l “ Pla Ibarretxe” està sent aquest dies l’excusa ideal per desviar tota l’atenció mediàtica i l’actualitat política, com si a la resta de l’Estat no tinguérem més maldecaps que el referèndum que vol fer lehendakari.
I és que “l’amenaça separatista”, ha estat un recurs fàcil que ha vingut emprar el PP durant els darrers anys per crispar i basar el seu discurs polític; el buscar una alteritat, demonitzar-la i perseguir-la, mentre l’aparell mediàtic controlat per la dreta esppanyolista s’ha dedicat a tirar més llenya al foc. Ibarretxe, Carod Rovira i tots els que no comulgàvem del seu nacionalcatolicisme espanyolista hem estat el blanc dels atacs desmesurats, criminalització, i tot tipus de desqualificatius.
El proper 20 de febrer, estem convocats a un referèndum per dir sí o no al tractat de la Constitució Europea; i tot el món coincideix en que un referèndum és la manera més democràtica de decidir com persones el nostre futur. També aquests dies, ha estat d’actualitat les eleccions a Palestina, on tot el món comparteix el dret d’autodeterminació d’exie poble.
De la mateixa manera, dins del joc democràtica, Ibarretxe vol sotmetre a votació al seu poble, que determine quin és el futur que vol. Allò antidemocràtic seria voler imposar una model per la força, o negar-li a un poble a decidir el seu futur. Per tant, l’aposta és ben senzilla: consultar al poble.
Des del nacionalisme espanyolista s’ha reaccionat com era d’esperar; agafant la Constitució com a llibre sagrat, fent la seua lectura integrista del mateix, ( que no fan, curiosament, amb altres parts més importants de la carta magna com és el reconeixement al dret a una vivenda digna, per posar un exemple). La Constitució, com tots els corpus legislatius, no poden ser enteses com quelcom inalterable i immutable pels segles dels segles: aquests han d’evolucionar, i de fer evolucionen, d’acord als temps i les realitats socials, i més al tractar-se aquesta una Constitució que es va fer com es va fer cedint tots per la por i la necessitat de normalitzar la vida democràtica.
Per tant, demanar opinió al poble, és la més democràtica de les manera de governar. Un altra cosa és el si el projecte sobiranista de l’estat associat que ens proposa ens agrada o no ( que no és precisament, el model que proposa ETA i el seu entorn, ni molt menys). Per a la gent d’EU i IU; no és el nostre model, apostem per un Estat Federal Solidari, ( òbviament republicà), en el qual es reconega el dret d’autodeterminació dels pobles. El futur de l’Estat ha de ser aquell que la gent vulga en cada moment, no una imposició divina, per tant, han de caure molts tòpics i mitges veritats.
Creiem que ja és hora de poder parlar sense complexos ni por del model d’Estat, i tots tenim molt a dir, i sobre tot, molt a escoltar. Escudar-se en el text constitucional per no moure ni una coma, és simplement un error històric, el voler tindre una legislació que no es correspon amb el sentir i voluntat popular.
Quina por hi ha en que el poble basc decidisca el seu futur? Imagine que tot es basen en excuses, en alarmar sobre el tema per no parlar de coses més precises a ca nostra. A mi, particularment, més important del que al País Basc hi haja un referèndum sobre la seua relació amb la resta de l’Estat, em preocupa més com farem els valencians la reforma necessària del nostre Estatut, el buscar solucions a la precarietat laboral que encara tenim a les nostres comarques, a les agressions al medi ambient, a les agressions de la dreta espanyolista al nostre idioma, a la destrucció del litoral, a la falta de
vivenda digna per a un bon número de població, el que continue inamovible un polític investiga per corrupció al front de la Diputació, i moltíssimes altres coses, i no em molesta que la gent opine, pense, diga, i vote, encara que no siga allò que jo opine, pense, diga, o vote.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada