Sant Martí i els porcs

columna d'avui en la COPE

He estat buscant per internet a vore si l’expressió “a tot porc li aplega el seu Sant Martí” era correcta en valencià, ja que me sonava massa a traducció simultània, i es veu que sí que està, bé, que igual que l’expressió “tal faràs, tal trobaràs”, són genuïnament valencianes. I és que es veu, que els valencians, com els castellans, començaven les tradicionals matances del gorrino a partir del dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí de Tours, que era quan precisament començava a refrescar i per tant, bona època per curar la carn del porc, i fer els elaborats com les botifarres, llonganisses i xoriços.

I busquem el paral·lelisme amb els xoriços si cal , o no, si voleu canviem de tema. Al que anàvem, allò d’eixa expressió, eixa dita, ens ha d’ajudar a ser un poc més esperançats, i entendre que la justícia és lenta, lentíssima, exageradament lenta, i més quan se dediquen a posar-li pals a les rodes; recursos, contrainformes, peticions que sols valen per allargar els processos, tindre amics en tots els estaments que ens ajuden a dir que els delictes han prescrit i ens puguem escapar pels pèls. Però veiem, com, al final, pot aplegar el Sant Martí.

Al final, quants molts havien perdut l’esperança, en que la justícia era igual per a tots, per fi, després de 8 anys, el jutge de Nules que fa número no sé quants, va i diu que sí, que asseurà a Carlos Fabra en el banquet per diversos delictes, que cal jutjar-lo, i li posa una fiança, ahi és res, de 4,2 milions d’euros.

I no, no se’l jutja per la ruïna a la qual ens ha dut a les comarques de Castelló, no se’l jutja per la vergonya que ens ha fet i ens continua fent passant en tot l’Estat pel seu aeroport, que també ens ha arruïnat, no se’l jutja per la seua estàtua, se’l jutja per suborn ( cohecho en castellà), tràfic d’influències i quatre delictes fiscals.

Sabem que al final l’Audiència Provincial, on està l’amic de Fabra Carlos Dominguez, ens pot deparar encara molts sorpreses, però el pas que s’ha donat és realment important.

Però allò que realment esgarrifa, és que un partit “ democràtic” entre cometes, com el PP, permeta que continue com president provincial de Castelló i per tant, màxim exponent seu, el polític que ha batut tots els rècords de fiances demanades per la justícia, i per tant, el polític presumptament més deshonrat que ha hagut a l’estat Espanyol. Ja dia Mariano Rajoy que Carlos Fabra era un ciudadano exemplar, tot un exemple, si senyor.

En fi, estimats oients, que entre el “molt honorable” sent protagonista del culebró del seu judici, i Carlos Fabra ara en les portes de ser jutjat, quina imatge estan donant de la nostra terreta.