per escoltar la columna: http://www.goear.com/listen/77b25c2/columna-cope-cs-14-02-2012-carles-mulet
Ve sent habitual ja, que l’aeroport de l’aguelito, de l’aguelito dels néts de Carlos Fabra, vull dir, siga notícia en tots els mitjans ja no de l’Estat, sinó de tot el món, per ser tot un emblema del malgastament dels diners públics i del ridícul dels governants que viuen fora de la realitat.
Fa una dècada, quant uns pocs advertíem que seria una ruïna, ens deien que és que estaven en contra de tot, inclòs qui ara s’apunten al carro de criticar aquesta obra, abans eren els que primer es volien posar al costat de Fabra donant-li suport per eixir en la foto i apuntar-se el tanto
Però el que no podem dir, és que no li estiguem traient benefici a l’empastre; primer, qui s’ha s’havia d’omplir les butxaques amb les obres, ja les té ben plenes, encara que ara ens diguen que si la plataforma de no se qué s’ha quedat xicoteta.
El que no podem negar, és que utilitat si que se li està traient a l’aeroport, amb la manifestació del passat dissabte, precedida d’un altra fa uns pocs dies, o de la famosa rave-protesta de fa uns mesos, aquest recinte s’ha convertit en una manifestodrom de primer ordre, en qüestió de poc de temps, voreu com allò de quedar a la Farola a Castelló per començar la manifestació, serà cosa del passat i quedarem sempre a l’estatua de Ripollés. Hi ha rés més saludable que manifestar-se en camp obert, entre pins i argelagues?
De moment, el recinte també està sent una gran granja ecològica per criar conills, que també podrien tindre una Denominació d’Origen; animals que es crien sense estrés, sense les angostures de les gàbies, sense pinsos artificials i prenent el solet de Vilanova.
S’han escoltat propostes realment interessants, destinar-lo a pista de patinatge, a explanada per fer balls regionals o assajar balls de saló, pista per aterrar OVNIS, per fer el Mercat del Dilluns .
Alguns diuen. que sort que no està al terme municipal de Castelló, sinó ja hagueren fet tot el recinte zona blava i hagueren posat parquímetres fins i tot damunt de la coroneta de l’estatua de Ripollés
.
En definitiva, estimats oients, a grans mals, grans remeis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada