No és que existeisca una edat ideal per fer aquest irremeiable trànsit, però quan qui la fa és una persona jove, plena d’energia i vitalitat, et deixa més desconcertat. Feia menys de dos mesos que ens havíem acomiadat d’un altre company irrepetible, Vicent Pinyana, i ara de nou, la fatalitat del destí ens tornava a arrapar de ben prop, i era Manolo qui ens deixava; dirigent local i comarcal de més estima, carisma i lucidesa que hem tingut mai a Esquerra Unida.
Quan una persona estimada es mor, el primer que et venen al cap són tòpics massa recurrits, però en aquest cas, aquests prenen una transcendència abans mai imaginada, i són certs. Manolo ha estat un exemple de compromís social, de defensar des d’alló concret les grans idees; el dia a dia del seu barri, del seu carrer, del seu Castelló; fent possible quotidianament la utopia, la il·lusió, el demostrar des del compromís personal que un altra societat no és només necessària, sinó també possible.
L’esquerra, i tot Castelló, ha perdut a una de les persones més il·luminadores, insubornables, crítiques i alhora amables, però aquesta pèrdua és només física; ja que dins de tots els que hem compartit part de la seua vida, ja germina en força i estima la llavor que Manolo ens va impregnar; les grans persones no ens deixen mai, romanen sempre al nostre costat, aconsellant-nos i guiant-nos des de la distància, i nosaltres, fidels al seu record i estima, continuarem mantenint viva la seua flama; en nom de tota Esquerra Unida, una gran abraçada a la família, i donar-te les gràcies, Manolo, pel tot els que ens has deixat tant a dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada