dimecres, de desembre 06, 2017

Ens ha deixat Manel Roda



Avui, dia fred, ens hem despertat amb una notícia que no per esperada, ens ha deixat de ferir.  Manuel Roda Fernandez ens ha deixat.
Després d’una llarga lluita, ens ha dit adéu. Era lluitador fins l’esgotament, optimista, vital; era conscient de contra què lluitava, però va estar al peu del canó fins al darrer moment, sense perdre en cap moment la il•lusió i l’esperança somriure a pesar d’estar fet pols, pel tractament, per l’esgotament físic. 
Diuen que els obituaris són hipòcrites, perquè sols recorden la part bona de la gent, que exageren les bondats i tapen les manies, mal caràcter i tot allò negatiu de les persones; en aquest cas, no és així, perquè Manel, o Manolo, sols tenia una cara. Activista, lluitador inesgotable, voluntariós, generós com el que més, valent, meticulós, irreductible, sindicalista, humà, ecosocialista des de manual, tot cor.
Quan el veies vindre pel cantó del carrer cap a l’oficina, ja sabies que venia amb la carpeta plena de propostes i idees, des de com millorar la vida de la gent del barri, des de quelcom tant xicotetes com arreglar un fanal, un pas de vianant, a com s’estava malgastant energia en el centre de salut per tindre les finestres obertes, a fer-te tot un repàs exhaustiu de les mancances de l’Hospital General, on treballava; a la implicació en la lluita contra el canvi climàtic, i per un nou model energètic; el món s’havia de canviar des d’allò més concret, immediat i quotidià, a allò més global i ample.
Manel no volia res per a ell, i al mateix temps ho volia tot; canviar el dia a dia, canviar el món, eixa era la única aspiració; sense cap ànsia de protagonisme, a pesar que de vegades rebia totes les garrotades per la seua valentia.
Poc a poc des de que la malaltia l’anava segrestant, el veies com tot li costava més, i com se li feia costa amunt, però sempre treia un moment per al correu, el whatsapp , per contar-te qualsevol cosa a millorar al barri, a la ciutat, al món...
Quin mal cos ens deixa que Manel ens deixe, amb tant per fer, amb tant per canviar. El seu exemple, ens ha d’acompanyar i ens acompanyarà sempre. Una forma abraçada als familiars i amics, i a nosaltres mateix, perquè ens fa massa falta Manolo. 

dissabte, de novembre 18, 2017


Cabanes presentarà dins de la seua 510 edició de la Fira de Sant Andreu, el llibre “EL PARQUE NATURAL DEL PRAT DE  CABANES-TORREBLANCA Y  LA AGRICULTURA DE SU ENTORNO, del biòleg veí de municipi, Francisco Amela Siurana.


Cabanes a 18 de Novembre de 2017. La regidoria de Cultura i Fires de l’ajuntament de Cabanes, presentarà en el proper divendres a les 19:00 en la carpa de l’ajuntament a l’Avinguda del Maestrat, el llibre del Parc Natural del Prat, editat per l’ajuntament.


Segons ha explicat el regidor Carles Mulet “ volem encetar una línia editorial sobre estudi locals, que posen en valor en patrimoni cultural, històric, etnològic o mediambiental, com és aquest cas. Ara tenim la sort de tindre el treball de Paco Amela, entusiasta i incansable investigador sobre el patrimoni ambiental, botànit i etnològic del poble i terme de Cabanes, i pensem que aquests treballs ha de ser compartits i per això apostem per la seua difusió”.
            El llibre podrà ser adquirit per 6,5 euros, el seu cost d’edició, i estarà disponible durant tota la Fira a la caseta d’informació de l’ajuntament o posteriorment a l’oficina de Turisme del municipi

Segons explica Amela “ En l'actualitat vivim en una societat eminentment industrial desenvolupada que va evolucionant a una societat de serveis. Un percentatge molt baix i cada dia menor, està situada en el sector primari de la producció (Agricultura i Ramaderia). A més, la major part de la població resideix en les ciutats, amb el consegüent despoblament de la zona rural.

Aquest desenvolupament comporta implícita la desaparició d'una banda del substrat agrícola, que fins fa poc, es localitzava en els voltants d'aquests centres, i d'altra banda, s'incrementa el desconeixement dels processos de producció per part dels consumidors que bé poden ser els propietaris
Avui dia, l'Agricultura té un aspecte més empresarial que antany i, contràriament al que se sol suposar, no és una “màquina de fer bitllets”, ja que la rendibilitat és molt baixa. Es treballen moltes hores al dia, molts dies a la setmana i moltes setmanes a l'any, sense vacances, para d'aquesta forma, obtenir xicotets beneficis per a subsistir.
Per tot l'anterior i afegint que en aquesta societat consumista l'ofici o treball d'agricultor s'aprecia com a marginal, només resta dir que l'agricultor tradicional és “UNA ESPÈCIE EN PERILL DE EXTINCION”. A més i com a final d'aquesta justificació només resta esmentar que els ecosistemes agraris sempre s'han mantingut en equilibri, amb si mateix i amb el seu entorn; però en l'actualitat, el sistema intensiu de producció agrícola ha provocat el canvi d'una de les activitats més relacionades amb la bona salut de la Naturalesa, l'AGRICULTURA TRADICIONAL.

Aquest tipus d'Agricultura familiar-tradicional que es dóna en els limítrofs del Prat, mai deu tractar-se com un problema pel que fa a la conservació d'aquest aiguamoll sinó com a part d'una solució com veurem en aquest treball.

Aquest llibre editat per l’ajuntament és una proposta de futur per al Prat, on es proposa un ús compatible de l’agricultura respectuosa amb la protecció d’aquesta zona humida.

diumenge, de setembre 17, 2017

El misterioso caso de las calles dedicadas a un tal “ José Antonio” del cual nadie sabe el apellido.

El misterioso caso de las calles dedicadas a un tal “ José Antonio” del cual nadie sabe el apellido.
El relato de 15 casos de calles dedicadas a Jose Antonio, contadas al senador de Compromís, Carles Mulet.
Madrid, a 17 de septiembre de 2017. Adentrarse en “la España profunda”, es sin duda una experiencia de alto riesgo; belleza rústica, viajes al pasado remoto, a las esencias primarias, a mundos de secano que pensabas extintos pero mantienen vivo su aroma a tierra cansada, a sol y más sol.
España, claman con trompetas apocalípticas, se rompen por culpa de imprentas y papeletas, por carteles, páginas web que llaman a votar y sobres, (no, no eran los sobres esos en los que cobraban en B los dirigentes del PP sus mordidas y sobresueldos salidos del dinero negro, empezando por don Mariano Rajoy; eso une España, la hace más grande, más libre, y más aquello).
Quienes prostituyen todo el sistema judicial, dinamitan la separación de poderes, roban, roban, y vuelven a robar, quienes subieron a la condición de sagrado esa constitución de la cual renegaban, que no cumplen sus principios básicos, y la pueden secuestrar y operar en plan frankenstein con agostidad y alevosía, nos dan lecciones. Qué mal está Venezuela!, Dios Mío! mientras entran a precintar diarios, de papel o virtuales, cierran webs, citan ante la justicia a 700 alcaldes y a todo un gobierno autonómico; que rápida la justicia en Catalunya y que lenta en la Gurtel, en los EREs del PSOE andaluz, en el caso Fabra, en lo del Sálvame normal y de Luxe en todos los casos de corrupción, que suman más de 700; claro, imputados, por robar, no por votar.
Bendita España, Estado de Derechas, donde se condecoran vírgenes, cristos y periodistas fachas con medallas del mérito de la policía nacional o la guardia civil mientras se expedienta a los Guardias Civiles por sindicarse.  
Las leyes están para cumplirse, dicen, mientras el mayor poeta de los tiempos en la lengua mayoritaria y (que según el monarca, impuesto por el dictador, nunca fue lengua de imposición) está desaparecido en su fosa,  El barco sobre la mar y el caballo en la montaña. No hay dinero para vaciar cunetas mientras pagamos mausoleos del dictador; si las víctimas de la dictadura fueran bancos en quiebra o de nuestros amigos, o ambas cosas, los rescataríamos con lluvias de millones, ahora, son abrir heridas del pasado, dicen, mientras roban, roban y roban, y quienes roban, roban, roban y vuelven a robar en sus cortijo del sur les perpetúan en un gobierno que no les dio las urnas.
¿Raro?, esta España bendita, donde las leyes si no me gustan y tengo el poder, son para no cumplirlas, aunque sea leyes a medio gas, leyes insuficientes, tímidas o cobardes, que llegaron tarde y mal
España de místicos y cínicos, profunda, inmensa, sol de lagartijas y espigas tostadas, donde el Apóstol Santiago que nunca estuvo, embarrancó su  barca y nos convirtió en tierra santa,
¿Quién se puede extrañar, pues, de los misterios insondables de España?
En este ejercicio de peregrinaje por esta sacra realidad, uno topa con grandes misterios del destino en lo universal…. Exigimos al Gobierno que actuara contra los ayuntamientos que no cumplían con la Ley de (des)memoria histórica, y nos reiteraba que eso no iba con ellos, que no ponían urnas ni imprimían papeletas.
Decidimos tomar la iniciativa y desde el Senado exigir a esos ayuntamientos (MILES), cumplir la ley. ¿Qué carajo se me ha perdido en Rionegro del Puente?, nada, afortunadamente, a algunos un poco de vergüenza, por lo que veo.
Pero el descubrimiento que ocasionó esta campaña, espero cubra un especial de Cuarto Milenio; si en lugar de poner curas y clases de religión en las escuelas públicas, pusiéramos la asignatura de parapsicología, seguramente avanzaríamos décadas en la capacidad de comprensión.
Así pues, os paso a relatar el misterioso caso del “ José Antonio”, un extraño señor del cual NADIE sabe nada, pero tiene calles y dedicas en España….
Alpujarra de la Sierra (Granada): La  calle José Antonio, al no saber a quién estaba dedicada, le pusieron un apellido, el de Bravo, un médico que ejerció eso de la medicina en ese pueblo, se ve. Suerte que cuadró el nombre con el de una profesión respetable, y no con, por ejemplo, la de tonto del pueblo o aficionado a apedrear mamíferos.
Arrancacepas ( Cuenca): sí hay una calle dedicada a un tal José Antonio, pero no saben a cuál…¿Labordeta? ¿ al malogrado José Antonio Canta, aquel de un limón y medio limón?, ¿para qué buscar en archivos municipales, no?,
Cervera de los Montes (Toledo) están con el mismo reconcome…¿Quién narices es ese José Antonio que tiene una calle en nuestro pueblo? ¿José Antonio Zarzalejos?
En Collado Mediano (Madrid), me dicen que la calle está dedicada a José Antonio, un hermano de Francisco Javier, la Mari Carmen y al resto de hermanos de un constructor local. Qué detalle.

