De plagues

publicat aquest estiu a Mediterraneo.

Cíclicament la tranquil·litat de la nostra vida quotidiana es veu alterada per les plagues, bíbliques o no, que ens molesten en major o menor mesura; en altres ocasions m’he referit en aquest mateix espai als efectes del musclo-zebra, del mosquit tigre, la gamba de Miravet, o la invasió dels Talamantes al meu poble (eixos que se t’empadronen misteriosament en ta casa si tens carnet del PP), i d’altres calamitats del món animal.

Ara, una nova amenaça planeja sobre nosaltres, atacant directament a un dels nostres trets culturals gastronòmics més destacats; la tomata de penjar està en perill, per un nou animalet estranger que es veu es posa les botes menjant-se arrels, planta i fruits de tota tomata vivent de les nostres comarques; i molts ens preguntarem com és possible que si qui més mana a esta terreta és mestre en fitosanitaris, no es troba remei a aquest bitxet, o per les mossegades de la mosca negra que es veu també comença a fer de les seues per aquestes contrades.

Tanta globalització i lliure comerç es veu també afecta a les espècies malignes; i qui sap quan els costarà a eixes rates diminutes que assolen els camps de l’altiplà castellà , (que en la veïna Espanya anomenen “topillos”), aplegar a ca nostra, i rossegar tot el que es troben per davant. De moment, sona l’alerta; no “topillos” sinó conills salvatges es veu estan fent també de les seues molt a propet; l’agüelo Magre està desesperat perquè es veu aquests animals han començat la invasió a la Marjal, i estan arrasant en tota l’horta dels voltants del camí la Plana de Castelló; menjant-se bajoqueres, meloneres, i tot el que es crie entre cavallons, ridiculitzant l’acció sobre els camps de les polles d’aigua de les sèquies... front a tant plaga...Fitosanitaris a mi!