dimarts, de juliol 10, 2012

retornar a les Diputacions

columna d'avui en la COPE de Castelló.
Que les diputacions provincials eren una cosa més inútil que la primera llesca del pa de motlle, era una cosa assumida per tots i totes.
            Ara, va i els cervellets del Govern Central, després d’atacar constantment a les autonomies com a les autores de tot el malbaratament, d’haver tirat la casa per la finestra, va i proposen reivindicar el paper de les diputacions, per esborrar d’una plomada competències dels ajuntaments, de les mancomunitats i de qualsevol ens de col·laboració entre municipis que no siga l’ estrictament provincial.
            I tot baix l’excusa de l’austeritat, quant el que hi ha darrere són perversions polítiques gens innocents; el desmantellament de l’Estat divers i plurinacional i la implantació de l’Espanya homogeneïtzada, sense particularitats, una, grande y en crisis.
            L’invent de les Diputacions és de 1833, una manera de dividir administrativament  i arbitràriament el territori, baix una mateix patró i tutela d’un govern central. Eixa rancior, va quedar en teoria superada per l’actual model aprovat amb la nova constitució, que reconeixia per fi el dret a les nacionalitat i pobles a tindre les seues pròpies administracions i estructures; tot dins d’un marc molt estret i limitat, però era un primer pas.
            Ahi, les diputacions havien d’haver desaparegut per inútils, i de la mateixa manera que les Diputacions de comunitats autònomes uniprovincials van ser substituïdes per les comunitats autònomes, perfectament hagueren pogut fer-ho en la resta.
            Aquest paradís de la futilitat, va permetre la proliferació d’una casta d’aprofitats de l’erari públic, on Carlos Fabra seria possiblement l’exponent més clar, gent que gasta molt per a no fer res.
            I què fa Rajoy per estalviar?, doncs apostar per les diputacions; una manera clara d’anar cap a la plurinacionalitat i la personalitat pròpia de cada territori, donar tot el pes a la divisió provincial, i llevar-li força a les autonomies i també als ajuntaments. No s’estalvia passant de 17 entitats administratives a 51, però si que els val per anar cap al model polític que sempre havien somniat recuperar, i la crisi, ha servit d’excusa per a d’açó, com també ha servit per anar cap a un liberalisme extrem i radical, desmantellant les polítiques socials i els drets ciutadans.