Del fràcking i sa mare.

publicat avui per Mediterraneo 

Ens acusen d’estar sempre en contra de tot, i duem temps, molt de temps, llençant propostes, alternatives, idees per canviar les coses i millorar allò que no ens agrada, i se’ns silencia. I quan qui encara (i desgraciadament) ens governa proposa o permet barbaritats, alcem la veu i diem que això no és el que volem, i donem altres opcions, també se’ns silencia, no ens deixen exposar els nostres arguments, però sí que automàticament se’ns diu que som negatius i sols sabem dir no. Governem cada cop en més llocs, però es vol transmetre la imatge de que estem vivint en les trinxeres o la estratosfera.

El problema ha estat que durant anys, els que manen sols han proposat i fet despropòsits, sobre els  quals sempre hem donat respostes, un no, i una alternativa, encara que sovint s’haja sols transmès interessadament eixe no i distorsionat. El temps, acaba donant-nos malauradament quasi sempre la raó, i allò que veien errat, inútil, ruïnós, ha acabat sent-ho. Ells tenien un model, que era hegemònic, que prometia convertir el nostre territori en la terra promesa, i ens ha sotmès en la crisi més absoluta, en la misèria.

            Ara, quan un bon dia llegim que uns busca tresors vénen a ca nostra a buscar el gas i petroli que puga haver, com és d’obligació, el que fem és informar-nos, dedicar hores a vore què és això que proposen, i descobrim que la única de manera de dur-ho a terme és pel sistema de la fractura hidràulica o fracking,  pràctica prohibida en la part més civilitzada d’Europa, i que té oposició en tot el planeta. I diem que eixa tècnica és un perill inassumible, més quan estem posant en risc tot l’aqüífer del Maestrat. Eixe posicionament és el que assumeixen setmanes després altres opcions polítiques, que solen sempre anar al remolc. I per això, ara som els dolents de la pel·lícula?, Perquè havíem d’esperar a que vingueren els de l’empresa a contar-nos les bondat del fracking, a mentir, a contar mitges veritats, a demanar-nos fe absoluta en la seua veritat que és la única i vertadera. Si una persona vol clavar-me un punyal, no he d’esperar a que em done una classe d’anatomia forense, ni els efectes de la incisió violenta de l’acer en la carn humana per a que tinga jo dret a aleshores reaccionar, si ja sé els efectes, reaccione abans. Per això, continue reivindicant un altre model de desenvolupament per als nostres pobles, on les persones siguen la prioritat i no les grans empreses.

Carles Mulet

Coordinador d’Iniciativa a les comarques de Castelló.