Albocàsser- Alhaurín

Hola corazones; La presó d’Albocàsser és el símbol de la traïció del PSOE i en especial de Jordi Sevilla a tot el seu electorat a la nostra circumscripció provincial. Contra aquest projecte, EU ha mantés i cotinua mantenint una oposició frontal, però sembla que al partit del govern li ix més a compte enganyar al despoblat Alt Maestrat que no obrir una nova caixa de Pandora a un altre lloc de l’Estat.

Si finalment aquest projecte es finalitza (molt al nostre pesar), aquest centre es convertirà en poc temps en l’Alharín del Nord. L’aire pur d’Albocàsser, el dur secà, serà el millor lloc per desintoxicar-se de tant de fitosanitari, i tant espectacular com l’entrada de Julian Muñoz en la presó malaguenya, seria la possible entrada ( i qui sap si inauguració com a pres número u), del polític cossiero “presumptament” més corrupte de la història de Castelló; eixe Fabra que està imputat en múltiples delictes, el qual ha mentit en les seues declaracions ( de béns i de renda) i s’ha enriquit de manera espectacular mentre ha esta amb càrrec públic. Per donar-li el glamour marbellí, caldria buscar-li una folklòrica a l’estil de la Pantoja; però a Castelló, més enllà de les rutilants i esporàdiques vingudes de Karina, o la dona del Jesulín, manquem de personatges de la premsa rosa...¿ podria ocupar eixe lloc alguna presumpta presentadora de TV local, només per posar un exemple?.

I és que anem a més, com deia eixe eslògan pepero; i emulant l’estil Marbella, calia una presó en condicions... d’ací a pocs anys, tindrem la nostra pròpia Marbella d’... , per exemple, entre Cabanes i Orpesa, i els negociets o negociots de regidors i familiars de molts ajuntament de la nostra costa ( començant per Alcalà de Xivert i acabant per on vulgues), poden, presumptament, acabar a Albocàsser, temps al temps. Per tant, per ser la nova Marbella, només en falta els personatges de les revistes del cor; la resta ja ho tenim. Hasta la pròxima, corazones.

A Manolo Martínez, gràcies.

Divendres passat de matinada, el company Manolo Martinez es rendia davant una terrible malaltia que l’havia mantés en lluita les darreres setmanes.

No és que existeisca una edat ideal per fer aquest irremeiable trànsit, però quan qui la fa és una persona jove, plena d’energia i vitalitat, et deixa més desconcertat. Feia menys de dos mesos que ens havíem acomiadat d’un altre company irrepetible, Vicent Pinyana, i ara de nou, la fatalitat del destí ens tornava a arrapar de ben prop, i era Manolo qui ens deixava; dirigent local i comarcal de més estima, carisma i lucidesa que hem tingut mai a Esquerra Unida.

Quan una persona estimada es mor, el primer que et venen al cap són tòpics massa recurrits, però en aquest cas, aquests prenen una transcendència abans mai imaginada, i són certs. Manolo ha estat un exemple de compromís social, de defensar des d’alló concret les grans idees; el dia a dia del seu barri, del seu carrer, del seu Castelló; fent possible quotidianament la utopia, la il·lusió, el demostrar des del compromís personal que un altra societat no és només necessària, sinó també possible.

L’esquerra, i tot Castelló, ha perdut a una de les persones més il·luminadores, insubornables, crítiques i alhora amables, però aquesta pèrdua és només física; ja que dins de tots els que hem compartit part de la seua vida, ja germina en força i estima la llavor que Manolo ens va impregnar; les grans persones no ens deixen mai, romanen sempre al nostre costat, aconsellant-nos i guiant-nos des de la distància, i nosaltres, fidels al seu record i estima, continuarem mantenint viva la seua flama; en nom de tota Esquerra Unida, una gran abraçada a la família, i donar-te les gràcies, Manolo, pel tot els que ens has deixat tant a dins.

El Miracle de les Coves 2.

El Miracle de les Coves 2.

L’any que ve farà 60 any, que a una xiqueta de les Coves se li va aparèixer ni més ni menys que la Marededéu en la Moreria. La Marededéu li va dir que es tornaria a manifestar l’1 de desembre, i que faria possible tots els milacres que la gent li demanara ( no res de tres desitjos com el rata geni de la botella).

Més de tres-centes mil persones de tot el País Valencià i la resta de l’estat i l’estranger, es va tirar a les carreteres, i bicicletes, carros tirats per animals i vehicles de tot pelatge, o a peu, van anar en processó cap a aquesta localitat de la Plana Alta per gaudir de tant extraordinària aparició. Es veu que a la Marededéu li va agafar por escènica, i no es va atrevir a mostrar-se davant de tantíssima gent ( quina feina, condir desitjos a tres-centes mil persones)

Ara, quasi seixanta any després, la Marededéu se li ha tornat a aparèixer a un altre xiquet prodigi; l’alcalde de la localitat. Tot i que aquest cop ha estat la marededéu de l’euro.

Aquest vol emular les mítiques desfilades de vehicles en direcció a les Coves que travessaran els nostres pobles i termes; procedents de tot el País Valencià i resta de l’Estat i estranger; però ara els vehicles seran grans camions carregats de residus tòxics i perillosos, i no de persones. Possiblement ara sí, gràcies a a la toxicitat dels fems que aniran a parar a aquest poble, tots podrem al·lucinar i vore a la marededéu, al Xupacabras en bibicleta o a saber a qui. I és que la nova religió de l’euro és la més poderosa de totes.

Gràcies a la gent

Ahir es publicava en el DOGV l’arxiu definitiu del projecte d’incineradora a la Vall d’Alba, en base al rebuig social. Dies abans, el vicepresident del Consell venia reconèixer que el projecte era inviable i com a tal no es podia dur endavant. Encara estem esperant les disculpes per part de l’alcalde de Vall d’Alba, Francisco Martínez, el qual fa poc deia que el projecte era magnífic i que tot era una campanya electoralista del PSOE. A alguns, en lloc de créixer-li el nas, li deu créixer cada dia el bigot per les mentides que diu ( per sort, el bigot es pot retallar cada nit)

I és que, hem hagut de patir tot tipus de mentides i manipulacions sobre aquest assumpte, del qual ja sabem qui anava a eixir beneficiat, i la resposta del vicepresident de la Diputació era fàcil; la culpa de tot del PSOE, quan molts dels que ens/s’han mogut ni hem votat ni votarem en la vida a aquest partit, i molts es morien de vergonya aliena al vore a dirigents del psoe voler anar d’abanderats de la lluita contra la incineradora, quan al mateix temps estan votant projectes urbanístics bàrbars i letals per al nostre territori; ni així es poden rentar ja de la corrupció que portaran sempre sobre ells. Era una resposta de la gent més enllà de les sigles, no de cap partit polític Es tracta, doncs , d’un victòria de la qual cal felicitar a la gent dels nostres pobles; si no s’hagueren mobilitzat, replegat signatures, portat camisetes i penjat banderoles als balcons, els nostres alcaldes no s’haguerem vist pressionats a desmarcar-se de la línia oficial del PP, i segurament, el projecte haguera tirant endavant. Açó ha de ser una lliçó per a tot i totes; si realment ens unim la gent del poble per lluitar per allò que creiem just; es podem aconseguir coses impensables. Ha estat la victòria de la gent, unida. Incineració, ni a Vall d’Alba ni a cap poble.