Esclaus de bancs

columna de la COPE d'avui 

Ara fa uns dies, s’ha posat en marxa una Iniciativa Legislativa Popular, ILP per abreujar, per replegar 500.000 signatures de ciutadans i ciutadanes censades a l’Estat Espanyol, per dur al Congrés una proposta de Llei per fer efectiva la “dació en pagament”, és a dir, que quant un banc es queda amb la teua vivenda, perquè no has pogut fer front al cost de la hipoteca, automàticament els deutes que tenies amb aquest es queden saldats.

            En l’actualitat, si vas demanar un préstec per un pis, i el propi banc et va dir que eixe pis valia 100, i sols has pogut pagar-li 50 al banc, ara, vas i li tornes la casa que ells te van dir valia 100, i diuen que no, que ara sols val 30, i per tant, fins aplegar al 100 encara li’n deus 20, i per tant, et pots quedar sense casa, sense diners, i devent-li encara diners al banc, que ha recuperat part del que et va deixar i l’immoble sencer.

            Una cosa tant de bojos, que en molts països civilitzats és impensable, però a la qual ací al nostre Estat, PP i PSOE; com a fidels instruments dels bancs, s’han negat sempre a l’hora de la veritat.

            Hem viscut uns anys de bogeria, on per la vivenda s’havia convertit en el principal bé d’especulació, on els bancs donaven hipoteques sense cap garantia, on es finançava les operacions immobiliàries més bàrbares. Amb un Euríbor baixet, ens van fer entrar a tots dins la ratonera, i qui no tinguera un bon deute amb el banc, és que no tenia sang a les venes.

            Els pobles modificaven els Plans Generals d’Ordenació Urbana per fet tots ells projectes per multiplicar a la màxima potència el número d’urbanitzacions i vivendes, i els impostos i taxes entraven als ajuntaments que com a nous riscs gastaven a mans plenes i havien d’ampliar les plantilles de personal tant per la nova activitat burocràtica, com per la  bonança prevista. Era una bombolla que es comença a esclatar quant puja l’Euribor i els tipus d’interés, i el treballadors que abans pagava 600 euros per l’hipoteca n’ha de pagar ara més de 1000.

            Molts comencen a no poder pagar, i els bancs a embargar els béns. Els pisos ja no es vénen perquè ja ningú s’atreveix a comprar per especular amb els preus a pagar ara. Els bancs tenen ara vivendes donades pels hipotecats, però es queden sense poder recuperar bona part dels diners que han deixat. I l’Estat “rescata” als bancs amb diners públics. L’Estat s’endeuta per poder rescatar als bancs, i els bancs, ara ja sanejats amb els diners de tots, empren eixos diners per comprar el deute de l’Estat que ha generat per rescatar als bancs, i l’estat és esclau  dels bancs . Al·lucinant.

            La construcció s’atura,i la gent comença a engreixar les xifres d’atur, i darrera de la construcció ve tots els sectors lligats a ella, el teulell, els mobles, els autònoms.  Els ajuntament no poden fer front a les despeses i estan amb l’aigua al coll, i opten per pujar impostos, com fa l’administració valenciana i estatal, i a pagar-ho, el de sempre.

            Ara, estem pagant els abusos d’un miratge, d’una fantasia irreal, de la gran mentida del model econòmic del pelotazo instaurat per Aznar, i no podem permetre que els bancs, el causants d’aquesta crisi, continuen asfixiant a les famílies, per tant, comencem per que la dació en pagament de la vivenda supose acabar amb el deute de les famílies, que es queden en la casa però que no ens reclamen ni un cèntim més. I  a partir d’ahi, a construir un model pensat en les persones i no en els banquers.