article publicat el 22 de maig de 2012 al Mediterraneo
Que els fills dels treballadors haguérem pogut accedir a la Universitat, no per a fer de jardiners o cambrers de les
instal·lacions, sinó per poder cursar estudis, havia estat una de les grans
fites de les darreres generacions, on en la majoria dels casos, qui no
estudiava, era perquè no volia.
Anys i anys de lluites i
esforços col·lectius, havien aconseguit dotar-nos d’una xarxa pública. Sempre
millorable, com tot, però que suposava un salt qualitatiu respecte a
generacions passades que tinguérem assolit
eixe dret. A fi de comptes, no era que ningú ens regalara res, sinó que
els nostres diners, eixos que tant ens costa pagar, estaven gastant-se en una
cosa útil, en una inversió de futur, en formar millor als adults del demà. I
aixó començava també des de baix, des de l’educació infantil, amb buits com la possibilitat
d’escolaritzar des 0 a
3 anys de manera gratuïta i pública, o amb un sistema de barraquisme escolar
alarmant, però encara així, anàvem avançant.
Ara va, i el miserable Govern
que tenim, tant a nivell estatal com autonòmic, decideixen que per fer-nos a
nosaltres pagar el seu deute, després d’haver-se ells, gastats els nostres
diners en mangantes i robatoris múltiples, i que la caixa pública no pot
dedicar-se a l’educació i la sanitat, sinó a altres menesters. I diuen que cal
retallar 10.000 milions en educació i sanitat, els mateix que volen emprar per “rescatar” el
banc del PP (Bankia, abans Bancaixa), entitat que ells i sols ells han arruïnat
des de Terra Mítica fins a l’aeroport de Castelló.
Ara, gràcies al PP,
estudiar als pobres els serà més complicat, les aules estaran més saturades, el
professorat més escàs i maltractat, i les matrícules més inaccessibles per a la
gran majoria; que estudien els fills de riscs, com han fet sempre, i nosaltres,
a treballar en condicions de semiesclavitud i a pagar-los les festes i els excessos.
Aquest és el model del PP, el remei i les solucions màgiques que deien tenien
amagades en la màniga i no va atrevir-se a dir durant la campanya electoral.
Ara, que es salve qui es puga. Per això, vagues en l’ensenyament, com la
convocada i celebrada avui, són instruments necessaris, perquè la crisi s’ha
convertit en l’excusa per un seguit de perversions ideològiques molt concretes,
que saben perfectament el que estan fent. Han mentit a qui s’ha deixat
enganyar, i ara, a pagar-ho tots.
Carles Mulet
Coordinador d’Iniciativa a les comarques de Castelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada