Faraons i formigó.

publicat avui al Mediterraneo

La solució de que l’Estat invertisca en obra pública per generar ocupació i eixir de la crisi, que es puga endeutar per reactivar l’economia, no ve de Keynes, sinó que segurament el duem en l’imaginari col·lectiu almenys des dels faraons d’Egipte.

Les grans obres, la monumentalitat i fastuositat , que ens fa sentir admiració, als mortals, ha estat un recurs emprat fins la sacietat, tant per donar un pàtina de magnificència i alimentar l’ego del faraó de torn ( tant del passat com actual), i per embobar-nos i projectar-nos com a part integrant d’eixa “grandesa” en la qual dipositem els nostres anhels. Ens val per competir amb l’altre, i demostrar que nosaltres la tenim més gran ( la piràmide, no malpenseu).

De fet, entre les primeres mesures que va adoptar el Govern Central per fer front a la crisi, abans d’entrar embogits a retallar l’Estat de Benestar i els drets socials, van ser els famosos Plans E, que era més del mateix, buidar les arques de l’Estat perquè tots els ajuntaments es posaren a contractar obra pública, per quitranar, formigonar i cimentar, perquè les empreses constructores i les que sols viuen de les contractes públiques; tingueren un baló d’oxigen, de nou pagat amb diners de tots, perquè algunes d’eixes empreses condemnades algunes per defraudar a Hisenda, i també investigades per finançar il·legalment al PP, pogueren continuar omplint la saca. Però, després dels diners gastats, va servir per alguna cosa per generar ocupació estable i de qualitat?.

Com veiem, el concepte de progrés va sempre junt al del formigó en moltes mentalitats, i malauradament en la majoria de la classe política, i en eixa mentalitat les grans infraestructures, poder fer-les, inaugurar-les, i fer-se les fotos junt a elles, s’ha convertit en el fi, i no el mitjà per al suposat desenvolupament; allò important no és fer un AVE per a connectar a la població i que l’usen, allò important és dir que es va a fer l’AVE, encara que després, com hem vist en el de Madrid València, siga deficitari ( i que més dóna si els mortals no poden emprar les rodalies si el faraó passarà a la posteritat com el que ha dut l’AVE, quasi com si l’haguera pagat de la seua butxaca). Allò important no és que l’aeroport funcione i siga un revulsiu per al turisme, allò important, com hem vist, era inaugurar les obres, i posar una estàtua per recorda “qui l’ha fet”, com si en un acte de generositat l’haguera costeja ell les obres, ell, que no paga ni a Hisenda. Eixa visió del progrés és potser la que ens ha dut al forat en el qual estem.

Carles Mulet

Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló