columna d'avui en la COPE de Castelló.
Que les
diputacions provincials eren una cosa més inútil que la primera llesca del pa
de motlle, era una cosa assumida per tots i totes.
Ara, va i els cervellets del Govern
Central, després d’atacar constantment a les autonomies com a les autores de
tot el malbaratament, d’haver tirat la casa per la finestra, va i proposen reivindicar
el paper de les diputacions, per esborrar d’una plomada competències dels
ajuntaments, de les mancomunitats i de qualsevol ens de col·laboració entre
municipis que no siga l’ estrictament provincial.
I tot baix l’excusa de l’austeritat,
quant el que hi ha darrere són perversions polítiques gens innocents; el
desmantellament de l’Estat divers i plurinacional i la implantació de l’Espanya
homogeneïtzada, sense particularitats, una, grande y en crisis.
L’invent de les Diputacions és de
1833, una manera de dividir administrativament
i arbitràriament el territori, baix una mateix patró i tutela d’un
govern central. Eixa rancior, va quedar en teoria superada per l’actual model
aprovat amb la nova constitució, que reconeixia per fi el dret a les
nacionalitat i pobles a tindre les seues pròpies administracions i estructures;
tot dins d’un marc molt estret i limitat, però era un primer pas.
Ahi, les diputacions havien d’haver
desaparegut per inútils, i de la mateixa manera que les Diputacions de
comunitats autònomes uniprovincials van ser substituïdes per les comunitats autònomes,
perfectament hagueren pogut fer-ho en la resta.
Aquest paradís de la futilitat, va
permetre la proliferació d’una casta d’aprofitats de l’erari públic, on Carlos
Fabra seria possiblement l’exponent més clar, gent que gasta molt per a no fer
res.
I què fa Rajoy per estalviar?, doncs
apostar per les diputacions; una manera clara d’anar cap a la plurinacionalitat
i la personalitat pròpia de cada territori, donar tot el pes a la divisió
provincial, i llevar-li força a les autonomies i també als ajuntaments. No s’estalvia
passant de 17 entitats administratives a 51, però si que els val per anar cap
al model polític que sempre havien somniat recuperar, i la crisi, ha servit d’excusa
per a d’açó, com també ha servit per anar cap a un liberalisme extrem i
radical, desmantellant les polítiques socials i els drets ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada