Condemnats:

Condemnats:

Després d’una llarga lluita que hem mantés contra el govern municipal, per la negativa d’aquest a facilitar-nos la documentació que requeríem, ha tingut el final esperat; el Jutjat del Contenciós Administratiu de Castelló, ha condemnat a l’alcalde de Cabanes, reconeix que ha vulnerat els drets constitucionals del grup municipal d’EU.

Açò suposarà un punt d’inflexió, un toc d’atenció a unes practiques feixistes i totalitàries, no només amb nosaltres, sinó amb la resta dels ciutadans; el PP ha emprat l’ajuntament fins ara com un cortijo particular, o millor una agència immobiliària, sobre la qual ens pretenien negar l’accés a tot tipus de documentació necessària pe a poder desenvolupar el càrrec per al qual el poble ens havia triat. Han de prendre nota, assumir les regles del joc democràtic, i sobre tot, demanar disculpes per un comportament intolerable i feixista; estava clar que no estava preparat per ser alcalde ni càrrec públic, i hem hagut de pagar la prepotència, xuleria i manera autoritàries d’actuar. Ara la justícia li ha parat els peus, i ha de vore com no viu en un illot particular sobre el qual pot fer milers de malifetes, sinó que s’ha d’ajustar a dret, de contrari, si no accepta les premisses bàsiques d’un estat democràtic, que abandone el seu càrrec

La condemna a l’alcalde ( alcalde condemnat) és un bomba de rellotgeria que acabarà demostrant com és només la punta de l’iceberg de tot el que pot vindre . Vam demanar un seguit de llicencies municipals perquè dubtàvem que certes activitats empresarials polèmiques a la localitat, les tingueren, i el PP, en lloc de tramitar aquestes llicències, preferia ocultar i no donar informació de la seua situació legal. Ara, han de, o bé concedir-les, o bé assumir que han actuant prevaricant, al permetre activitats perilloses dins del terme, durant anys, sense llicències. Cascú tria la seua manera de fer política, uns al servei del poble, i altres, condemnats pels tribunals

Històric. gener de 2005. El recurs a Ibarretxe

l “ Pla Ibarretxe” està sent aquest dies l’excusa ideal per desviar tota l’atenció mediàtica i l’actualitat política, com si a la resta de l’Estat no tinguérem més maldecaps que el referèndum que vol fer lehendakari.
I és que “l’amenaça separatista”, ha estat un recurs fàcil que ha vingut emprar el PP durant els darrers anys per crispar i basar el seu discurs polític; el buscar una alteritat, demonitzar-la i perseguir-la, mentre l’aparell mediàtic controlat per la dreta esppanyolista s’ha dedicat a tirar més llenya al foc. Ibarretxe, Carod Rovira i tots els que no comulgàvem del seu nacionalcatolicisme espanyolista hem estat el blanc dels atacs desmesurats, criminalització, i tot tipus de desqualificatius.
El proper 20 de febrer, estem convocats a un referèndum per dir sí o no al tractat de la Constitució Europea; i tot el món coincideix en que un referèndum és la manera més democràtica de decidir com persones el nostre futur. També aquests dies, ha estat d’actualitat les eleccions a Palestina, on tot el món comparteix el dret d’autodeterminació d’exie poble.
De la mateixa manera, dins del joc democràtica, Ibarretxe vol sotmetre a votació al seu poble, que determine quin és el futur que vol. Allò antidemocràtic seria voler imposar una model per la força, o negar-li a un poble a decidir el seu futur. Per tant, l’aposta és ben senzilla: consultar al poble.
Des del nacionalisme espanyolista s’ha reaccionat com era d’esperar; agafant la Constitució com a llibre sagrat, fent la seua lectura integrista del mateix, ( que no fan, curiosament, amb altres parts més importants de la carta magna com és el reconeixement al dret a una vivenda digna, per posar un exemple). La Constitució, com tots els corpus legislatius, no poden ser enteses com quelcom inalterable i immutable pels segles dels segles: aquests han d’evolucionar, i de fer evolucionen, d’acord als temps i les realitats socials, i més al tractar-se aquesta una Constitució que es va fer com es va fer cedint tots per la por i la necessitat de normalitzar la vida democràtica.
Per tant, demanar opinió al poble, és la més democràtica de les manera de governar. Un altra cosa és el si el projecte sobiranista de l’estat associat que ens proposa ens agrada o no ( que no és precisament, el model que proposa ETA i el seu entorn, ni molt menys). Per a la gent d’EU i IU; no és el nostre model, apostem per un Estat Federal Solidari, ( òbviament republicà), en el qual es reconega el dret d’autodeterminació dels pobles. El futur de l’Estat ha de ser aquell que la gent vulga en cada moment, no una imposició divina, per tant, han de caure molts tòpics i mitges veritats.
Creiem que ja és hora de poder parlar sense complexos ni por del model d’Estat, i tots tenim molt a dir, i sobre tot, molt a escoltar. Escudar-se en el text constitucional per no moure ni una coma, és simplement un error històric, el voler tindre una legislació que no es correspon amb el sentir i voluntat popular.
Quina por hi ha en que el poble basc decidisca el seu futur? Imagine que tot es basen en excuses, en alarmar sobre el tema per no parlar de coses més precises a ca nostra. A mi, particularment, més important del que al País Basc hi haja un referèndum sobre la seua relació amb la resta de l’Estat, em preocupa més com farem els valencians la reforma necessària del nostre Estatut, el buscar solucions a la precarietat laboral que encara tenim a les nostres comarques, a les agressions al medi ambient, a les agressions de la dreta espanyolista al nostre idioma, a la destrucció del litoral, a la falta de


vivenda digna per a un bon número de població, el que continue inamovible un polític investiga per corrupció al front de la Diputació, i moltíssimes altres coses, i no em molesta que la gent opine, pense, diga, i vote, encara que no siga allò que jo opine, pense, diga, o vote.

Històric, octubre 2004, EL CONGRÉS DEL PP: LA DATA DEL 20-N NO ÉS PURA COINCIDÈNCIA

L’elecció de delegats al Congrés autonòmic del PP, que es celebrarà el proper 20-N a Castelló, ha posat en evidència algunes coses; l’estructura caciquil de partit, on és Carlos Fabra qui parteix i reparteix, assegurant-se el control absolut de la delegació. El problema no és que Fabra impose la seua autoritat, sinó que ningú li la rebatisca ni li demane explicacions. Tenim doncs, com a màxim representant i líder absolut del PP castellonenc, a un polític deshonrat, que ha mentit, que s’ha enriquit més que sospitosament des de que està a les institucions, i amb greus imputacions de tot tipus, que en lloc de vores afectat per tot l’escàndol del cas Fabra, ha eixit reforçat, i anuncia la seua intenció de presentar-se a la reelecció en el proper congrés provincial.
Francesc Camps mai deixarà d’agrair l’ajut de Fabra des del principi en la seua pugna a Zaplana, de fet, ha estat decisiu el podem omnímode de Fabra ( ara, quan la balança ja s’ha decantat, tot s’apunten al bàndol guanyador del president de la Generalitat, però en el principi, el joc era més arriscat). Molts van volen interpretar des del principi de la denuncies de Vilar, que aquestes van poder eixir a la llum pública gràcies al propi Zaplana...
Des de l’esclat del “cas Fabra”, molts també deien que les hores del president de la diputació al front de les institucions, i sobre tot del PP estaven contades... ara, imagine, seran pocs els que ho afirmaran. No per que siga innocent de les acusacions ( de fet, tot el món ha sabut sempre qui ha estat Carlos Fabra, i crec que a poca gent li deguera estranyar que al final li cresqueren “els nanos”, alimentats per ell mateix, sinó pel control ferri sobre el partit... ¿ Si cau Fabra estira de la manta i ixen moltes més coses?...
Per tant, la rumurologia sobre l’apartament per part de la cúpula del PP de Fabra, s’ha vist que no tenia fonament, a nivell autonòmic ningú tenia la força i autoritat suficient per a posar ordre ( més preocupats pel control del partit al País Valencià), i ara, Camps només pot que agrair-li a Fabra tot el suport prestat. A nivell estatal, no està el PP per obrir batalles, amb totes les que està tenint en la majoria de les delegacions al llarg i ample de l’Estat. Per tant, el futur de Fabra està en les mans d’anticorrupció, i no del PP.
I bona mostra d’aixó és com ha controlat fins a l’ultim detall la tria de personal de la seua confiaça o subsordinació, que ve a ser el mateix, com a delgats al Congrés de Castelló; càrrecs públics posats a dit per ell mateix, en un partit que de funcionament democràtic té ben poc, ho ha demostrat en el seu funcionament intern, i en la gestió de les institucions que controla.
Per tant, igual que Fraga representa el centre i la renovació a Galícia, Fabra és la mostra del caire ètic i la democràcia interna que viu el PP.... imaginem que la data del 20-N per celebrar el congrés no és una coincidència... sinó una commemoració de les que tant els agrada a la dreta de sempre.

Arxiu històric; abril de 2003 .Davant l’intent de criminalització de companys d’EU, i

Davant l’intent de criminalització de companys d’EU, ide victimisme per part del PP, a causa de lesmanifestacions i accions contra la guerra a l’Iraq, iel suport al genocidi del poble iraquià que està fentel PP, cal manifestar el nostre total suport alscompanys i companyes tant d’EU com de qualsevol altraorganització, que dia a dia estan al carrer donant lacara, front a un partit polític que es nega aescoltar al poble, i recolza una massacre il·legal isense cap justificació.Més enllà de la pura convicció política, ha d’estarl’ètica personal, els sentiments i la raó, i elsilenci i acceptació de tots els càrrecs del PP aaquesta barbàries, els fa còmplices del que estàpassant a l’Iraq.És inhumà acceptar que s’assassine a un poble perpetroli, o per l’excusa que siga.En la consciència de la gent del PP ha de quedar cadacrim, cada assassinat, cada víctima que hi haga al’Iraq, en cada regidor o militant del PP que accepte,amb el seu silenci aquesta guerra.Intentar ara criminalitzar a la gent que està alcarrer dient no a la guerra, com ha passat ambcompanys nostres, són vergonyoses cortines de fum,dels còmplices del genocidi.SI tingueren una miqueta de vergonya, d’ètica o desentiments, estaríem amb eixe 91 % de la població quediu NO A LA GUERRA.Cal recordar açò el dia 25 de Maig, i en cada poble deles nostres comarques, no donar ni un sol vot a qui haestat justificant l’assassinat del poble iraquià, isaber qui, en cada guerra, en cada atemptat, en cadainjusta, ha estat al carrer cridant per la PAU.L’alcalde del PP de Benicàssim, Javier Asin. és bonamostra d’on tenen el cap el PP, nosaltres estàvemdient NO A LA GUERRA; i ell només se li va acudirfer-nos talls de màniga i dir-nos “HIJOS DEPUTA”,…eixa és la seua ètica personal, la d’acceptarel genocidi.

Arxiu històric; abril de 200.Davant l’intent de criminalització de companys d’EU, i

Davant l’intent de criminalització de companys d’EU, ide victimisme per part del PP, a causa de lesmanifestacions i accions contra la guerra a l’Iraq, iel suport al genocidi del poble iraquià que està fentel PP, cal manifestar el nostre total suport alscompanys i companyes tant d’EU com de qualsevol altraorganització, que dia a dia estan al carrer donant lacara, front a un partit polític que es nega aescoltar al poble, i recolza una massacre il·legal isense cap justificació.Més enllà de la pura convicció política, ha d’estarl’ètica personal, els sentiments i la raó, i elsilenci i acceptació de tots els càrrecs del PP aaquesta barbàries, els fa còmplices del que estàpassant a l’Iraq.És inhumà acceptar que s’assassine a un poble perpetroli, o per l’excusa que siga.En la consciència de la gent del PP ha de quedar cadacrim, cada assassinat, cada víctima que hi haga al’Iraq, en cada regidor o militant del PP que accepte,amb el seu silenci aquesta guerra.Intentar ara criminalitzar a la gent que està alcarrer dient no a la guerra, com ha passat ambcompanys nostres, són vergonyoses cortines de fum,dels còmplices del genocidi.SI tingueren una miqueta de vergonya, d’ètica o desentiments, estaríem amb eixe 91 % de la població quediu NO A LA GUERRA.Cal recordar açò el dia 25 de Maig, i en cada poble deles nostres comarques, no donar ni un sol vot a qui haestat justificant l’assassinat del poble iraquià, isaber qui, en cada guerra, en cada atemptat, en cadainjusta, ha estat al carrer cridant per la PAU.L’alcalde del PP de Benicàssim, Javier Asin. és bonamostra d’on tenen el cap el PP, nosaltres estàvemdient NO A LA GUERRA; i ell només se li va acudirfer-nos talls de màniga i dir-nos “HIJOS DEPUTA”,…eixa és la seua ètica personal, la d’acceptarel genocidi.

arxiu històric: desembre de 2002

EL ser nacionalista avui en dia, en un País tancomplicat com el nostre, no esdevé fàcil. El propiequívoc que comporta el terme en sí mateix, a causa del’ofensiva mediàtica del PP ( sobre tot arran lesdarreres eleccions autonòmiques al País Basc), onsembla que els únics nacionalismes existents a l’EstatEspanyol són els “ perifèrics”, i que aquestsexisteixen només per a “fotre” l’harmonia existent enla Gran España.El que practica el PP, no és nacionalisme per aells; tot i ser la cosa més recalcitrant idecimonònica pensable: la bandera de Trillo, la Leydel Castillo, els ajuts a la Fundación FransciscoFranco i tants exemples que no cal recordar.El concepte de nacionalisme, al País Valencià, tambéesdevé confús, al ser els que s’autonomenen en lesseus sigles nacionalistes, els que porten un políticadretana desficaciada, incoherent i allunyada delsentiment del poble.Ser nacionalista avui en dia, al nostre País, noméses pot ser des de posicionaments progressistes (Nosaltres encara ens creiem a Fuster, i que el PaísValencià serà d’esquerres, o no serà. Altres… diuenalegrement que Fuster està mort, com deia en aquestperiòdic un diputat provincial de Castelló.).Ser valencianista d’esquerres, significa tindre uncompromís amb la terra, la gent i la cultura.Un compromís en la terra és estimar-la, i lluitarper un País Verd, contra les agressions que pateix elnostre territori: més trens de rodalies, ordenació delterritori (interior - costa) i menys massificació dellitoral, més cultura i serveis públics. No es podenacceptar les barrabassades del PHN, ni la urbanitzacióde l’Albufera d’Orpesa, ni fer camps de Golf en elperímetre de protecció del Desert de les Palmes,l’AVE, l’Aeroport de Fabra…qui està per aquest“progrés” insostenible, difícilment pot dir que estimala seua terra i per tant difícilment pot sernacionalista.El compromís amb la gent, inclou eixes reivindicacionsverdes, de protecció del medi, però també dels dretsde les treballadores i treballadors… És impensable unvalencianisme polític que atorgue alegrementajuntaments al PP, o que pacte en les eleccionseuropees amb la dreta burgesa catalana; autora isostén de les pitjor reformes laborals que hancastigat a la classe treballadora de tot l’estat.I un compromís amb la cultura és reivindicar senseconcessions la nostra historia com a poble, la unitatinqüestionable de la nostra llengua; no es potacceptar l’Acadèmica Valenciana, s’ha mostrar queaposta pel secesionisme.Cal doncs, deixar a cadascú en el seu lloc, i elmoviment, es demostra caminant… molts s’omplin la bocade declaracions de bones intencions, mentre en lapràctica fan allò contrari al que suposadamentdefensen.El valencianisme polític al País Valencià ha de sercoherent, comprés i valent, i no ens valen opcionsdissenyades des de gabinets de neoblaveros a migrepenedir que es volem modernitzar, ni d’opcions dedreta burgesa catalana que vol establir franquícies alPV.Dins d’Esquerra Unida, partit valencià, legalment ieconòmicament autònom, federat amb un projecte que ésIU, fa temps que eixisteix el referent nacionalsitaque és el corrent Esquerra i País, però a banda, éstota l’organització que té una pràctica nacionalista:són l’únic partit amb representació parlamentaria queha rebutjat l’Acadèmia Valenciana, que ha estat alcarrer contra el PHN; que ha presentat una Llei per aComarcalitzar el País Valencià. que té propostesconcretes per a augmentar l’autogovern, i per adignificar la nostra llengua i cultura. Aquesta opcióper al valencianisme polític, s’incrementa ambl’Entesa, on està també Esquerra Valenciana, partitrefundat per la gent que es va expulsar del BNV pertindre posicionaments d’esquerra i nacionalistes.Els espais estan clars…, o opcions molt minoritàries,o opcions absurdes, o la única opció que garanteix queel nacionalisme valencià continuarà present en lesCorts Valencianes i molts ajuntament; L’Entesa. I ésmés, si es garanteix uns bons resultats de l’Entesa,això significa que el PP i els seus aliats podran serdesplaçats dels ajuntaments, i sobre tot, de laGeneralitat.

