publicat al Mediterraneo d'avui
Setembre torna com sempre; com ho faran d’ací poc els tords. És com si fora un principi d’any, com si juliol acabara un cicle que es queda endormiscat en agost, i tot renaix ara. Continua la terra seca, no ha plogut i no es sap ben cert si tornaran les pluges de tardor que inunden els pobles de litoral i que ens recorda que al mar el que és el del mar, i que als barrancs o aiguamolls no és lloc per construir en desori.
Tornarem a parlar de política, i molts, com venedors d’enciclopèdies o detergents, a pretendre vendre-nos fórmules miraculoses; que no ha estat capaços d’emprar durant tres anys i saben que enguany tampoc. Rebombori i molt de fum, i cap realitat. Parlaran de “progreso”, però les classes del nou curs escolar començaran en barracons, massificades, sense el personal ni les instal·lacions corresponents, els centres de salut que necessitem continuaran sense estar a l’altura de les necessitats, les nostres carreteres continuaran sent xungues i perilloses, no hi haurà més transport públic, ni més inversió en cultura. Els accidents laborals, la precarietat laboral, els sous indignes, la temporalitat i l’explotació de la gent treballadora el pa nostre de cada dia. Continuarem en una societat patriarcal, amb un pobresa de molts, que intentarem amagar sota la catifa, fent-se gran la bola de neu del problema de la immigració, i continuarà manat el més corrupte dels corruptes. Per tant, aquest inici de curs escolar, polític, neuronal... ha de valdre per d’una per totes, començar a canviar les coses, i que no tot continue sempre igual...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada