La dimissió forçada de Martínez, arriba anys tard.

La dimissió forçada de Francisco Martínez dels seus càrrecs orgànics i de diputat provincial, arriba tard, molts anys tard.

            La seua imputació pel cas dels terrenys de la depuradora de Borriol, és important perquè és el primer cop que la justícia l’acorrala, i potser acabe, tal i com ha demanat el fiscal instructor, sent imputat per altres tripijocs d’empreses compartides amb el seu soci i els seus fills, i les adjudicacions, requalificacions i projectes municipals beneficiats. Però, tot i la importància d’aquesta imputació ( que encara que tècnicament no s’ha materialitzat està a punt de fer-ho), perquè marca el punt d’inflexió, el cas de Martínez és escandalós des de fa dècades.

            Corrupció és emprar les institucions per enriquir-se; i podríem fer un repàs de com el seu municipi, Vall d’Alba, ha assolit, rebut, usurpat, absorbit, atret, furtat, o com es vulga dir, inversions de tot tipus que pertocaven o pertocarien a desenes de pobles distints de diverses comarques, intentant crear per la seua pressió política, una espècie de centre de poder a l’interior del Pla de l’Arc; on, en molts casos, si furgues, pots vore com de reüll o directament sempre ell, o el seus socis, acabaven fent saca.

            Quins negocis familiars i personals tenia en el PAI del Mas de Lluna?, en la remodelació de la placeta del Mas de Roures?, en les zones d’expansió del municipi?. En els terrenys de l’aeroport?.

            I encara que en alguna d’eixes inversions absorbides per al seu municipi ell directament no traguera un benefici directe, ho feia indirectament; blindant-se el seu poder municipal com a l ‘conseguidor de coses per al poble. I això no és un cas d’habilitat política front a alcaldes inútils del seu partit ( que també)  dels pobles del voltant que eren incapaços d’alçar-li la veu o no fer-li genuflexions contínues; eixes decisions polítiques injustes, han estat per silenci o complicitat, secundades per tot el seu partit, per alcaldes que els queia la cara de vergonya en el seu poble no poder defensar el perquè havien perdut un institut, un centre comarcal de salut,...etc, però que de cara a ell, no gosaven tosir-li.

            Durant anys, Martínez ha instaurat el caciquisme, clientelisme i aprofitament personal del poder  més bestial, i tot, perquè durant anys se li ha permès, per tant, el problema no ha estat la gola descomunal de Martínez, sinó el d’un partit que li  ho ha permès. I ací la “culpa” no és sols de Carlos Fabra, que tenia en Martínez un inepte aspirant a aprenent, sinó dels alcaldes de les nostres comarques, i de la gent orgànicament implicada en el partit que ho permetia, fins i tot qui duen les regnes del partit ara, que encara que vulguen marcar distàncies i mostrar-se com autors del seu ostracisme, han estat durant mesos permeten el seu modus operandi.

            Martínez, no el fan dimitir d’alcalde, i podrà mentre, amb menys força potser, instaurar a nivell local el terror de qui se n’ixca de la lloança, sentirà la pressió i persecució contínua, i controlarà el temps per estudiar quan ha de donar pas o no al suposat relleu que es prepara en les municipals, per deixar-ho tot nugat i ben nugat.

            Per tant, benvinguda siga la dimissió, però lamente molt que s’haja permés durant anys aquesta manera bruta d’estar en política, i els que l’han hagut de patir