Compromisos
primaris.
En teoria, ara tots i totes les persones candidates a alguna cosa hem de fer
propostes i campanya electoral de cara al procés de primàries en el qual està
immersa la coalició Compromís, i no deixa de ser en certa manera complicat,
perquè bé és cert que el programa electoral no el fa i ni l’ha de fer cada
candidat, sinó ha de ser debatut i aprovat per la coalició en el seu procés
particular en cada àmbit.
I més, fer propostes en
abstracte, declaracions de bones intencions, en matèries que superen, com és el
meu cas, l’àmbit territorial, pot sonar fins i tot pretensiós.
Per tant, quines propostes
ens poden diferenciar a cada persona candidata?, l’estil personal, les actituds
i aptituds?, l’experiència?, la solvència demostrada o per demostrar?
Entenc que podem exposar les nostres inquietuds i
prioritats, saben que anem a ser part d’un conjunt, on és obvi que no tots venim
de la mateixa tradició política i no tenim la mateixa visió de les coses al
100%, i això, és un gran valor d’este projecte compartit.
Tots i totes sumem, i cadascú, des del seu àmbit
de prioritats, per això, aniré explicant algunes de les meues.
Un nou model de relacions entre en el nostre
territori:
Som terra, hem viscut la i de l’agricultura durant generacions senceres, a
meitat de segle passat va irrompre el sector turístic en el litoral amb la
transformació econòmica i territorial que va suposar a certs pobles, això, junt a un
industrialització de les àrees del taullel, va permetre diversificar, poc l’economia.
I els processos de
despoblació de l’interior es van incrementar, la gent, tant d’altres parts de l’estat
com de les nostres pròpies comarques, van anar concentrar a la gent en les àrees
de pujança econòmica mentre altres, sense eixides econòmiques, van anar a
menys.
I obviament, s’invertia
allà on hi havia més gent; les escoles, centres de salut, infraestructures,
dotacions públiques, dependències de l’administració...m i l’abisme entre el
litoral i la costa ha anat a més.
Qui havia de pagar el cost
d’eixe progrés?, on deixaríem ara els residus, les incideneradores i abocadors,
qui generaria l’energia, on anirien les presons, i tots aquells projectes que
generen controvèrsia?, allà on hi haja menys gent per mostrar l’oposició i
tinga un impacte més diluït entre la població.
I no sé que pensaras tu,
però este model sembla insostenible; perquè hem depredat el territori i els
seus recursos, s’ha perdut qualitat de vida, les massificacions junt a la
desertificació humana no sembla un sistema a perpetuar.
Quin compromís es pot
adquirir; una administració preocupada per canviar aquesta dinàmica, perquè no
es tanquen més escoles, centres de salut, i serveis vitals en l’interior.
Incentivar realment les eixides econòmiques en les zones amb menys possibilitats,
des d’un prisma de la sostenibilitat, sensatesa i respecte a l’entorn (
exemples com el de la indústria tèxtil en Vilafranca, que ha permés, amb moltes
dificultats, mantindre la població en aquell roda dels Ports-Alt Maestrat, és
un cas a seguir, ajudar i recuperar), industrialització sostenible de l’interior,
infraestructures respectuoses, reconèixer també en el nostre territori “deutes
històrics” respecte a les zones
oblidades, polítiques reals per facilitar mercats a marques de qualitat de
productes autòcton, inversions en potenciar el patrimoni històric, cultural i
arquitectònic de tot el territori.
Òbviament, és difícil i complex, però el tindre-ho
en ment i la volutat de fer-ho, és el primer pas, en les agendes d’altres,
segur que ni ix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada