dijous, de setembre 07, 2006

arxiu històric: desembre de 2002



EL ser nacionalista avui en dia, en un País tancomplicat com el nostre, no esdevé fàcil. El propiequívoc que comporta el terme en sí mateix, a causa del’ofensiva mediàtica del PP ( sobre tot arran lesdarreres eleccions autonòmiques al País Basc), onsembla que els únics nacionalismes existents a l’EstatEspanyol són els “ perifèrics”, i que aquestsexisteixen només per a “fotre” l’harmonia existent enla Gran España.El que practica el PP, no és nacionalisme per aells; tot i ser la cosa més recalcitrant idecimonònica pensable: la bandera de Trillo, la Leydel Castillo, els ajuts a la Fundación FransciscoFranco i tants exemples que no cal recordar.El concepte de nacionalisme, al País Valencià, tambéesdevé confús, al ser els que s’autonomenen en lesseus sigles nacionalistes, els que porten un políticadretana desficaciada, incoherent i allunyada delsentiment del poble.Ser nacionalista avui en dia, al nostre País, noméses pot ser des de posicionaments progressistes (Nosaltres encara ens creiem a Fuster, i que el PaísValencià serà d’esquerres, o no serà. Altres… diuenalegrement que Fuster està mort, com deia en aquestperiòdic un diputat provincial de Castelló.).Ser valencianista d’esquerres, significa tindre uncompromís amb la terra, la gent i la cultura.Un compromís en la terra és estimar-la, i lluitarper un País Verd, contra les agressions que pateix elnostre territori: més trens de rodalies, ordenació delterritori (interior - costa) i menys massificació dellitoral, més cultura i serveis públics. No es podenacceptar les barrabassades del PHN, ni la urbanitzacióde l’Albufera d’Orpesa, ni fer camps de Golf en elperímetre de protecció del Desert de les Palmes,l’AVE, l’Aeroport de Fabra…qui està per aquest“progrés” insostenible, difícilment pot dir que estimala seua terra i per tant difícilment pot sernacionalista.El compromís amb la gent, inclou eixes reivindicacionsverdes, de protecció del medi, però també dels dretsde les treballadores i treballadors… És impensable unvalencianisme polític que atorgue alegrementajuntaments al PP, o que pacte en les eleccionseuropees amb la dreta burgesa catalana; autora isostén de les pitjor reformes laborals que hancastigat a la classe treballadora de tot l’estat.I un compromís amb la cultura és reivindicar senseconcessions la nostra historia com a poble, la unitatinqüestionable de la nostra llengua; no es potacceptar l’Acadèmica Valenciana, s’ha mostrar queaposta pel secesionisme.Cal doncs, deixar a cadascú en el seu lloc, i elmoviment, es demostra caminant… molts s’omplin la bocade declaracions de bones intencions, mentre en lapràctica fan allò contrari al que suposadamentdefensen.El valencianisme polític al País Valencià ha de sercoherent, comprés i valent, i no ens valen opcionsdissenyades des de gabinets de neoblaveros a migrepenedir que es volem modernitzar, ni d’opcions dedreta burgesa catalana que vol establir franquícies alPV.Dins d’Esquerra Unida, partit valencià, legalment ieconòmicament autònom, federat amb un projecte que ésIU, fa temps que eixisteix el referent nacionalsitaque és el corrent Esquerra i País, però a banda, éstota l’organització que té una pràctica nacionalista:són l’únic partit amb representació parlamentaria queha rebutjat l’Acadèmia Valenciana, que ha estat alcarrer contra el PHN; que ha presentat una Llei per aComarcalitzar el País Valencià. que té propostesconcretes per a augmentar l’autogovern, i per adignificar la nostra llengua i cultura. Aquesta opcióper al valencianisme polític, s’incrementa ambl’Entesa, on està també Esquerra Valenciana, partitrefundat per la gent que es va expulsar del BNV pertindre posicionaments d’esquerra i nacionalistes.Els espais estan clars…, o opcions molt minoritàries,o opcions absurdes, o la única opció que garanteix queel nacionalisme valencià continuarà present en lesCorts Valencianes i molts ajuntament; L’Entesa. I ésmés, si es garanteix uns bons resultats de l’Entesa,això significa que el PP i els seus aliats podran serdesplaçats dels ajuntaments, i sobre tot, de laGeneralitat.