat a la paret perquè no
s’ha mogut ni un mil·límetre tot i la força feta.
Mires al teu voltat, i l’escenari fa pena,
t’haurà d’arromangar, i posar-te a netejar com si estigueres boig... no tens
l’aspiradora a mà, la van trencar i no en van comprar de nova. Hauràs de fer
una llista ben llarga de productes de neteja, i posar-te a la faena. Això sí,
si pares d’esternudar, ja que eixe aire infecte encara d`àcars i pols te
continua omplint el pulmons.
Però estàs content, t’ha donat les claus per a
que faces precisament això, que neteges primer, que adreces i ordenes, que
tornes cada cosa al seu lloc, que tornes a fer de l’habitació un lloc habitable
i ple de vida... pensa ara que és un despatx d’una alcaldia, o un govern
qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada