L’interior existeix.

foto d'aquest cap de setmana

PUBLICAT AVUI PER MEDITERRANEO

Aquest cap de setmana, una tromba d’aigua ha agranant els nostres pobles, amb una força que feia temps no sentíem. A l’interior diuen que aquesta pluja ajudarà a que tornen a créixer els rovellons i demés bolets; i mig tremolen, mig es freguen les mans, de vore com els poblets, bancals i pinars eixiran del silenci i l’oblit de la resta de l’any, i es voran inundats per raberes de “domingueros”, en la cerca micològica per excel·lència.

I tornaran a pujar, cap a l’interior, per eixes carreteres que l’administració promet cada any arreglar, i continuen plenes de clots, de corbes impossibles, de trams perillosos, i la novetat serà enguany, per molts, vore com l’horitzó ha perdut la línia verda, les muntanyes eternes, el paisatge pur, per albergar els gegantins aerogeneradors, els molins de vent que han trencat l’harmonia d’una bellesa fins ara immutable.

I és que des de fa molt de temps, el nostre interior és considerat com un femer, allà on cap tot allò que al litoral no volem; els aerogeneradors, mines, abocadors, presons, tot a canvi de res; les infraestructures i dotacions continuen sense aplegar, tot i ser promeses com contraprestacions. I només ens recordem de l’interior amb els rovellons de la tardor, les escapades de pasqua o nadal, i poc més. Per a quan, un política que vertebre i done vida a totes les comarques?.

Els masos caiguts, les cases dels pobles amb les portes tancades, van recuperant poc a poc la vida, com segones residències, però eixa dinàmica no és suficient; cal assegurar vida tot l’any, per tindre obertes escoles i ambulatoris, tendes i comerços, espais vitals, i ací és on l’administració no fa res. Ara que tornem a posar la mirada cap a l’interior, caldria fer entendre a que estira dels fils, que l’interior també existeix.

Carles mulet

Regidor d’EU a Cabanes