Ajuntaments davant la crisi

opinió
publicat a Mediterraneo

Els ajuntaments hem una transformació radical, hem hagut d’assumir competències i noves obligacions abans mai pensades, mentre, la capacitat econòmica continuava ser reduïda. Malgrat això, han estat anys de bonança econòmica, i s’ha tingut un marge per poder invertir, gastar, i anar fent. Han hagut equips de govern inversors, i de malgastadors. Ara, quan toca estrènyer el cinturó, i si abans tocava repartir-se un pastís, ara toca saber subministrar les molletes del pa. Ajuntaments endeutats fins al coll, i altres amb un limitat marge per maniobrar, tots a l’espera que el aquesta crisi siga passatgera, per poder continuar com abans, amb l’urbanisme com a motor econòmic, quan la cosa sembla que va més de veres del que sembla, i el problema és el propi model econòmic, que pareix ningú se’l vulga plantejar canviar.

Fa quatre anys em quedava sol al meu ajuntament quan votava que no a fer urbanitzacions al poble de 18 milions de metres quadrats perquè deia que això no era viable i hipotecaria el futur de tots ; ara, el temps em dóna la raó, polígons encetats i sense omplir, PAIS aprovat i sense fer ( i als veïns a pagar com urbà), préstecs bancaris que tornar, despeses ordinàries de l’ajuntament que costen d’assumir ara amb menys d’ingressos. El PAI Torre la Sal, que ja hauria d’estar finalitzada i amb tristos edificis en mig del no-res és la prova més palpable de com de volàtil i inconsistent era eixa fals progrés que ens volien fer creure que anava a salvar-nos de tots els mals.

Fa uns anys, estudiant els arxius municipals, vaig tindre la sort de trobar actes plenàries de l’any 37, on per exemple, el mes de Maig, els regidors d’aleshores ( entre ells el meu avi Daniel, triat per la CNT) abordaven com a problema municipal de primer ordre el racionament de l’arròs i del pa . El conseller d’abastos prega a la presidència, que no es done més ració per persona de pa que l’acordada de 250 grams per dia als que estiguen en les seues cases, i de 500 grams als que treballen en el camp, donat que com escasseja la farina no poden donar-se racions més grans sense perill que en breu es queden tots sense pa. La presidència contesta que així es farà.

Afortunadament no estem encara en eixos extrems, però el paper dels ajuntaments cada cop s’aproparà més a gestionar misèries mentre no hi haja un canvi de model

Carles Mulet

Regidor d’Iniciativa a Cabanes