dissabte, d’abril 13, 2013

Mulet “ el nomenament de Sònia Miralles com cap de gabinet de RTVV és un insult als 1200 acomiadats i a tota la ciutadania”


Castelló 26 de març de 2013. El coportaveu de Compromís i coordinador d’Iniciativa  a les comarques de Castelló , Carles Mulet, ha afirmat avui que el començament, el proper dilluns dia 15, de la castellonenca Sonia Miralles, com cap de gabinet de la nova directora de RTVV Rosa Vidal, és un insult als 1200 bons professionals que s’ha acomiadat de la radio televisió pública, i a tota la ciutadania que ha de pagar-li el salari a un personatge infame com és aquest.

            Sonia Miralles ha estat durant anys al front de TVCS, televisió que durant molts anys va emetre de manera il·legal per part del pare de Sonia Miralles, Vicente Miralles Troncho, conventint-se en un mitjà ultra, ofensiu, i de persecució sistemàtica i personal de tot aquells que no compartien credo  amb el PP, i entre els mèrits de la nova cap de gabinet està el vergonyós sopar d’homenatge “ A tu lado somos muchos” fet a Carlos Fabra al començament del seu periple judicial, allà pel 2005.
            Segons Mulet “ mentre el PP desmantella els serveis públics, precaritza la situació laboral dels professionals imprescindibles de la sanitat o l’educació, mentre a Radio Televisió Valenciana ha fet una purga on sols ha deixat en nòmina curiosament a la gent vinculada amb el PP, ara, contracta com alt càrrec a un dels personatges més indignes de la dreta castellonenca, la qual ha tingut un comportament ofensiu, fregant els tics feixistes; i sempre actuant com aparell de propaganda bruta del Partit Popular. Miralles va dirigir TVCS des de la mort de son pare en 2003, fins que la va vendre al grup Marina d'Or , després de ser agraciada en obtindre les llicències de televisió que tant arbitràriament va atorgar el govern de Camps, però va continuar al front dels seus programes setmanals.
            L’actual directora de RTVV, Rosa Vidal, va ser la  seua preparadora de les oposicions a GVA que no va traure. I Vidal li va proposar a Miralles anar-se amb ella tant prompte va saber anava a ser nomenada directora general de RTVV ( d’eixa proposta ja fa setmanes), ahir divendres, Sonia Miralles ja va visitar el seu nou lloc de treball per familiaritzar-se, i aquest dilluns comença a treballar oficialment.
            Per a Mulet “ si aquesta és la nova línia de la Radio Televisió Valenciana pública, apanyats anem, convertint-se en un reducte on tindre col·locats als personatges més rancis, indignes i extremistes del Partit Popular


Teletroncho’, el canal que no cessa

Per al dia de l’homenatge a Carlos Fabra, no queda ni una entrada...
—Si algú es fa arrere, Sonia, jo li compraré l’entrada. Quant val, 30 euros? Jo li’n donaré 60. I amb molt d’orgull.
—En necessites només una? Una sola entrada?
—Sí, només una...
—No et preocupes, crec que te l’aconseguiré, com a mi em diuen Sonia que te l’aconseguisc...
La Sonia en qüestió és Sonia Miralles, directora de l’omnipresent Televisió de Castelló, i el fragment no és més que la reproducció d’una conversa en directe entre aquesta advocada i una de tantes teleespectadores fidels que han fet d’aquesta televisió un bastió en defensa del president de la Diputació, Carlos Fabra. El contingut de la conversa, tenint en compte que l’objecte d’intercanvi no són entrades de futbol, sinó el sopar d’homenatge a Carlos Fabra (el lema del qual és “A tu lado somos muchos”), i que el lloc on es fa no són els exteriors d’un camp de futbol, sinó un programa de televisió, pot parèixer surrealista. Però no ho és. Almenys, a Castelló.
Televisió de Castelló, més coneguda com Teletroncho, en honor del seu fundador, s’ha convertit des de la seua creació, l’any 1998, en el pilar d’un “castellonerisme de soca, podrit”, en paraules d’una periodista, que ha servit per alimentar les faccions més dretanes de la ciutat. El seu fundador, Vicente Miralles Troncho, un controvertit personatge a qui s’adorava i odiava en la mateixa proporció, va explotar el seu aspecte d’home de poble, sense estudis i defensor de l’essència castellonenca per convertir Teletroncho en un referents per a una part de la població. Les seues converses amb una estàtua de Franco, a qui ell anomenava “tio Paco”, o la seua aparició amb la camisa blava de Falange, formen part de l’hemeroteca audiovisual castellonenca. “Després de la seua mort, el 2003, han estat les filles les que han agafat les regnes de la cadena. Una ventada d’aire fresc? Encara que persones que han estat dins de l’empresa asseguren que han treballat amb completa llibertat, l’alineament amb el Partit Popular s’ha accentuat encara més. “Jo sóc del PP, sí. No ho amago. I de dreta”, assegura Sonia Miralles, qui, a més de dirigir la cadena des de la mort del seu pare, condueix un espai d’opinió on es dedica a criticar amb noms i cognoms els polítics i periodistes que informen de Carlos, com a ella li agrada anomenar el president de la Diputació davant de les càmeres. Amb tanta familiaritat, per tant, no és estrany que Teletroncho s’haja convertit en la plataforma de difusió del sopar “de reconeixement” (que no d’homenatge, com puntualitzen els convocants) que un grup d’associacions dedicaran al polític. També a Teletroncho es venen entrades per 30 euros per a aquest fastuós esdeveniment. “Moltes de les declaracions que es fan en directe són querellables”, apunta la periodista de Castelló, “però hi ha molta por i impera la llei del silenci”. Un xic semblant passava amb Carlos Fabra, i...
M. Palau (El Temps, núm. 1099, 5 de juliol del 2005, pàg. 22).