Fantasmes

publicat avui al Mediterraneo

Cases que continuen buides des de fa anys, canyissos plens de pols, test als balcons que guarden esquelets sense vida de plantes que han perdut tot rastre del que van ser , finestres amb els cristalls tant bruts pel pas del temps i les cagades de les mosques, que quasi no deixarien passar la llum de sol. La humitat s’apodera dels racons, la pols s’amuntona sobre tots els espais que troba, teranyines tant sòlides com blanc llençols, i el silenci omnipresent. Ningú els ha vist, però diuen que allí hi ha algú, unes presències entranyes, ànimes en pena, si passes per la nit, en soledat, per davant de la casa abandonada, un calfred et recorre la pell, i et posa els pèls com agulles. Però ells no molesten, no fan sorolls, només apareixen i poden ser vistos cada quatre anys, deixen la casa en ruïnes, el seu anonimat, i acudeixen a complir el seu paper, el seu destí; votar.

Cases complement buides durant anys, que segons el cens electoral poden tindre amuntegats fins a 9 persones, esperits eteris que ningú ha vist cap dia més, ni abans ni després del dia de les eleccions municipals, amb el poder suficient per obnubilar al funcionari de torn, i omplir els fulls d’alta en el padró sense que ell se n’adonés, sense que ell a hores d’ara puga recordar què va passar.

Me comenten que Iker Jimenez està preparant tot els equips de gravació d’imatge i so, per vindre a passar uns dies a les comarques de Castelló, per fer un reportatge especial sobre aquests fenòmens paranormals que s’estan veient en distints pobles de la contornà. Ens espectral del més enllà ( com a mínim de la Vall d’Uixò), que vénen a poblar les foscors de les cases buides, dels magatzems, d’on ningú ha gosat viure des de fa anys, i com un miracle temporal, prenen forma, es mostren, se’ls pot tocar, quan passen de la seua invisibilitat a la matèria, i es materialitzen davant del poder metafísic de les urnes. Tornen a la vida, amb el sobre ja tancat en la papereta del PP, i la depositen en la urna. Hi ha qui diu que en eixe moment, un flaire indescriptible s’escampa per tot el col·legi electoral, alguns deien que és olor de roses, altres de sofre, i altres, els de la ment més embolicada, que és olor dels fitosanitaris per viure en magatzems abans destinats a eixe ús, o per la contaminació de l’abocador il·legal de residus tòxics del Garrut a la Vall d’Uixó, poble del qual provenen els espectres empadronats a Cabanes. O potser tot té una explicació més fàcil

Carles Mulet