Estar i ser en política

Estar i ser en política

Després de casos escandalosos com el que estem veient amb Jaume Matas, que comparant amb tot el del Gürtel és un joc de xiquets, els que estem en política sentim que aquesta activitat, si cap, encara queda més desacreditada entre la ciutadania. I és que potser motius no en falten, perquè durant massa temps, el que havia de ser un instrument per a buscar la justícia social i el correcte govern de les coses, s’ha convertit en un simple mecanisme per a que persones amb ambicions il·limitades accedeixquen al poder, i l’exercici d’aquest poder l’empren no per a canviar les coses que no els agraden, no per aplicar unes receptes concretes, sinó per a guanyar molts diners, per a perpetuar-se en eixe poder coste el que coste, i per sentir-se importants.

Dins d’eixa visió perversa de la política i el poder, els que estem en opcions menudes, moltes vegades hem d’escoltar ‘“ en eixe partit mai manaràs’” ( o mai guanyaràs’”, ‘“si vols fer carrera política apunta’t a un dels grans partits’” i coses per l’estil. I està clar que mai ‘“manarem’”; perquè quant triem una opció que no és la majoritària, ho fem conscient, de que la nostra contribució a la política no és fer d’ella un instrument per al nostre benefici personal, que no volem emprar-la per a viure d’ella, que no aspirem a ‘“manar’”. Aspirem a ‘“governar’”, que és un concepte diferent, i fer-ho no a qualsevol preu, sinó intentant convèncer a la gent que hi ha altres maneres de fer les coses, altres possibles solucions als problemes; que no ens resignem al que s’ha fet fins ara.

No tenim cap veritat absoluta, ni cap solució màgica per a tots els problemes, però si la intenció de canviar les maneres; sabem que les opcions menudes no són el lloc per accedir ràpidament al poder, ni per ‘“forrar-nos’”, però sí que poden ser qui faça palanca i moga les velles estructures, amb la llibertat de veure’ns sens llasts, sense hipoteques ni deutes als poderosos. Juguen en un tauler que han dissenyat els que sempre han manat, però per gràcia tenim l’agilitat de poder moure’ns amb menys problemes. Estem en pobles menuts, donant veu i presentant una alternativa al poder de sempre, a qui anteposa els interessos d’uns pocs als de la resta, a qui es veu per quatre euros o per ser afalagat, i sabem que la nostra meta és modesta; aconseguir millorar la vida d’eixe barri, d’eixe poble, o d’eixa ciutat, i amb aixó ens aconforme’m, ja que desgraciadament, avui en dia, exigir coses bàsiques com justícia i dignitat, fins i tot s’ha tornat revolucionari.

Carles Mulet