No sé fins quin punt Alberto Fabra, quan se li ofereix acceptar la presidència de la Generalitat, era conscient de l’estat en el qual heretava la institució. Acostumat com està l’home en accedir al poder per la porta falsa, caminant per sobre cadàvers polítics i no per les urnes, com ja va fer amb l’alcaldia de Castelló, aquesta nova aventura no anava a ser-li fàcil.
La Generalitat en ruïna total, les factures per pagar que amagaven des de fa mesos des dels calaixos, ofegant a centres educatius, sanitaris, ajuntaments i proveïdors, i amb una situació comptable on continuen eixint milions d’euros al mes en despeses i deutes i no entra quasi un euro. Per sort, a base de crèdits i rescats del també endeutat Estat Central han pogut respirar uns dies, però la situació és ben crítica, i els casos de corrupció estan menjant-se el seu partit, que si Burgal, que si cas Fabra, que si Emarsa, i ara, després de dos anys d’investigació, el cas Blasco que du a la presó a mitja Conselleria del que és ara el Síndic del Grup Popular a les Corts Valencianes.
I clar, si vol fer neteja de sa casa, no sabrà ni per on començar, i acostumats els dirigents del seu partit a conviure i riure amb la corrupció, els és molest que ara vinga un xicot gris des de Castelló a posar-los ferms.
El que es deu viure estos dies al si del PP valencià deu ser d’infart, i escenetes com les de l’espantada protagonitzada per la novia de Carlos Fabra en el Congrés de Sevilla, com volent dir que no estaven d’acord amb que s’intentara posar fre a la corrupció, empobreix encara més la imatge d’un partit que a pesar del seu èxit electoral, gràcies en part a la desfeta del PSOE, comença a viure en la convulsió per tant de temps d’abusos.
Imatges com les de València estos dies, amb la policia agredint als estudiants, d’Urdangarin assenyalant amb el dit acusador a Rita Barberà i a Camps, les detencions massives en Cooperació, són realment preocupants per al seu partit. Fa pocs mesos, l’excusa que haguera que emprat el PP era que l’actuació policial era cosa de Rubalcaba, i que la detenció del presumptes mangantes de cooperació era un muntatge del mateix. Ara, no hi ha conspiracions judeo masòniques que els salven. I Alberto Fabra, té el doble repte de vore com gestiona la bancarrota absoluta, i els deutes per pagar, i a més tallar la corrupció que s’escampa per tot el cos del PP valencià, en lo tranquil·let que estava en l’alcaldia de la Plana!.
En definitiva, ni enveja ni llàstima, cada u q ue siga responsable dels seus actes i de les sues complicitats.
Que passan vostés bona setmana, i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada