tamanys

columna de la COPE d'avui


Es veu que des de temps immemorials, allò de la megalomania, és a dir, deliris de grandesa dels governants, ha estat un continu que s’ha repetit en les classes dirigents.

           

Els sumptuosos palaus, les piràmides, les grans obres, com a senyal que ha  deixat tal o qual governant per la posteritat, i han assumit aquestes actuacions, com si sempre les haguérem poc més que fetes ells, els grans, com si hagueren pagat fins el darrer cèntim, o com si haguérem arrossegat fins la darrera pedra; quant sempre, d’una manera o d’altra, qui ha dut a terme les grans obres ha estat el poble; amb les seues mans, amb els seus tributs, delmes, impostos. Peró clar, la gent passem , i el record sols perpetua als poderosos.

           

Eixa visió, és la que ha continuat i continuem tenint en la gent que ens governa; allò important no és fer infraestructures útils i que dinamitzen l’economia, sinó fer coses grans, que es recorden com a grans fites personals. I el tamany ací sembla que és l’únic que importa, a saber dels complexos de cada u. L’obra més cara, l’obra més gran d’Europa; el país amb més metres d’AVE, encara que aquest siga infrautilitzat. L’Estat amb més aeroport per persona, encara que aquests estiguen sent utilitzats com a granja a l’aire lliure per a conills. L’estàtua de Ripollés més gran en el meu honor. La Ciutat de les arts i les ciències sense ús... de segur d’exemples en tindreu, en totes les comunitats autònomes o quasi en tots els municipis, obres i actuació que s’han pensat més en alimentar l’ego del polític de torn, que no en ajudar a avançar a la societat.

           

            I després, siga més o menys inútil l’actuació, sempre et refreguen per la cara com a que han estat ells, i no altres, els que han fet eixa obra, com si no l’haguérem pagat entre tots.

            I eixe discurs el practiquen tant el PP com el PSOE, quant va aplega l’AVE a València, i a Castelló un no se qué a mitges, la campanya partidista era “ te traemos el AVE”, doncs ja veus, ara costa una barbaritat de diners el bitllet fins a Madrid, i en rodalies, no podem anar ni de Castelló a Benicàssim a l’hora de la veritat.

            I aixó, són maneres que sempre hi ha hagut d’entendre la política, és clar, o bé com a un servei temporal a la societat per intentar millorar entre tot les condicions de vida de la gent, o com un privilegi que té una casta superior, que decideix per tots els demés el futur col·lectiu, i on poc més que la resta dels mortals hauríem de retre-li costant homenatge i dació de gràcies.

            I així ens va, quant ens han estat governant des de fa massa temps gent d’aquesta segona categoria, gent més preocupada pel seu ego, pel seu lucre, per fer de la cosa pública una professió, que no en solucionar problemes. Ara, la caixa està buida i els problemes, en lloc de solucionar-los, n’han creat de més grossos.

            Però no aprenem, i el debat sobre els tamany, sobre les infraestructures per plenar-se la boca, són els que continuen centrant els debats de quasi totes les opcions polítiques, de mirar si el del costat la té més o menys gran ( la infraestructura) i voler-la tant gran com ell, encara que la grandària en lleve utilitat....

Que passen vostès bona setmana, si Bankia i el PP ens ho permet, i fins la propera.