La moda taronja.

En aquesta Magdalena el temps acompanyarà molt més que en les passades ; bon temps, cel ras, i caloreta diürna; això fa al cos sentir-se com si ja estiguera en primavera. Tocarà ja prompte fer lloc a l´armari a la roba d´hivern i traure la d´estiu, i com marca la tradició, preparar nova muda per a Pasqua. Com es veu que és moda, i mai millor dit, regalar a la classe política la vestimenta, si cap sastre està interessat, gaste la 42 de pantaló, m´agrada el camal estret i colors foscs, i bé, les mesures del coll i el pit no les sé, però ja quedaríem per a prendre mesures ( per a pagar-ho, s´accepten ànimes caritatives-empresarials que vagen a replegar-ho i pagar-ho); també he de dir que no es preocupen els interessats, que no sóc de gustos tant exquisits com altres, i en poquet ja lluïsc; acostumat a la roba de les grans franquícies, en no-res m´acontentareu.

I imagine, que la major part dels lectors, en trenta mil euros que costen els vestidets d´alguns per a una temporada, en eixos diners, ens podem vestir la resta de la vida, no només en primera persona, sinó tota la família la resta de la vida, però clar, l´orange glamour és algo que es du en la sang, "osea".

I és que allò de la Passarel·la del Carme, com a aparador de la moda valenciana, hauria de ressucitar i traslladar-se uns carrers més cap al mar en València, aprofitar els focus i les catifes , i ubicar-se en l´hemicicle de les Corts, Presidents, vice presidents i demés models, a "lluir palmito" i exportar al món la moda taronja, l´orange marquet fashion; que tremole la moda di Milano ( la ciutat nord italiana, malpensats) que València va a destronar-la, Qui podrà lluitar nosaltres com a referent de la Moda, amb els caps del Consell desfilant per les Corts al ritme del clàssic dels 80, "forever young" d´Alphaville?, gran cançó .