Després de les festes vénen les bèsties,

columna de la COPE d'avui

Després de les festes vénen les bèsties, diu la dita popular , i com quasi totes, sol tindre raó.

No parlarem avui dels propòsits d’esmena per a 2012, un cop passades les festes propícies per a l’abús, en el menjar, en el beure, en el anar-se a dormir a deshora, en el gastar con si no hi haguera crisi aquells que han pogut gastar.

No parlaré dels típics tòpics que es solen fer a l’inici de cada any; com si realment el dia 31 de desembre, o el 6 de gener, pogueren ser una barrera per deixar enrere els mal hàbits, la falta de temprança i per adquirir noves maneres de comportar-se i aconseguir els anhels i objectius que ens marquem i que mai vénen sense esforç i constància: menjar menys, fer més esport, dedicar-se a cultivar el cervell, deixar de fumar i un llarg etcètera de preceptes que sempre es repeteixen.

La dita que parlàvem, parla de tornar a la normalitat després dels excessos, o també, de les factures que cal pagar , dels efectes secundaris, de la cara de la moneda menys bonica. I ara tenim l’estomeg més castigat, el compte corrent més buit, i la silueta feta una catàstrofe, però almenys, ho hem pogut gaudit.

El problema és quan ens toca pagar factures de festes que no són nostres, i moltes vegades, pagar dos cops pels mateixos conceptes. Ara, tenim la caixa comuna completament buida, perquè els nostres diners se’ls han gastat en urgandarins, aeroport peatonals, mandataris de bancaixa i la CAM, assessors, emarsa, brugals, estàtues per als faraons, i demés barbaritats que durant anys han estat alegrement buidant el que semblava un pons sense fons.

Els bancs, mestres de l’avarícia, fan que els governs els hagen de rescatar, invertint diners públics per sanejar-los. Com les administracions s’endeuten per aquesta operació, són els mateixos bancs qui compren aquest deute dels governs, amb els diners que els governs els han donat per a rescatar-los, i ja tenen d’aquesta manera tant kafkiana, el capital agafat als governs dels Estats per allà on més mal fa, i ara li poden dir al president de torn quina política ha de fer i per on ha de retallar, i retallar, sempre ens retallen als mateixos, que ja estem més que trasquilats .

Mentre a alguns se’ls regala fins als vestits, a la resta, ens toca pagar les festes de les bèsties.