En Diego del Carpio, Ávila, tampoco saben ná de ná sobre el apellido del desconocido mozalbete.
En Fresno de la Alhandiga, Salamanca, me dan un repaso de hermenéutica, semiótica y quién sabe de entomología haciéndome que al ser la “Plaza José Antonio” y no la “Plaza de José Antonio”,  no se exalta al falangista por la falta de una DE.
En Malagón (Ciudad Real), siéntense, por favor, lectores. Me justifican que es la calle “ Abogado José Antonio”,  porqué era muy bueno como picapleitos se ve, e hizo algunos trabajillos en ese pueblo el tal José Antonio Primo de Rivera, no como fascista, válgame dios.  Es legítimo, tanto como que a partir de ahora dediquen en Alemania calles al Pintor Adolf Hitler, ya que el tipo tenía su gracieja con el pincel ( sí, es verdad, mira en google, incrédulo/a)
Manzaneque (Toledo), que dicen que ese el tal Jose Antonio era un agricultor del pueblo, que no hay documento que la acredite, pero imagino que en esta España rural y agraria, para que dediquen una calle por ser agricultor, has de hacer unos tomates o pepinos que quitan el hipo.
En Merindad de Montija (Burgos), pues que el alcalde no sabe qué “atentados” provoca este nombre contra le ley de memoria histórica, y la ignorancia en esta merindad se ve exime del cumplimento de la ley, y José Antonio se queda ( presente, claro)
Rionegro del Puente ( Mordor) , el alcalde no la quiere cambiar, pero en caso de cambiarla ( y es literal) propondrá que lo pongan a mi nombre. Espero estar a la altura el día de la inauguración para poder hacer sonidos guturales en una cadencia digna del alcalde.
En Sanchonuño (Segovia) que tampoco cambian el nombre a la calle José Antonio, pues no tiene apellido que no explique de quién hablamos. Si estuviera en catalán podría ser de Duran i Lleida.
En Turégano (  Segovia) que no pueden, que se ve que para cambiar el nombre han de dinamitar medio pueblo y eso cuesta 15.000 euros que no tiene ( más o menos, lo que cuestan tres toros cerriles embolados ).
Ulea,( Murcia), lo mismo que no tiene el apellido, y que como cuando gobernó el PSOE no lo retiraron, no querré ahora yo que lo cambien gobernando ellos, que son muy de eso del falangismo, se ve.
Villares de Saz (Cuenca) que no lo cambian, y punto.
Yepes (Toledo) le preguntan a otros ( al INE), por el nombre de la calle, que se ve ellos no saben nada.
Esto es solo un aperitivo, ya que de las 2250 (aproximadamente) requerimientos mandados via senado, calculo que como mucho habré recibido un 20% como muuuucho. No sé dónde he puesto el caso de un municipio que me decía que el tal José Antonio  era el último gasolinero del municipio y por eso tenía la calle dedicada ( la encontraré). Espero ansiosos nuevas respuestas; algunas surten efecto y cambian el callejero después de la carta del Senado ( manda.. que haya de ser Compromís quien se dedique a hacer este trabajo después de 40 años de “democracia), otros directamente me cuentan su vida, otros llegan a rozar el insulto. Otros, los que dignifican la política de esto llamado España, dan cumplida cuenta, actúan, corrigen lo que sus antecesores no hicieron, agradecen la dedicación. No todo está perdido.
 Igual es de cómo se pronuncia, “joseantonio” es el de la Falange, José, con acento en la é, un indígena o autóctono del pueblo, si fuera valenciano se pronunciaría Cosé, ( Josep es muy culto, y en Catalunya pronuncian muy mal el valenciano, y dicen Jusep”. Con lo fácil que es Pepe, o por vagancia Pep…
Esto es un Estado moderno, pero de verdad. No hay problema en tener las calles sucias con genocidas, criminales, asesinos, golpistas, falangistas, toreros, si no los cambian, no pasa nada. Eso sí, que no hagan un referéndum entre sus vecinos, que si ponen una urna, se les cae el pelo.

dijous, de juny 29, 2017

sobre l'asturiano

( en respuesta a Andecha Astur por este absurdo texto y los tuits desacertados : http://www.infoasturies.com/as/2017/06/28/porque-foi-refugada-la-enmienda-para-dotar-de-fondos-lasturianu/​
vaya por delante que me parece absurdo centrar un debate en qué votó Bildu respecto a una enmienda de Compromís en los presupuestos generales del estado (PGE ) 2017 sobre la lengua asturiana , lo grave es qué votó Foro y PP, que sí tienen senadores asturianos; o por qué nunca han presentado ellos ninguna propuesta en defensa del asturiano, cuando compromís ha presentado a petición de vecinos y entidades asturianas, o por qué únicamente Compromís ha usado el lleonés en el Senado.

Nuestra relación con bildu es excelente.

me parece intolerable que se nos ataque desde el asturianismo como que nuestra acción es de postureo, una falta de respeto básicamente. ¿Quién va a llevar en octubre el problema del asturiano a Europa?,¿quién lleva dos años batallando en el senado por ese idioma?

Compromís presentó 450 enmiendas a los PGE, unas 300 del País Valencià, y el resto de otros partidos hermanos o peticiones ciudadanas de cualquier parte del Estado. Además de un veto a la totalidad. Bildú optó por lo segundo.

Esas 450 enmiendas se dividieron en 2 bloques por haberse presentado en dos fechas diferentes. Algunas de ellas son peticiones de municipios y entre ellas hay algunas referentes a cuarteles de guardias civiles ( hay que saber de qué se habla, por ejemplo, cuando los ayuntamientos son los que han cedido " voluntariamente " a la GC edifcios públicos xq interior no ha hecho los suyos, y se reclama se cumpla para que se devuelvan estos espacios),otras pide desmilitarizar la GC, ( a pesar de que nosotros reinvidicamos una policia autonómica).

CUALQUIER SENADOR puede ( y debería) pedir dividir las enmiendas de otros grupos en tantos lotes como quiera.. se podría pedir votar las 450 enmiendas separadas si así se quiere. Y algunos partidos ( la mayoría) sí pidió dividir y agrupar nuestras enmiedas xq quería votar unas sí y otras no ( excepto pp que queria votar que no a todo). Nosotros no dividimos las nuestras , pensamos que todas eran legitimas (xq venían de alcaldías nuestras o de peticiones ciudadanas) y esperamos que fueran los demás quien separan. Por lo tanto no es cierto que agrupamos al asturiano con temas de la GC, simplemente, no los separamos,  tb habían enmiendas en defensa del valenciano, o dl patrimonio cultural en ese bloque de unas 50; se quedó en 50, un bloque que tenía unas 200, xq así lo pidieron otros senadores, si cualquiera hubiera quedido votar solamente la del asturiano, el bloque tendría 49 y la del asturiano se hubiera votado sola ( como pasó con otras), nosotros no nos tocaba pedir votar una por una las 450 ( estaríamos todavía votando), la agrupación por defecto es precisamente por eso, si se presentaron en total unas 6000 enmiendas, se agrupan todas por defecto para agilizar ( no las agrupamos nosotros, lo hace el registro de la cámara)

Bildu optó por la abstención en TODO ( hasta enmiendas aisladas de temas medioambientales), es su táctica y es legítima. La nuestra es otra.

Si cualquier senador quisiera votar solo a favor del asturiano, era tan facil como entrar en su cuenta de intranet y mover la enmieda de casillero. No se hizo, ni por Bildu, ni por Foro, ni por NADIE.

El argumento de cómo en el Senado NADA va a salir xq el PP tiene mayoría absoluta, es pueril. ¿Entonces no hacemos nada?, ¿nos pasamos el día rascándonos las... y que el PP decida de qué se debate?, ¿para qué presental, FORO, Ciudadanos,  Bildu o quien sea propuestas o iniciativas si hay mayoría del PP?, vamos... 
nosotros optamos por visibilizar el menosprecio cultural al asturiano ( si el PP en sus PGE hubiera destinado dinero al asturiano, no tendría sentido la enmienda) e intentar remover el tema y que no continue oculto

Que Andecha pierda más tiempo en defender a Bildu que en aplaudir que alguien de fuera que se acuerde de lo asturiano, pues eso... y que para vestir un santo, dé solo una versión y acabe intentar  ridiculizar y menospreciar a Compromís afirmando que solamente fue postureo, pues tb dice mucho.

Estamos acostumbrados en el Senado que muchos grupos, como el PNV, cuando planteas propuesta de tu cultura o territorio, se abstengan, en plan egoista de " no es mi tierra", nosotros tenemos otra visión y pensamos que defendiendo lo asturiano o lo leonés, defendemos tb lo valenciano... por sinergia Y no va vamos de salvapatrias, simplemente trasladamos peticiones de entidades de cada territorio que nos llegan, y no sabemos si tb llegan a Bildu, PNV o PP, nos da igual; si es justo, lo defendemos dentro de nuestras posibilidades. 

Se miente cuando se dice que no se pueden votar separadas las enmiendas.
Pero dicho todo esto, Bildu no es nuestro adversario, nuestro adversario es otro .

divendres, de maig 19, 2017

Carles Mulet publica nou llibre sobre un desconegut capellà poeta de Cabanes assassinat en la Guerra Civil.

Carles Mulet publica nou llibre sobre un desconegut capellà poeta de Cabanes assassinat en la Guerra Civil.


Cabanes a 19 de maig de 2017. L’editorial Onada Edicions, ha tret a la llum un nou llibre del cabanyut Carles Mulet, fruit d’un treball d’investigació gràcies a l’accidental descobriment de la tràgica i curta vida de mossèn Jesús Boira Sidro.

L’escriptor s’endinsa en la recerca d’un personatge silenciat i ple de misteri; un jove  de Cabanes nascut en 1909, que acaba de capellà en la localitat de Culla, des d’on comença a escriure poemes en valencià que són publicats en la revista “ El Vers Valencià”, editada en València.  Són pocs els poemes que s’han localitzat en una publicació en llengua pròpia que també deixa d’editar-se per la Guerra Civil, però en ells es veu una ràpida evolució i creixement tant estilístic com en l’ús normatiu d’una llengua que començava aleshores a estandarditzar-se, en un curiós moviment de reivindicació i normalització emprés per sectors de l’esglèsia valenciana, com havia passat a l’altra banda del riu Sènia amb figures clau de la renaixença com mossèn Cinto de Verdaguer .

Mulet recull en este llibre els pocs poemes dels quals es té constància va deixar escrits Boira.

L’altra part del llibre, transcriu en primera persona el testimoni d’Herminio Sales, un veí de Culla de 92 anys, que va ser ajudant de missa ( “cotero” en Cabanes, escolà, o “monaguillo” en castellà), el qual, conta fil per randa, com va viure els darrers dies de Boira; com va haver de ser amagat en un mas del terme de Culla per no patir represàlies per ser capellà, com feia escola als xiquets del municipi.

Herminio Sales conta com Boira és cridat a files en la guerra per part de l’exèrcit republicà, i com suposadament veïns de Cabanes el delaten com capellà i això provoca siga assassinat en 1937 a les costes de la Pobla Tornesa.
En aquest treball també s’aporten els expedients de responsabilitat política de veïns de Cabanes als quals se’ls acusa de ser còmplices en l’assassinat del capellà-poeta.

Mulet ha explicat que aquest modest treball de sols 70 pàgines, va nàixer fruit de la fascinació pel personatge “ una persona religiosa, que es dedica a enviar poemes en valencià a una publicació de la ciutat de València, la qual és assassinada sense cap motiu, potser és l’antiheroi de totes les històries de la Guerra Civil, una víctima anònima, silenciada, un poeta en constant creixement al qual se l’esborra del mapa i es trunca una carrera prometedora. Un jove de 28 anys adorat pels alumnes als quals ensenyava no sols a escriure i llegir, sinó també música. Hem llegit molt d’herois carregats de somnis i ideologies, de guerrilles que donen fins l’últim alè per un món millor; de brillants polítics i activistes que lluitaren per la justícia social. Hem llegit dels abusos d’una llarga repressió franquista, dels crims del colpistes, però ben poc d’altres persones a les quals eixa guerra els va agafar pel mig, i els va esborrar completament. Aquest treball pretén ser un xicotet i homenatge per a aquella gent que ningú recorda, aquelles víctimes innocents, aquells que van fer callar”

Aquest llibre ja està disponible a Onada Edicions i els seus punts de venda, i serà presentat en societat les properes dades:

-               Castelló, 5 de juny a les 19:00 a la llibreria Argot
-               Cabanes,9 de juny a les 20:00 a l’esglèsia Parroquial

dijous, de maig 04, 2017

Assenyalat judici oral pel cas del censos de Cabanes

Assenyalat  judici oral pel cas del censos de Cabanes
Després de més de 10 anys d’instrucció, la manipulació del cens electoral de Cabanes per part del PP ja té data de judici en 2018.


Cabanes, a 4 de maig de 2017. El Jutjat del Penal número 1 de Castelló, ha assenyalat la data per la judici oral, per al pròxim dia 11 de juliol de 2018 ( més d’un any d’espera de nou), a les 9:30 del matí, en la qual compareixerà com acusat un veí de la Vall d’Uixó, Pascual Adsuara Moya, prèviament, la part acusadora, el regidor i  tinent d’alcalde de Cabanes, Carles Mulet, ha exigit una sèrie de noves proves pericials per intentar ampliar els responsables d’aquesta trama.

Aquest cas es va denunciar en 2007 per part del regidor Carles Mulet, després de que el aleshores alcalde del PP, Artemio Siurana, tres nebots seus, i dos dirigents del PP l local empadronar en el domicilis seus a desenes de veïns de la Vall d’Uixó, relacionats amb el gendre de l’empresari Jesús Ger ( Marina d’Or), amb grans interessos urbanístics en el municipi.
Arran les investigacions, es van aplegar a donar casos que veïns de la Vall d'Uixó van denunciar que en cap moment havien autoritzat aquestes altes, i que afirmaven que les signatures per les quals es donaven d'alta a Cabanes, estaven falsificades, altres, els quals mai van residir en el municipi ni un sol dia, van acudir a votar en les municipals a saber de l’escàndol generat per estar en el cens d’un municipi amb el qual no tenien cap vincle.

 
Des d’aquell moment, el procés va patir tot tipus de vicissituds. L’ajuntament del PP es va personar en el cas i va destinar els recursos de tots els veïns a intentar dinamitar tot el procés. Es va oposar a què s’avançara en les proves demanades per l’acusació, i va demanar l’arxivament del cas perquè no volent investigar absolutament res. 
 
Diversos sobreseïments, i reobertura del cas, fins aplegar a la convocatòria per fi del judici; en el qual de moment sols es seu un veí de la Vall d’Uixó acusat de falsificar algunes signatures per donar d’alta a veïns. En el procés han estat imputats funcionaris de l’ajuntament i demés veïns de la Vall d’Uixó. Segons Mulet “ esperem un poc de llum al final del cas, sabem que hi ha uns responsables polítics, que eren els que van guanyar en 2007 les eleccions municipals amb un cens unflat i la compra voluntats, de moment qui haurà de donar la cara és un actor secundari, que esperem que diga en el judici el que fins ara ha callat”



Señalado  juicio oral por el caso del censos de Cabanes

Después de más de 10 años de instrucción, la manipulación del censo electoral de Cabanes por parte del PP ya tiene fecha  de juicio en 2018.


Cabanes, a 4 de mayo de 2017. El Juzgado del Penal número 1 de Castelló, ha señalado la fecha por la juicio oral, para el próximo día 11 de julio de 2018 ( más de un año de espera de nuevo), a las 9:30 de la mañana, en el cual comparecerá como acusado un vecino de la Vall d'Uixó, Pascual Adsuara Moya, previamente, la parte acusadora, el concejal y segundo teniente de alcalde de Cabanes, Carles Mulet, ha exigido una serie de nuevas pruebas periciales para intentar ampliar los responsables de esta trama.

Este caso se denunció en 2007 por parte del regidor Carles Mulet, después de que el entonces alcalde del PP, Artemio Siurana, tres sobrinos suyos, y dos dirigentes del PP l local empadronar en el domicilios suyos a decenas de vecinos de la Vall d'Uixó, relacionados con el yerno del empresario Jesús Ger ( Marina d’Or), con grandes intereses urbanísticos en el municipio.

Gracias a  las investigaciones, se reunieron a dar casos que vecinos de la Vall d'Uixó denunciaron que en ningún momento habían autorizado estas altas, y que afirmaban que las firmas por las cuales se daban de alta en Cabanes, estaban falsificadas, otros, los cuales nunca residieron en el municipio ni un solo día, acudieron a votar en las municipales a saber del escándalo generado para estar en el censo de un municipio con el cual no tenían ningún vínculo.


 
Desde aquel momento, el proceso sufrió todo tipo de vicisitudes. El ayuntamiento del PP se personó en el caso y destinó los recursos de todos los vecinos a intentar dinamitar todo el proceso. Se opuso a que se avanzara en las pruebas pedidas por la acusación, y pidió el archivo del caso porque no queriendo investigar absolutamente nada. 
 
Varios sobreseimientos, y reapertura del caso, hasta llegar a la convocatoria por fin del juicio; en el cual de momento sólo se sienta un vecino de la Vall d'Uixó acusado de falsificar algunas firmas para dar de alta a vecinos. En el proceso han sido imputados funcionarios del ayuntamiento y demás vecinos de la Vall d'Uixó. Según Mulet “ esperamos un poco de luz al final del caso, sabemos que hay unos responsables políticos, que eran los que ganaron en 2007 las elecciones municipales con un censo hinchado y la compra voluntades, de momento quién tendrá que dar la cara es un actor secundario, que esperamos que diga en el juicio lo que hasta ahora ha callado”

dimecres, d’abril 05, 2017

A 1000 dies de la finalització del peatge de l’AP7


Avui, a 1000 dies hipotèticament de la fi de la reconcessió de l’explotació privada, PP i Ciudadanos han votat de nou en el Senat en contra dels valencians i valencianes, i el PSOE, dons ha fet el que sols fer, ni menjar ni deixar menjar, s’ha abstingut. De nou, quasi a soles en la defensa de la nostra moció a la Cambra Alta; que a soles ens apleguem a sentir en reivindicar per al nostre territori.
L’Autopista del Mediterrani, o AP-7, és un eix que comunica tota la costa mediterrània des de la frontera amb França fins a Algecires.
El 1970 el dictador Francisco Franco i el seu vicepresident Carrero Blanco,  signaven un decret d’execució i règim expropiatori per als terrenys necessaris de l’autopista. L’autopista va ser una destrossa mediambiental enorme per al nostre país. Però... era el preu que calia pagar; expropiacions ridícules, terreny quartejat per on ja passen carreteres nacionals, línies fèrries, carreteres comarcals, en un terreny fèrtil escàs però molt productiu.
Vam pagar en terra, i en peatges, però, en 1981 es va decidir (UCD) que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió. En 1986 (PSOE)  va decidir que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió.
Finalitzava en 2004, però en 2004  el PP van decidir que calia exprimir-nos més, i van allargar fins a 2019. Qui ens garanteix que en 2019 no ens tornaran a voler exprimer més?, no ningú, la veritat.
Una autopista que ve del franquisme, i una concessió allargada a traïció del poble, per UCD, PP i PSOE, quina metàfora.
Una autopista que signava un decret Carrero Blanco, eixe sinistre personatge al qual no se li poden fer tuits, o te’n vas a la presó. “Atado y bien atado”, l’herència del dictador, en vassallatge a les empreses constructores, reeditades pels partits dels pactes de silenci.
I ara, continuem en una semi dictadura, on si fas tuits de mal gust, contra polítics de la dictadura, a la presó, però si envies cartes con la Fundación Francisco Franco, a alcaldes i regidors de pobles amb nomenclatura franquistes, amenaçant-los per a que no complisquen la llei, no passa res.  Si la Fundació demana traure els tancs contra Catalunya, no passa res, però si un jutge demana complir la llei de memòria històrica, se l’aparta de la carrera
Si fas un tuit sobre un jerarca de la dictadura, a la presó, però si un periodista del règim amenaça de disparar escopetes sobre polítics, no passa res. Atado y bien atado... com les concessions a AUMAR
I el Govern ja ha anunciat, no confirmat, que no tenen previst renovar-la, no aclareix quines previsions futures té per al vial, com si pensen mantenir el peatge o implantar un sistema de pagament per ús (eurovinyeta), el que suposaria un nou cop a les pretensions dels usuaris que han estat pagant durant dècades abusius peatges per circular amb seguretat, quan en altres punts de la península no ha estat així.

Aquesta important via de comunicació discorre en els seus trams Tarragona-València i València-Alacant, seguint un recorregut paral·lel a dues carreteres nacionals (N340 i N332) que, de vegades, travessen importants nuclis de població i que suporten una elevada densitat de trànsit de vehicles.  Torreblanca, Ribera de Cabanes, les Alqueries, Oliva, Bellreguard, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, travessats per les nacionals.
Falten 1000 dies en teoria per a que finalitze la concessió. Els sembla poc?, a nosaltres, suposant que no ens tornen a trair... massa
El delegat del Govern Central a València va afirmar, com també va fer la ministra en el seu moment, que no s’allargarà més la concessió -després de 2 pròrrogues- però que el Govern podria optar per no suprimir totalment el peatge a l’AP-7 per «compensar» el dèficit acumulat en altres autopistes com les radials de Madrid o optar per altres fórmules de gestió.
Si posem xifres, Aumar explota els trams Tarragona-València i València-Alacant.  Va obtenir en l’exercici 2015, uns ingressos de peatge de 264 milions d’euros i un benefici abans d’impostos de 106 d’euros respectivament.

Hem proposat en diverses ocasions al Govern, sense obtenir resposta, si no és més econòmic alliberar com més aviat aquest vial que realitzar pegats i noves afeccions territorials, com va passar amb la variant del Maestrat de la N-340, que va costar 81,5 d’euros, va destruir milers d’explotacions agrícoles a ple rendiment, per finalment reproduir un vial saturat amb un carril per sentit. Però sembla clar que el Govern no està per realitzar reflexions tan profundes o molestar les concessionàries.

-Qui fa eixes variants desastroses, que conten tants diners?, doncs les grans constructores; també eixes implicades en la Gürtel i en el finançament il·legal del PP... també eixes.

La principal excusa per no voler recuperar l’AP-7 és l’alt cost que generaria el pagar els drets a l’empresa concessionària pel lucre cessant; però mai s’han aportat dades sobre què seria més costós econòmicament, si la construcció de noves infraestructures o aquest rescat (que faria innecessàries les variants ) i això parlant només en termes dineraris, ja que en termes ambientals o paisatgístics, a llarg termini, no hi ha comparació possible.

I encara així, no hi ha projectes per actuar en les Nacionals, fan nyaps, empastres, com desviar el trànsit per carreteres secundàries com el desviament entre Torreblanca i Nules, arruïnant comerços i creant nous punts negres.

Nosaltres, des de l’esquerra verda, òbviament ens agradaria un món ideal, on hi haguera transport públic de qualitat i on l’ús del cotxe fóra un luxe, que es penalitzara a qui fa ús
Però. Ens neguen trens dignes; han votat que no rodalies CS-Tortosa-Vinaròs, ens neguen invertir tren de la costa a les Marines o invertir com pertoca en el tren d’Alcoi a la platja.

Mentre han gastat els diners de tots en autovies gratuïtes que ningú gasta, mentre no tenen problema en amenaçar en rescats en radials que ningú usa... els valencians a pagar, repagar, tornar a pagar i pagar fins la sacietat el que fa més de 40 anys que hem pagat. Perquè a més a més, l’estat de conservació de l’AP7 és més bé lamentable


Els conductors d’aquestes zones estan farts de pagar peatges a la concessionària de l’AP-7 i de veure com en altres zones de la Península es construeixen autovies segures i les autopistes són rescatades, quan ací porten dècades pagant, de manera que la inversió està més que de sobres amortitzada. La gratuïtat de l’AP-7 és l’alternativa a l’elevada sinistralitat de la resta de carreteres saturades que tenim els valencians i valencianes.
1000 dies?, ningú ens garanteix siguen més després, però  1000 són una eternitat quan parlem de seguretat vial.
Rescatar l’ap7 és una actuació que es podria dur a terme de forma immediata, sense obres i aportaria un important valor afegit social i econòmic, per exemple, a zones turístiques i perifèriques. No em val  l’excusa del diners, mentre fins fa poc veien normal rescatar per 5.500 milions les autopistes radials, eixes que ningú gasta. Aumar, benefici abans impostos :106 millons, per tres anys 2017,2018, 2019: 318 milions d’euros.
O el que és el mateix, amb el què el PP  plantejar rescatar les radials ruïnoses que ningú gasta, es podrien rescatar 17 AP7 ja.. que sí que gastem i hem repagat.



Carles Mulet
Senador de Compromís