La vuelta al cole

publicat al Mediterraneo d'avui

Setembre torna com sempre; com ho faran d’ací poc els tords. És com si fora un principi d’any, com si juliol acabara un cicle que es queda endormiscat en agost, i tot renaix ara. Continua la terra seca, no ha plogut i no es sap ben cert si tornaran les pluges de tardor que inunden els pobles de litoral i que ens recorda que al mar el que és el del mar, i que als barrancs o aiguamolls no és lloc per construir en desori.
Tornarem a parlar de política, i molts, com venedors d’enciclopèdies o detergents, a pretendre vendre-nos fórmules miraculoses; que no ha estat capaços d’emprar durant tres anys i saben que enguany tampoc. Rebombori i molt de fum, i cap realitat. Parlaran de “progreso”, però les classes del nou curs escolar començaran en barracons, massificades, sense el personal ni les instal·lacions corresponents, els centres de salut que necessitem continuaran sense estar a l’altura de les necessitats, les nostres carreteres continuaran sent xungues i perilloses, no hi haurà més transport públic, ni més inversió en cultura. Els accidents laborals, la precarietat laboral, els sous indignes, la temporalitat i l’explotació de la gent treballadora el pa nostre de cada dia. Continuarem en una societat patriarcal, amb un pobresa de molts, que intentarem amagar sota la catifa, fent-se gran la bola de neu del problema de la immigració, i continuarà manat el més corrupte dels corruptes. Per tant, aquest inici de curs escolar, polític, neuronal... ha de valdre per d’una per totes, començar a canviar les coses, i que no tot continue sempre igual...

Carnet x punts

L’altre dia em comentava un amic, que igual que havíem proposat fa temps posar alcoholimetries en l’entrada dels Plens de l’ajuntament, podríem proposar també que el nou i flamant carnet per punts als ajuntaments; poder també retirar-li el carnet als regidors ( siguen alcaldes o no), quan es dediquen a infraccionar la llei. La idea seria que cada càrrec públic a l’obtindre aquest, se li proporcionara una sèrie de punts els quals se li anirien restant pels excessos; anar borratxo als plens o actes oficials : - 2 punts, donar l’esquena als veïns del seus propi poble quan es veuen afectats per PAIs i actuacions urbanístiques; - 3 punts. Actuar com agent immobiliari per malvendre el poble als empresaris, - 4 punts. Fer-se còmplices i aplaudir la corrupció del gran cacic, menys 5 punts...etc, amb aquest proposta, jo en sé de més d’un que haurien de fer cursets de reciclatge.
I és que, cada cop a més gent els costa entendre com el poder corromp a les persones més senzilles; no cal personalitzar, cada lector segur té un exemple; alcaldes i regidors sense cap tipus de preparació ni formació, que un cop apleguen al poder ( o inclòs en l’oposició), se’ls puja el fum al cap ( o a la butxaca), i es creuen cèsars infalibles, arrossegant tot el que troben davant seu, encara que siga el propi poble. I és que tenim un sistema tant democràtic que permet que fins i tot una persona que el cap només li val per portar barret, aplega a governar els destins d’un poble; se’l mareja amb quatre berenars, regalets, i viatgets ( i qui sap si alguna compensació més), i Neron es queda a l’altura del betum; el rerefons és sempre el mateix, entendre la política com a una eina per a fer xanxullos, i no com un servei al poble. Per tant, no estaria de més obligar-nos a tots els càrrecs públics a traure’ns primer un carnet de correcta conducta; ja que tindre indocumentats governant-nos és un greu perill ( acceptaríeu pujar al cotxe d’un conductor borratxo i sense carnet?, a un governant tampoc, no?