Històric, octubre 2004, EL CONGRÉS DEL PP: LA DATA DEL 20-N NO ÉS PURA COINCIDÈNCIA

L’elecció de delegats al Congrés autonòmic del PP, que es celebrarà el proper 20-N a Castelló, ha posat en evidència algunes coses; l’estructura caciquil de partit, on és Carlos Fabra qui parteix i reparteix, assegurant-se el control absolut de la delegació. El problema no és que Fabra impose la seua autoritat, sinó que ningú li la rebatisca ni li demane explicacions. Tenim doncs, com a màxim representant i líder absolut del PP castellonenc, a un polític deshonrat, que ha mentit, que s’ha enriquit més que sospitosament des de que està a les institucions, i amb greus imputacions de tot tipus, que en lloc de vores afectat per tot l’escàndol del cas Fabra, ha eixit reforçat, i anuncia la seua intenció de presentar-se a la reelecció en el proper congrés provincial.
Francesc Camps mai deixarà d’agrair l’ajut de Fabra des del principi en la seua pugna a Zaplana, de fet, ha estat decisiu el podem omnímode de Fabra ( ara, quan la balança ja s’ha decantat, tot s’apunten al bàndol guanyador del president de la Generalitat, però en el principi, el joc era més arriscat). Molts van volen interpretar des del principi de la denuncies de Vilar, que aquestes van poder eixir a la llum pública gràcies al propi Zaplana...
Des de l’esclat del “cas Fabra”, molts també deien que les hores del president de la diputació al front de les institucions, i sobre tot del PP estaven contades... ara, imagine, seran pocs els que ho afirmaran. No per que siga innocent de les acusacions ( de fet, tot el món ha sabut sempre qui ha estat Carlos Fabra, i crec que a poca gent li deguera estranyar que al final li cresqueren “els nanos”, alimentats per ell mateix, sinó pel control ferri sobre el partit... ¿ Si cau Fabra estira de la manta i ixen moltes més coses?...
Per tant, la rumurologia sobre l’apartament per part de la cúpula del PP de Fabra, s’ha vist que no tenia fonament, a nivell autonòmic ningú tenia la força i autoritat suficient per a posar ordre ( més preocupats pel control del partit al País Valencià), i ara, Camps només pot que agrair-li a Fabra tot el suport prestat. A nivell estatal, no està el PP per obrir batalles, amb totes les que està tenint en la majoria de les delegacions al llarg i ample de l’Estat. Per tant, el futur de Fabra està en les mans d’anticorrupció, i no del PP.
I bona mostra d’aixó és com ha controlat fins a l’ultim detall la tria de personal de la seua confiaça o subsordinació, que ve a ser el mateix, com a delgats al Congrés de Castelló; càrrecs públics posats a dit per ell mateix, en un partit que de funcionament democràtic té ben poc, ho ha demostrat en el seu funcionament intern, i en la gestió de les institucions que controla.
Per tant, igual que Fraga representa el centre i la renovació a Galícia, Fabra és la mostra del caire ètic i la democràcia interna que viu el PP.... imaginem que la data del 20-N per celebrar el congrés no és una coincidència... sinó una commemoració de les que tant els agrada a la dreta de sempre.