Lucrar-se amb els morts.

publicat al Mediterraneo

Els treballs arqueològics per fer passar el troleibús pel parc Ribalta, van topar amb desenes d´ossos de castellonencs i castellonenques que van morir abans del 1860, data en la qual es va traslladar aquest lloc sagrat al Garroferal del Mut, passant el Riu Sec. Molts van traslladar solemnement les restes dels seus familiars, altres, els més humils, els que descansaven en fosses anònimes, van quedar sepultats entre les arrels dels plataners, del que després es va convertir en el Jardí de la ciutat, el Parc Ribalta. Ara, aquell recinte situat als afores del Castelló decimonònic, ha quedat quasi en el rovellet de l´ou d´un poble gran que vol ser ciutat i créixer com les grans ciutats; sense senderi.

El mateix Juliol de 2008 en el qual se li aprovava una urbanització a una coneguda empresa de Castelló, just al seus terrenys junt al cementeri, aquesta mateixa empresa, que curiosament també, és qui explota la gestió privada del cementeri, treia a la llum suposats informes, que havien estat anys guardats en silenci, perquè l´ajuntament, obedientment, diguera que l´antic cementeri estava en molt mal estat de conservació, que hi havia filtraments d´aigua, i que per tant, calia clausurar part d´ell, i el trasllat al nou; passant per caixa, perdent els drets de perpetuïtat de les antigues concessions, i fent de nou el negoci per als de sempre; ni els mort estan lliures de la plepa especuladora de Castelló. Algú deguera pesar, que si es trasllada tot el cementeri actual era un negoci rodó per tots els costats; pels trasllats, per les noves compres ja no en propietat perpetua, sinó limitades, i sobre tot, perquè la urbanització entre el Riu Sec i el PAI Mestrets, podria ser completa, fins i tot en el recinte del cementeri.

La diputada d´Iniciativa, Mireia Mollà, va dur a les Corts una Proposició No de Llei demanant declarar el cementeri com a Bé d´Interés Cultural (BIC) , per posar-lo en valor, i evitar la seua desaparició; el PP, amb majoria absoluta, va votar en contra, però sense voler donar ni un sol argument. Es veu els fa nosa, i algú s´ol el negoci. Les escultures, les làpides, l´arquitectura, la memòria i la dignitat dels morts, es veu no tenen valor. Per pressió popular l´ajuntament en Ple va aprovar a finals de 2008 una moció per declarar-lo BIC, però les males arts del PP han fet que aquesta moció no haja aplegat a la Conselleria, i ni intenció de complir-la. Fer desaparèixer un cementeri, en lloc d´integrar-lo en la ciutat com passa en les grans capitals europees ( Paris és un clar exemple), és fer desaparèixer part de la història, part de l´arquitectura, part del legat dels nostres avantpassats. Quan la indecència toca tant alt la classe política, fa por.

Carles Mulet