columna radiofònica emesa avui per COPE Castelló.
Entrem ja en campanya electoral , si és que en algun moment hem deixat d’estar-ho. Mentre la gent les estem passat de tots colors per la crisi que ens assota, i PP i PSOE es posen d’acord en que la recepta ha de ser retallar, però retallar sempre pel mateix costat; a pagar els plats trencats els de sempre, el ciutadà de a peu, pebrereta.
Així és com, si a nivell econòmic, que és el que ens preocupa, PP i PSOE diuen i volen fer el mateix, en alguna cosa s’han de fer vore com a diferents, i , senyores i senyors, va el PP a la Diputació i desenterra la vella Guerra de l’Aigua, que pensàvem havien superat; ja s’han carregat l’agricultura, els camps de golf i urbanitzacions formen part del passat i CiU pot ser necessari per a un hipotètic nou govern del PP.
Doncs no, de nou la cançoneta de l’agua para todos, no sabem si el president de la Diputació, Javier Moliner, tornarà a traure les pancartes als balcons de l’edifici de la Plaça les Aules, però la fanfàrria està ja muntada.
I què demanen?, 90 hectòmetres cúbics d’aigua que diu que li sobra a l’Ebre. I radio oients, quanta ens sobra a Castelló?, 40 hectòmetres cúbics diuen que són les que tirem directament al mar després de depurar, aigua que valdria per regar sense cap problema.
Quanta tirem en drenar les zones humides, des d’Almenara fins a Peníscola?, desenes d’hectòmetres cúbics a l’any.
Les pròpies companyies de distribució de l’aigua calculen que un mínim del 30% de l’aigua es perd per canonades i canalitzacions en mal estat
Per no parlar de les aigües fecals, estes sense depurar, que es tiren a les nostres platges en prou pobles grans del Baix Maestrat.
També es podria parlar de les dessaladores que prompte s’acabaran a Cabanes i Moncofa, que podrien generar si el vol més de 40 hm3 a l’any, i ara que els projectes urbanístics que van promoure estes dessaladores estan criogenitzats, alguna cosa hem de fer en l’aigua.
Per tant, si fem comptes, encara podem fer el transvasament a la inversa i aportar al Delta el nostre excedent d’aigua, que ara tirem directament al mar; les platges del Nord de Castelló, la pesca, i com no, el plat estrella, el llagostí, es nodreixen també d’eixe aigua ara tornen a dir que li sobra a l’Ebre.
Senyors, un poc de senderi, primera no tirem la nostra aigua, si volem demanar la del veí. Estarem atent a com baixen les aigües de la demagògia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada