dimarts, de maig 08, 2012

Esperança.

 publicat avui al Mediterraneo 

Després de tants mesos de patiments i càstigs, el poble grec va acabar ahir amb el bipartidisme, on ineptes conservadors i socialdemòcrates han dut al país a la ruïna, i si recordem com a l’Estat Espanyol, en les passades eleccions general també va haver un retrocés històric del bipartidisme i es va obtindre un dels parlaments més plurals de la història recent, demostra que cada cop la societat és més madura i reflexiva, on les opcions tradicionals no són ja ni possible solució, sinó part necessària del problema.
            I els resultats de França, amb un sistema que beneficia també la desaparició de les opcions no majoritàries, ha permès acomiadar del seu govern a Sarkozy, còmplice necessari per a que Angela Merkel fera i desfera en Europa aplicant les mesures més salvatges, i com estem veient, improductives. Ara vorem què dóna de si la socialdemocràcia francesa, però per ètica, no esperem miracles, però si poder frenar un poc la deriva a la qual els últims anys ens ha dut l’hegemonia neoliberal europea.
            Açó, per tant, no sols ha de canviar, sinó que veiem pot canviar, i ara toca enlloc de resignar-nos, mobilitzar-nos. EL País Valencià com a feu del PP, està a les portes també d’un canvi polític; el PP sent investigat per finançament il·legal,  amb els casos de Blasco, Fabra, Brugal, Emarsa... menjant-se’ls vius, i amb una ruïna absoluta, després d’haver robat o regalat els diners de tots nosaltres, en barbaritats com les de la depuradora de València, la visita del Papa, la fòrmula 1, l’aeroport peatonal de Fabra, Urdangarin, els projectes virtuals morts, la compra de favors... ara, no hi ha diners per a res, i amenacen fins i tot de fer-nos pagar per anar per les carreteres, aixó després de privatitzar la sanitat pública o aplicar taxes a les universitat per a que sols estudien aquells que tinguen un patrimoni.
            I és que el PP ha fet alta traïció, tant a nivell autonòmic com estatal, perquè es va presentar amb un programa electoral que es basava amb la màxima de Zapatero és l’origen de tots els mals. Ara, sense Zapatero, el suposat pla màgic de Rajoy per traure’ns de la crisi és castigar-nos, cada setmana més, amb mesures que desmantellen tot el que ha costat generacions de lluites i esforços per aconseguir. El cicle de la barbàrie neoliberal està aplegant al seu fi, i entre tots està que ho aconseguim més prompte que tard.

Carles Mulet,

1 comentari:

Vicent ha dit...

Totalment d'acord amb la teva reflexió, benvolgut amic, company Carles, però manca una cosa important.
La dreta, durant molt de temps i seguint els dictats iankis de l'Escola de Chicago, ha anat creant el pànic general que té a la societat totalment paralitzada; només per ahí s'hi pot entendre que el PP guanye les eleccions, malgrat tots els latrocinis, al País Valencià i què, seguesca suportant els retalls, les vexacions i els insults de part de la classe governant.
Esperem que de la por s'hi passe a la ràbia. I de la ràbia a l'acció. I que les accions òbriguen portes d'esperança en un horitzó que és més negre que el dòl i més terrible que la mort. De fet, quan ja ho estem, de morts, només ens queda moure'ns o podrir-nos.
A mi les paraules ja no em serveixen.