A cremar...

Els mesos abans de les eleccions municipals, van tindre a les nostres comarques diversos punt calent d’actualitat, entre la mobilització ciutadana contra projectes d’abocadors i incineradores, i també per l’inflament dels censos electorals, on, curiosament, hi havien menuts pobles que estaven en tots dos polèmiques.

La por a un revés electoral, va fer que la majoria de projectes relacionats amb els residus es retiraren, i que en alguns pobles, hi hagueren fins i tot canvis de govern municipal per eixe motiu. Ara, sembla, tornarem a entrar de nou de ple en una nova crisi dels residus; no sabem que fer amb tant de fem com produïm, cap poble, raonablement, vol ser l’abocador de tota la comarca o inclòs província, i molts projectes es paralitzen per innumerables problemes tècnics. AL final, sembla tot ser una ruleta, de a vore a qui li caurà damunt abocador o incineradora de torn, a vore amb quines promeses, l’alcalde de torn accepta aquest “regal”, però continuem sense anar a l’arrel del problema, que no és si cremem o no els fems, si els duem a aquest poble a aquest altre, sinó, què podem fer per no produir tants?.

Fins ara, eixe no ha estat el problema de qui ens governa, a més residus, més benefici per a l’empresa que els tracte, moga, creme, soterre...etc. I l’espiral va a més, cada dia, més i més tones de residus de tot tipus que han de tindre una solució. Què fa l’administració, ja siga local, provincial o autonòmica per aconseguir realment reduir, reciclar, reutilitzar i racionalitzar les deixalles?, a banda de quatre cartells i algun acte de propaganda, res de res. I ara, mentre la feina continua per fer, ens tornen a amenaçar amb la necessitat d’una incineradora, perquè no saben què fer amb tant de fem...mal camí.