publicat avui al Mediterraneo
El meu País fa olor a cremat, les flames devoren la terra, els boscos, els
animals, les vivendes, i les esperances. Abans, els piròmans més perillosos han
cremat els diners, els diners que havíem dipositat en la caixa comú i havien
d’anar a la política de prevenció d’incendis, a la formació, a la contractació
de brigadistes, tot es va fondre en corrupteles, en els robatoris ( presumptes
o no) , que van des dels negocis
d’Urdangarin, als de Rafael Blasco, o als de Carlos Fabra , ja que desviar
diners públics perquè els teus amics facen negocis a costa d’obres ruïnoses,
també pot ser entés com robar.
Fa olor a cremat, perquè
van cremar milions d’euros dels fons per a bombers, a aquell saqueig encobert
de diners públics que va ser la visita del Papa a València.
Les imatges són dantesques,
les flames devorant muntanyes i valls, pobles desallotjats, vells i no tant
vells plorant a llàgrima viva davant de les càmeres perquè veuen com tot
l’esforç de la seua vida pot ser engolit per la combustió.
El cel i l’aire van plens
de cendra, partícules que embruten les teulades, els carrers, els porus de la
pell, i entren dins dels pulmons. Els retalls han estat efectius, sí senyors, i
els herois quotidians han de fer front a la catàstrofe amb menys recursos tècnics
i humans, amb els boscos més abandonats, amb més faena que no s’ha fet.
Per això, el president del
Govern Central, estava diumenge on havia d’estar, mentre el País Valencià es
consumia baix les flames, ell aplaudint la final de la Eurocopa, i celebrant la
prima de prop de 7 milions d’euros que s’enduran els futbolistes pels seus
mèrits en la pilota. Per sort, el nostre trist “molt honorable”, tenia la
televisió autonòmica per deixar-se vore, blanc immaculat, sense rastre de
cendra ni fang, com si haguera estat el valencià que més ramades li havia pegat
al foc, com si haguera estat el que més poals d’aigua li haguera tirar al foc,
això sí, des de l’aire condicionat d’un despatx. Per no parlar del Conseller de
Governació, el qual hauria d’haver agafat les maletes i anar-se’n a casa. Piromans, imprudents, i irresponsable,
que prenen foc al camp, o que cremen per dins el nostre socarrat País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada