Necessitem alternatives.

publicat al Mediterraneo

Qui ens volien vendre el conte que la història de la humanitat havia aplegat a la seua meta, que el capitalisme era l’únic i millor sistema d’organització política, apareixen ara com a simple xerrameques. Havien fallat altres experiments, com l’anomenat socialisme real, però assistim ara impàvids, a com els fonaments i dogmes del liberalisme a ultrança trontollen i es vénen avall.

Els governs del món occident insuflant diners públics, en la banca privada, en l’automòbil, en empreses que s’han caracteritzat per la voracitat dinerària; allò que estava satanitzat pels apologetes del capitalisme, sembla ser la única opció; per tant, un sistema que manté a tres quartes parts del planeta en els llindars de la pobresa, que ha dut a la Terra a la quasi saturació; forat en la capa d’ozó, calfament global, extinció d’espècies, destrucció d’ecosistemes, desaparició dels boscos, contaminació a tot arreu..., evidentment, eixe no pot ser el sistema a seguir.

Malgrat l’esclafit d’eixa mentida i joc de quatre aprofitats que ha estat la macroeconomia que regeix el món, hem vist com qui havia de presentar un alternativa en el model continua en estat de shock; les darreres eleccions europees han estat un clar exemple; la socialdemocràcia es dissol a tota Europa com un sucret en l’aigua; per posar pegats i “humanitzar” el capitalisme, eixe remei ja és el que pregona la dreta, i per a males copies, millor optar per l’original. Les opcions postcomunistes continuen també la seua inexorable desaparició; plegats en discursos de fa un segle, on la classe obrera per bé o per mal ha canviat cap a la classe “mitjana” i consumidora; les cadenes ja no les veu la gent com la pròpia explotació laboral, sinó materialitzades com a les hipoteques, el cotxe i les fútils preocupacions de persones programades per al consum.

Per això, ara més que mai, cal construir alternatives; un replantejament global que puga començar des d’alló concret. Sovint hem vist que les grans teories aparentment perfectes i estupendes per canviar el món, no tenien projecte ni propostes per als menuts municipis, per a les realitats del dia a dia; ens havíem d’esperar entre la resignació i la fe messiànica, a que un gran cataclisme obrira els ulls als descreguts que no coneixien la fe vertadera, per abraçar la veritat, que seria omnímoda. Alguns encara estan parapetats en eixa creença. És ara el moment de crear una esquerra nova, hereva dels moviments utòpics, però que aprenga dels seus errors, que pose a la persona i al medi ambient com a centre del seu discurs, que partisca des de baix, de la gent, dels pobles. Un model econòmic que busque la justícia social, una esquerra que retorne l’esperança que un altre món és possible, un ecosocialisme creïble.

Carles Mulet

Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló.