Mercadeig.

Es nota que entrem en precampanya, i tot allò que no s'ha fet durant la legislatura, s'ha de vernisar ara amb una pàtina d'aparences per fer creure que s'ha avançat moltíssim, quan tot es tracta de simple propaganda. No debades molts pensen que les eleccions haurien de ser cada mig any; aixina els que ens governen tindrien més interés en acabar carreteres, escoles, carrers, o fer més política social.

I ara, just en temporada de rebaixes, apleguen “els parxes” miraculosos del govern central, com si tots els problemes es pogueren solucionar tirant mà de xequera, i pagant uns eurets, per tindre content al votant.

Si el PSOE va fer del problema de la vivenda el gros de la seua campanya electoral, i després, durant tres anys i mig el seu nou ministeri del ram no va fer absolutament res excepte propostes del calibre dels mini pisos de 30 m2, ara, de presses i correns, es trauen el 210 euros al mes per a només una part de la població; ja veus quina gràcia li farà a un jove de 31 anys acabats de complir que potser per només un dia ( casos es donaran), es queda sense cap ajut per la vivenda, que continuarà sent innaccessible per a gran part de la població, el sector ara ha entrat en crisi, però qui continua manant són els grans constructors,i amb crisi, o sense, somniar en una vivenda pròpia avui per avui és una quimera.

Damunt ens diuen que som massa retrograds, i que hem de fer com algun país europeu, viure tota la vida de lloguer, que aixó de tindre algo en propietat ja no mola ( i segurament qui ens ho diu té més cases que dits a la mà), volen que continuen sent els pobres de sempre, els que mai tinguem res, i els que, amb una almoineta de 210 euros abans d'eleccions, haver-li d'agrair-li la vida a la mà benefactora. Com en altres casos, com el xec bebé, del qual podrem parlar altre dia.