dilluns, d’abril 01, 2013

Cabanes. El PP contra la proposta d’Units de declarar BIC l’esglèsia barroca de Sant Joan Baptista.


 Cabanes. El PP contra la proposta d’Units de declarar BIC l’esglèsia barroca de Sant Joan Baptista.
El grup de l’oposició anunciar que demanarà directament a Cultura que s’inicien els tràmits
En el darrer ple ordinari de l’ajuntament de Cabanes celebrat la setmana passada, eL PP va votar en contra de les 11 mocions presentades pel grup municipal Units pel Poble-Compromís, sense entrar a argumentar en cap d’elles, baix l’excusa de no voler acceptar cap proposta que entre per la via d’urgència, a pesar de ser coneixedors des de l’alcaldia de la proposta, des de sis dies abans del plenari (quant l’oposició sempre ha de votar les propostes presentades en 48 hores d’antelació).
En aquest cas, el PP que s’ompli la boca per la seua suposada aposta pel turisme, ha rebutjat una iniciativa per incrementar la seua oferta de Béns d’Interés Cultural (BIC), sense donar un sol argument ( en un plenari on l’alcaldessa no va respondre a ni una sola de les més de 30 preguntes formulades per  Units pel Poble-Compromís.
            Ara, el grup municipal de l’oposició ha anunciat que davant la negativa del PP, seran ells els que iniciaran els tràmits davant de la Conselleria de Cultura per aconseguir aquest distintiu
MOCIÓ ESGLÈSIA SANT JOAN BAPTISTA.


L’Esglèsia de Sant Joan Baptista de Cabanes, començada a l’any 1772 , compta amb una de les més belles façanes barroques del País Valencià, obra ella, de l’arquitecte local Cristòfol Maurat.
Malgrat ser un bé de rellevància local, obtindre la catalogació com a Bé d’Interés Cultural, reforçaria el seu reconeixement com a monument històric i artístic de gran valor, i ajudaria igualment a la projecció i l’oferta turística i cultural del municipi.

L’article 27. de la  Llei de Patrimoni Cultura Valencià 4/1998, estableix que declaració d'un Bé d'Interès Cultural es farà, prèvia la incoació i tramitació del corresponent procediment per la Conselleria Cultura. La iniciació del procediment podrà realitzar-se d'ofici o a instàncies de qualsevol persona.


Per tot això el ple municipal pren el següent acord:

L’ajuntament de Cabanes insta a la Conselleria de Cultura a incoar el procediment per declarar BIC l’esglèsia de Sant Joan Baptista

Adjuntem l’enllaç de la wikipedia:


Església de Sant Joan Baptista de Cabanes

Església de Sant Joan Baptista
Façana principal
Façana principal
Situació
• TerritoriPaís Valencià
• ComarcaPlana Alta
• MunicipiCabanes (Plana Alta)
• LocalitzacióCentre població
• Coordenades40° 9′ 22.1″ N, 0° 2′ 45.3″ E(i) 40° 9′ 22.1″ N, 0° 2′ 45.3″ E (mapa)
Altitud294 msnm
Fitxa tècnica
ConstruccióXVIII
EstilBarroc
Començament1722
Acabament1764
DiòcesiSogorb-Castelló
CategoriaEsglésia parroquial
FestivitatSant Joan Baptista
ArquitectesPau Ferrer
Bertolomé Ribelles
Andreu Moreno.
Dimensions49 x 25 m
MaterialMaçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
Estat d'úsbo

L'església de Sant Joan Baptista de Cabanes, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Taula de continguts

  [amaga] 

[modifica]Història

Substituint una església de petites dimensions, possiblement d'origen medieval, el 6 de gener de 1722 s'inicia la construcció d'un nou temple, amb traça d'un arquitecte de València i dirigida pel mestre d'obres Pau Ferrer.[1]
Des de 1750 les obres s'acceleren, i en 1764 les obres estan acabades a falta del campanar, la cúpula i la façana. Durant els anys següents es decora l'interior amb la participació de l'arquitecte Bartolomé Ribelles,[2] i des de 1779 a 1791 es realitza la façana amb disseny i direcció d'obres de Andreu Moreno, i amb la participació de l'escultor Cristòfol Maurat, el qual realitza la portada.[3][4] De l'anterior església es conserva la capella de la Comunió, feta construir pel cabanyut Francesc Gavaldà, bisbe de Sogorb, en 1658, per dipositar les despulles dels seus pares.[5]
Les grans destrosses produïdes durant la Guerra Civil foren restaurades en 1964.[6]
És un Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local per la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.[7]

[modifica]Arquitectura

Portada

[modifica]Estructura

Temple d'una nau amb capelles laterals comunicades per petites obertures, creuer amb cúpula, i sagristies i capella de la Comunió als costats del presbiteri. La nau es cobreix per volta de canó amb llunetes i el presbiteri és lleugerament atrompetat.[8]

[modifica]Façana

El frontispici del temple està rematat per una cornisa mixtilínia amb forma de pinta de subjectar el cabell.[9] És un espai que busca la simetria, i on el projecte inicial sembla exigir dues torres campanar, de les quals sols hi ha construïda una.[8]
El frontis està centrat per una portada amb obertura d'arc carpanell amb les dovelles motllurades alternant diversos marbres, emmarcada per dues columnes corínties que suporten un entaulament corb, amb un fris decorat amb garlandes i sota la cornisa, decoració de dentells. Dalt, una fornícula amb arc mixtilini, sostinguda per una mènsula adornada amb un angelet, amb la imatge del titular, emmarcada per dues pilastres que surten de mènsules i on el capitell està substituït per putti, i pinacles en els extrems. Per damunt, una finestra flanquejada de pilastres corínties, les quals suporten un frontó circular, dòna més verticalitat a la portada.[8]
Als extrems de la façana, dues pilastres dòriques d'ordre gegant en cada costat suporten un entaulament senzill, la cornisa del qual remata la façana en els extrems.
Torre campanar

[modifica]Interior

Un entaulament, suportat per pilastres corínties, circumval·la el perímetre de la nau, a excepció de la capçalera. Elements de rocalla decoren les claus dels arcs, envolten les finestres, perfilen les llunetes i donen moviment als arcs torals.[8]

[modifica]Campanar

Adossat a la façana, en el costat de l'Epístola, té planta quadrada, amb dos cossos separats per una cornisa, el primer massís, decorat amb pilastres dòriques, i el segon, amb obertures de mig punt en cada cara flanquejades per pilastres jòniques amb garlandes penjant. Per les característiques monumentals de la fàçana sembla inacabat.

[modifica]Tresor parroquial

De l'orfebreria, les pintures i els ornaments litúrgics que posseïa abans de la guerra civil, encara conserva diversos objectes valuosos, com:[4]
  • Lignum Crucis, de 1470, de taller valencià.
  • Calze, del segle XV, de taller morellà, amb el peu del segle XVIII.
  • Tern de teixit venecià amb brodats en fil de seda, argent i or, del segle XVI.
  • Relleus de fusta polícroma d'un antic retaule del segle XVII.

[modifica]Referències i notes

  1. ↑ Gil Saura 2004: p. 350.
  2. ↑ Llaguno y Amírola 1829: p. 307.
  3. ↑ Gil Saura 2004: pp. 350-351.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sánchez Adell 1990: p. 164.
  5. ↑ Mundina Milallave 1988: p. 157.
  6. ↑ Gil Saura 2004: p. 351.
  7. ↑ Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Gil Saura 2004: p. 352.
  9. ↑ Vilaplana 1996-1997: p. 27.

[modifica]Bibliografia

  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004. p. 350-352. ISBN 84-89944-93-8.
  • Llaguno y Amírola, Eugenio. Noticias de los Arquitectos y Arquitectura de España desde su restauración. vol. 4. Madrid : Imprenta Real, 1829.
  • Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón.(Reproducció facsímil de l'edició publicada en 1873). Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorro, 1988, 693 pp. ISBN 84-7580-527-2.
  • Sánchez Adell, José; Rodríguez Culebras, Ramón; Olucha Montins, Fernando. Castellón de la Plana y su provincia. Castelló: Inculca, 1990, p. 164. ISBN 84-404-7693-0.
  • Vilaplana, David. «Arquitectura barroca castellonense y de las comarcas limítrofes». Estudis Castellonencs, 7 (1996-1997), pp. 15-40. ISBN 84-86895-90-1.

[modifica]Enllaços externs

a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)