Cicles.

A banda de tot l’abús consumista que comporten aquestes festes, tots acabem celebrant-les en major o menor mesura. El sentit religiós és ja el més secundari de tot, unes festes paganes com les del solstici d’hivern, cristianitzades, ha tornat a paganitzar-se, o potser han canviat d’advocació, i ara només es venera al consum. Però, a banda de tot aixó, com deia, està la part positiva d’aquestes dates, que es celebrar en la gent més propera ( o no), el final d’un cicle, un any que s’acaba; i entre sopars amb amics, familiars, d’empresa, de rencontres en la gent més estimada que per diverses qüestions més costa veure la resta de l’any, qui acaba pagant “el pato”, és la bàscula, que millor no molestar-la fins després del dia de reis, que tocarà tornar a dur-se bé.

Tot és un cicle que es repeteix, i tancar cada any, en peu, un d’ells, és ja motiu de celebrar-lo. Cícliques són també les inundacions de l’estació de Renfe cada cop que cau una gota a Castelló ( no estaria mal posar gondolers entre les andanes, ens seria més cómode per accedir als aqua-trens), cíclics són els trasllats dels jutges que entren en Nules, els toca dur el Cas Fabra, el comencen, i els entren presses en moure cap a un altra destinació, i torna de nou a començar. Cíclics i reiteratius són les promeses electorals ara que de nou ( i com sempre), estem en període preelectoral, aigua per a tots ( i whisky només per a uns pocs), AVE, aeroport i formigó per un tub, cançoneta que és més pesada que les nadales que ens posen a totes hores en tots llocs. També són cícliques crisis caïnites a l’esquerra de la socialdemocràcia (quina creu).

Per sort, amb l’any nou tots ens fem nous propòsits, que encara que la majoria no es compliran, ajuda a fer allò que es deia examen de consciència, i analitzar com de “burros”, hem aplegat a ser al llarg de l’any en moltes coses, i el fàcil que és millorar moltes errades, també en temps electoral.