dimarts, de juliol 03, 2012

Foc

publicat avui al Mediterraneo 

El meu País fa olor a cremat, les flames devoren la terra, els boscos, els animals, les vivendes, i les esperances. Abans, els piròmans més perillosos han cremat els diners, els diners que havíem dipositat en la caixa comú i havien d’anar a la política de prevenció d’incendis, a la formació, a la contractació de brigadistes, tot es va fondre en corrupteles, en els robatoris ( presumptes o  no) , que van des dels negocis d’Urdangarin, als de Rafael Blasco, o als de Carlos Fabra , ja que desviar diners públics perquè els teus amics facen negocis a costa d’obres ruïnoses, també pot ser entés com robar.
            Fa olor a cremat, perquè van cremar milions d’euros dels fons per a bombers, a aquell saqueig encobert de diners públics que va ser la visita del Papa a València.
            Les imatges són dantesques, les flames devorant muntanyes i valls, pobles desallotjats, vells i no tant vells plorant a llàgrima viva davant de les càmeres perquè veuen com tot l’esforç de la seua vida pot ser engolit per la combustió.
            El cel i l’aire van plens de cendra, partícules que embruten les teulades, els carrers, els porus de la pell, i entren dins dels pulmons. Els retalls han estat efectius, sí senyors, i els herois quotidians han de fer front a la catàstrofe amb menys recursos tècnics i humans, amb els boscos més abandonats, amb més faena que no s’ha fet.
            Per això, el president del Govern Central, estava diumenge on havia d’estar, mentre el País Valencià es consumia baix les flames, ell aplaudint la final de la Eurocopa, i celebrant la prima de prop de 7 milions d’euros que s’enduran els futbolistes pels seus mèrits en la pilota. Per sort, el nostre trist “molt honorable”, tenia la televisió autonòmica per deixar-se vore, blanc immaculat, sense rastre de cendra ni fang, com si haguera estat el valencià que més ramades li havia pegat al foc, com si haguera estat el que més poals d’aigua li haguera tirar al foc, això sí, des de l’aire condicionat d’un despatx. Per no parlar del Conseller de Governació, el qual hauria d’haver agafat  les maletes i anar-se’n a  casa. Piromans, imprudents, i irresponsable, que prenen foc al camp, o que cremen per dins el nostre socarrat País