Poc de pa i molt de circ.

publicat aquest agost al Mediterraneo

Vivim en un món absurd, on la banalitat es qui regeix el dia a dia: a un senyor al qual el seu mèrit és saber pegar-li patades a una pilota, se li pot pagar 94 milions d’euros, i tots contents, mentre quasi quatre milions de persones estan a l’atur a l’Estat Espanyol.

Allò de “pa i circ”, per tindre distreta a la gent i que no pense en altres coses ( cada cop menys pa i més circ, amb açò de la crisi), funciona a la perfecció amb el món del futbol. Davant els “grans” partits decisiu, es paralitza tot el món, i la gent no té més problemes que si eixe jugador empassa o no la piloteta per la porteria: jugador nascut a l’altra part de món, i que avui vesteix una samarreta com demà pot vestir un altra depenent del ball de milions, que en teoria representa els teus sentiments i anhels,.

Si te conten que el teu veí ha defraudat 1000 euros a hisenda, creus que és un deshonrat, si te conten que possiblement la junta directiva d’un club de futbol ha defraudat mig milió d’euros, correran els partits polítics majoritaris a besar-li els peus i retre-li homenatge, i estaran tous com lloques de compartir les llotges de gent important.

Les televisions, públiques o privades es barallen fins a dur-se als tribunals, pel drets d’emissió; saben que seran líders d’audiència. Han anat alimentant a la població amb aquests opiacis, bàlsams momentanis per no pensar en res més, per fer a la gent del carrer sentir-se part d’alguna cosa, més enllà de la seua quotidianitat, la resta del món, dels problemes, no existeix.

És agost i cau un sol de justícia, aquest mes per mitjà d’un turisme estacionari, envellit i casposet, es salvarà un poc la xifra de desocupats, però al setembre tornarem a vore com tot el model que ens havia de salvar, ens està duent a la ruïna; però no patirem tant, ja que començarà la Lliga.

Tindre traça per pegar-li patades al baló, a més de per guanyar milions d’euros, te val per ser portada de revistes de tots els colors ( roses, grogues, esportives...), per lligar-te a les més espectaculars i recautxutades models, perquè et dediquen carrers, monuments, per ser considerat un heroi, i de que tu es parle la resta de l’eternitat com a un mite; mentre, dia a dia soterrem els veritables herois, que cobrant modestos sous, es juguen la vida per tots nosaltres; i dels quals els seu nom és oblidat als pocs moments, els bombers que han mort aquest anys apagant focs, els obrers que cauen cada any de les bastides trencant-se el cap, els i les assassinades per la irracionalitat, herois que no serveixen per nodrir el circ del dia a dia.

Carles Mulet

Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló