Estiu a l’interior.

publicat aquest dimarts al Mediterraneo

Passat ja el 15 d’agost, és com si entrarem ja a comptar enrrere els dies que queden d’estiu, tot i que fins el 21 de setembre estarem oficialment dins d’ell. Agost és com un trencament en el curs de l’any, com si realment encara aquest es començara l’1 de setembre i no l’1 de Gener; comença el curs escolar, comença el curs polític en ajuntaments i parlaments, i els afortunats que encara en tenen, tornen a la feina i per tant a la rutina.

Agost ha servit per vore com els pobles del nostre interior, que durant la resta de l’any ha viscut sols ( excepte ponts i festes puntuals), multipliquen per molt el seu nombre d’habitants. Els carrers que durant l’hivern no veuen cap xiquet jugat, s’omplin aquestes setmanes dels néts o besnéts d’aquells que van haver d’abandonar eixa terra per buscar-se la vida en les grans ciutats o en les zones que demanaven mà d’obra, ja siga la Plana, o Barcelona. Moment potser ideal per reflexionar sobre el model de vertebració del territori que s’ha anat creant: massificacions en el litoral, i abandó de l’interior. D’ençà eixos moviments migratoris, els polítics que manen mai han intentat canviar la dinàmica, tot el contrari; no han fet millors carreteres a l’interior, no ha impulsat la instal·lació de cap activitat econòmica que generara llocs de treball estables i desitjables per la població, no ha invertit en centres de salut, escoles, dotacions ... al contrari, ha gastat el nostre interior com al femer de tot el País; abocadors, aerogeneradors, presons, mines... tot allò que la costa consumeix i no vol tindre al seu costat.

Agost és per tant un miratge; la gran ciutat està més buida i amable que mai, sense cues, sense presses, sense aglomeracions, i els menuts pobles de l’interior prenen vida, les botigues que perviuen durant la resta de l’any, poden fer literalment l’agost, molts pobles que tenen les escoles tancades, tindrien xiquets i xiquetes de sobres per obri-les durant la resta de l’any amb els que durant eixe mes estan al poble...I de segur, que preguntes a qui preguntes, està més content; a qui viu la ciutat per a ell asoles, als que viuen durant aquests dies en la tranquil·litat de l’interior, i als que viuen durant la resta de l’any en la soledat dels pobles. Però intentar canviar eixa dinàmica de despoblament, no està en l’agenda dels que manen de veritat; això no dóna diners per a incrementar el propi patrimoni, ni et regalen per eixes coses ni vestits de Milano ni “bolsos” de Vuitton. L’1 de setembre, la ciutat tornarà a plenar-se, els pobles a buidar-se, i els que manen, si la justícia ho permet, a fer de les seues.