De nou, la gent del carrer,a perdre poder adquisitiu. I és que davant del forat de les arques públiques, ocasionat entre altres per donar diners públics als bancs per salvar-los i que puguen continuar en la seua habitual cobdícia, la solució que proposa el Govern de Zapatero, és una pujada d’IVA, mesura que afecta a les economies domèstiques, l’encariment generalitzat dels béns de consum.
Com sempre, amb promeses de poder controlar-lo i que no supose una pujada en tromba dels preus, cosa que ja vam vore com va funcionar amb l’arrodoniment de l’euro; els sous es van quedar com estaven, però el que valia cent pessetes, del matí a la nit valia un euro, un 60 per cent més. I és que cada mesura econòmica nova que s’aplica, sempre va en la mateixa línia, en castigar a la classe mitjana, però continuar donant privilegis a les grans fortunes, exemptes cada dia més de donar comptes. L’aparició de l’IVA ja va suposar una dràstica pujada de preus, i continuem igual, perdent a cada pas, sent cada cop més pobres, perquè eixa pujada dels impostos, mai ve acompanyada d’una millora generalitzada de les prestacions, és a dir, no ens fan pagar més per a com a contraprestació tindre més serveis gratuïts, sinó que continuen gastant-se eixos diners en no sabem què.
El PP, que pregona sempre a reduir els impostos, però fa just el contrari quan governa ( cas per exemple, de l’ajuntament de Castelló, on any rere any pugen l’IBI i totes les taxes molt per damunt de l’IPC), s’apunta ara a fer una creuada contra aquesta pujada, per pur electoralisme; tant de bo eixa suposada filosofia l’aplicarem allà on tenen el govern, perquè apliquen sempre la mateixa recepta, apujar any rere any molt per sobre del normal totes les taxes, per al mateix temps privatitzar la gestió dels serveis públics ( i per tant, a pagar de nou). Mentre, la gent, l’administrat, el consumidor, es queixa però no reacciona, es critica la gestió econòmica del PSOE però es tem encara més què faria el PP en el Govern, com si només hi hagueren dos opcions polítiques, que a la llarga, amb matisos i envoltoris, acaben aplicant sempre la mateixa recepta política. Potser siguen la gent els que els ho posem massa fàcil, i els permetem que vagen retallat contínuament els nostres drets, ara tocant el nostre poder adquisitiu, però també amb l’amenaça de reformes laborals que sempre acaben suposant el mateix, perdre drets, drets que han costat molts anys aconseguir.
Carles Mulet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada