Aeroport de Castelló, 142.494 € en extres a bombers en mig any… i sense vols

Parlar de l’aeroport de Castelló és sinònim sempre de polèmica, qualsevol dada que es faça pública, genera indignació entre els contribuents que són els que paguen tots els despropòsits als voltant d’este calamitós projecte.

Sabíem, que entre altres despeses que estava ocasionant o bé des del principi de la gestació, o bé des de fa mesos, estava també el tema dels Bombers. Sabíem que el Consorci  Provincial de Bombers ( participat per la Diputació, administració autonòmica i ajuntaments)  va signar amb l’empresa gestora de l’aeroport de Castelló, LAVALIN (SNC-LAvalin Aeropuerto de Castelló SAU) un conveni de prestació de serveis en data 5 de setembre de 2014.

Anteriorment a la signatura d’aquest conveni, ja des d’abril de 2014, el consorci donava servei a l’aeroport, per tota la normativa aeronàutica de l’ OACI que obligava a la presència de bombers en les instal·lacions per totes les gestions realitzades.

A pesar d’aquestes noves obligacions dels bombers, que afectarien a tres dels quatre parcs de la demarcació provincial ( Orpesa, Benicarló i Nules, deixant fora al de Segorbe), en cap cas s’ha incrementat la plantilla de professionals, fet que repercuteix necessariament en els propis treballadors i la prestació del servei públic que han de donar.

           

Així, des d’abril de 2014, 8 bombers dels tres parcs afectats, havien de donar servei a l’aeroport, després d’haver rebut els preceptius cursos de formació pràctica i teòrica en Astúries al “Centro de formación Jovellanos”.  Aquests 8  bombers, necessàriament eren trets dels torns, guàrdies i lliurances de la plantilla existent. “Al centre Jovellanos van anar 8 bombers i 2 comandaments”.

           

En el cas del parc de bombers de Nules i Benicarló, la dotació normal seria  10 bombers de guàrdia en cada torn ( i 6 bombers en el cas d’Orpesa i Segorbe). En total, la plantilla de bombers entre tots els parcs serien d’uns 50 en cada cas en els grans ( Benicarló i Nules ) i uns 30 en Segorbe i Orpesa.

            Ara, 30 bombers més dels tres parcs afectats han rebut formació teòrica i pràctica per poder prestar servei a l’aeroport,  i el conveni signat estableix que en una primera fase es donarà un servei de 4 bombers i un cap de dotació, durant cinc dies a la setmana i 8 hores al dia, en la segona fase es concretarà d’acord amb els vols que es realitzen.

            Aquest trasllat de bombers a l’aeroport, deixa als parcs afectats en serveis mínim ( dels 10 recomanables en els dos parcs grans, poden quedar-se en 6, que serien el serveis mínims, i en el cas d’Orpesa, dels 6  es poden quedar en 4).

            Ara, aquesta pràctica, tant després com abans del conveni, ha suposat deixar als parcs o bé en serveis mínims ( amb el que això ocasiona, ja que no es podria actuar en més d’un cas d’emergència per zona, al tindre la dotació mínima), o carregant els dies de descans dels bombers, els quals no estarien cobrant aquestes hores de més com extraordinàries, sinó a preu de salari normal.

            El Consorci, cobra segons conveni a tant l’hora a Lavalin per donar aquest servei (en un ventall que va  des dels 41,37 € en el cas del cap d’operacions fins als 30,48 € en el cas del bomber ras), i es dóna el cas, per tant, que si el bomber que fa aquest servei és algun dels que hauria d’estar en descans, sí que ho cobrarà en la nòmina, però si és un dels bombers dels que haurien d’estar en eixe moment atenent al parc de zona, no cobrarà més, i el consorci sí ingressarà aquests diners.¿suposadament?

            Teníem queixes des de fa dècades no es cobreixen baixes i jubilació i no es convoquen places de bombers que estan en les mínimes ( sempre dins de la legalitat però lluny d’allò òptim,  i recordat com l’últim concurs oposició va ser al 2007” , haguera estat crear les noves places que necessita l’aeroport, perquè igualment hagueren pogut ser assumides a mig termini pel Consorci, ja que existeixen vacants suficients), i més, quan el cost a l’erari públic seria el mateix ( Lavalin a fi de comptes té l’explotació de l’aeroport subvencionada i igual paga el servei per tindre bombers), ara, els bombers han de fer més hores al mes de les que seria normal, i els parcs estan en dotacions mínimes, i l’administració té un cost  igualment com si tinguera una plantilla de 30 persones més.

Altres de les crítiques que me fan arribar és que ningú sap el criteri pel qual el Consorci va triar als 8 primers bombers de l’aeroport, els quals, estarien eixos sí, cobrant com hores extres les que passen en l’aeroport sense activitat de Castelló... segons càlculs que me fan arribar, els huit primers estarien fent moltíssimes més hores extres que la resta,  generant una suposada discriminació en la resta.

A més del salari que supera els 2000 euros mensuals, es poden sumar estes extres, per... estar en un aeroport sense activitat, i que conste que no és cap crítica als professionals, a fi de comptes, ells no tenen cap culpa de que l’aeroport no funcione, però sí que és com a mínim curiós vore com tots no es beneficien del mateix número d’hores, la disparitat entre les que fan uns pocs, i la resta

Adjunte el quadre on s’han esborrat els noms.

ELS BOMBERS DEL CONSORCI DE CASTELLÓ, GUARDIES EN L’AEROPORT
SUS GANACIAS EN CINCO MESES EN HORAS ORDINARIAS A 22€ LA HORA
OJO SEGÚN CONVENIO CON LAVALIN ELCONSORCIO LAS COBRA A 30€
2015	feb	mar	abr	may	jun	total HORAS	€
	108	127	58	80	27	400	8.800 €
	42		9	45	34	130	2.860 €
	108	139	76	67	58	448	9.856 €
	18		4		4	26	572 €
	24	30	27	23	4	108	2.376 €
	82	102	45	96	28	363	7.986 €
	82	81	8	44	9	224	4.928 €
	68	63	76	55	37	299	6.578 €
		10	54	65	26	155	3.410 €
		30	63	73	28	194	4.268 €
		10	63	48	67	188	4.136 €
		20	54	89	31	194	4.268 €
		9	90	67	29	195	4.290 €
		20	67	67	31	185	4.070 €
		20	85	70	60	235	5.170 €
		10	54	45	20	149	3.278 €
		10	45	54	36	145	3.190 €
		10	63	82	37	192	4.224 €
		10	63	76	18	167	3.674 €
		10	54	75	36	175	3.850 €
		10	63	54	40	167	3.674 €
		19	58	63	36	176	3.872 €
		10	54	27	11	102	2.244 €
		10	76	54	44	184	4.048 €
		10	18	18	9	55	1.210 €
		10	27	64	18	119	2.618 €
			45	64	27	136	2.992 €
			54	54	27	135	2.970 €
			72	81	20	203	4.466 €
		63	63	60	45	168	3.696 €
			54	45	45	144	3.168 €
			81	54	27	162	3.564 €
			81	65	18	164	3.608 €
			36	9		45	990 €
			58	64	45	167	3.674 €
			67	71	40	178	3.916 €
						6477	142.494 €

Un dimecres d’agost a l’aeroport de Castelló.

Me criden a meitat  matí perquè la Sexta vol un tall en directe per al seu programa matinal des de l’aeroport de Castelló, perquè la premsa ha publicat el que ja sabíem i havíem denunciat, que el contracte amb Lavalin era simplement una nova estafa; que anàvem a pagar anualment a una empresa milions d’euros per intentar fer funcionar l’aeroport, i si funciona o no funciona, dóna igual, perquè anem a pagar-li durant dècades.

            Sabem ara que l’empresa es pot anar quan s’avorrisca de cobrar per no fer res, i que  no té cap obligació  per contra per fer rentable l’aeroport, que pot dedicar-se simplement a posar la mà. Lavalin ja sabem qui és i el llarg i sinistre historial que acumula. Ara, en ple agost, la Sindicatura de Comptes diu el que ja sabíem; que en l’horitzó del Govern de Fabra no estava que fora viable el xiringuito, i fins i tot, pensar que arribant als 1,2 milions de passatgers anys com  a la meta per fer-lo rentable i que revertira benefici en les arques públiques, també era irreal si comparem quants pocs dels aeroport de l’estat arriben a eixes xifres, i com, a pesar d’eixes xifres, tampoc són rentables.

            També era notícia que Fabra, dies abans d’eixir a patades via urna del Palau de les Generalitat, va injectar també milions d’euros a Aerocas, eixa empresa pública que en teoria gestiona l’aeroport en el plànol no tècnic, i en la qual té o tenia una plantilla d’enxufats familiars del PP. Per tant,  és cert l’aeroport és bon negoci, i tant, per a Lavalin, per als enxufats d’aerocas, per a l’empresa de seguretat que comparteix tasca amb el destacament de la Guàrdia Civil, per a l’empresa de neteja i manteniment, i per a molts tants.

            Fidel a la cita, arribe al pàrquing de l’aeroport cap a les 12:45, el sol fon les pedres, i ni els conills que abunden en la instal·lació, s’atreveixen a deixar-se vore; l’estatua de Ripollés continua suant l’òxid de l’acer corten que diu que era un efecte buscat, però sembla brut i agoniós, en una rotonda envaïda per les males herbes, eixes que creixen i abunden, amb permís dels conills, per sobre dels clevills de les voreres, i l’asfalt, en tots els marges.

            Mentre fem temps perquè en programa en directe Rafael Hernando, crec, diu les imbecil·litats de sempre, quatre seixantens fan un ritual que he vist cent vegades, arriben, aparquen i se fan fotos de grup i selfies amb el monigot de l’estàtua de Ripollés de fons... és l’emblema de l’aeroport, ja no l’aeroport en si. Se fan les fotos, i se’n van.

            Mentre, m’aprope a l’aeroport, fora, carrets per dur maletes perfectament preparats, les portes automàtiques netes com una patena, s’obrin pel sensor al vore’m aplegar. Entre dins del rebedor, una tabalà d’aixe fresc me deixa mig marejat, l’impacte del sol infernal amb l’aire condicionat a tota castanya és impressionant.

            Dins, tot buit, mostradors, línies per a les maletes, pantalles que anuncien pròxims vols d’eixides i arribades en espera, imatges de la pista d’aterratge en una pantalla. Tots els llums oberts... els dels graons de les escales. Vaig al bany i me veig tot els llums oberts també, tant el de les dones com els dels homes... puge per l’ascensor transparent i també dalt tot ben fresc i amb els llums oberts... me fa por, estic com en mig d’una pel·lícula de por.... el silenci, la falta de vida dins d’unes instal·lacions noves, estic dins una pel·licula de por, pense, i de segur en breu eixirà algun ser fantasmal des d’algú cantó, agarre el mòbil i vaig disparant fotos per si després me passa alguna cosa tindre alguna constància els investigadors de quin fenomen paranormal m’ha pogut atacar.

            Quan costa tindre això obert les 24 hores del dia?, en electricitat, en aire condicionat... de segur algú m’està espiant per les càmeres de seguretat, no tindran res més que fer que seguir els meus passos... quin mal rotllo. Baixe per les escales i me n’isc fora corrents. L’equip de la sexta espera mentre arribe un de Telecinco per als informatius, fan la xarradeta, estic encara impactat... entre en directe i en la ment encara en eixe lloc espectral, crec que no me’n recorde que he de vocalitzar i no sé si s’haurà entés el que he respost a les 3 o 4 preguntes que m’han fet... i me’n vaig de nou amb una sensació estranya.

            I després... els del PP aprofiten això per dir que estem fent malbé la imatge de Castelló per qüestionar-nos eixe aeroport... no entenc ja res, deu ser cosa de l’impacte de l’aire condicionat. 

Registrada pregunta en el Senat al Govern Central sobre la Fundació Francisco Franco que lloa a Rita Barberà

Pregunta escrita presentada pel Senador de Compromís, Carles Mulet, dirigida al Govern Central , en breu apareixerà en la web del Senat.

El Govern disposa d'una termini de trenta dies para respondre

la Fundación Nacional Francisco Franco  (FNFF) ha vuelto a hacer apología del incumplimiento de la legalidad vigente.

Así,  ésta Fundación ha salido en defensa de la exalcaldesa de Valencia, Rita Barberá, , actualmente diputada autonómica y Senadora, quien está a las puertas de ser  investigada  por no haber cumplido de Ley de la Memoria Histórica en la ciudad.

Mientras en países de nuestro entorno,  sería impensable la existencia de fundaciones como la de Adolf Hitler, Bnitto Mussolini o Salazar, aquí no es que se haya permitido, es que incluso se ha llegado a financiar con dinero público a una entidad como ésta.

La FNFF, además de loar a la exacaldesa de Valencia,  ensalza la figura de un dictador y en su web hace apología explícita del fascismo y ensalza la figura y la obra del dictador Francisco Franco, en la mayoría de sus contenidos criminaliza y persigue cualquier ideología que no coincida con sus ideales totalitarios , en sus diferentes boletines y artículos, se conmemoran a modo de victoria y orgullo patriótico, fechas y hechos trágicos y deplorables que no son otra cosa que el testigo de actos detestables por parte del dictador Francisco Franco durante sus 40 años de dictadura.

En varios de sus boletines y, especialmente en el boletín de Octubre de 2012, la fundación insta al Gobierno de España a declarar el estado de guerra contra Catalunya y, arrestar, juzgar y condenar a su legítimo presidente Sr. Artur Mas. En ese mismo párrafo, y a modo de sugerencia, hace alusión al trágico final del presidente de la República Catalana, Lluís Companys, que fue fusilado por las fuerzas franquistas.

 En sus contenidos, hacen un reiterado llamamiento a la población para que defienda la unidad de España contra los separatistas, refiriéndose a éstos con un sinfín de adjetivos vejatorios, y a su vez, incentivando el odio, la xenofobia y la violencia entre conciudadanos.

 Durante el periodo 2001-2004 ha sido subvencionada por el Gobierno de España por una cantidad superior a 147.000€, subvenciones que se pueden consultar en el BOE. Se desconocen las subvenciones recibidas pasado ese periodo ya que la publicación de las mismas causó una gran polémica

El último despropósito de esta Fundación ha sido el anuncio que la misma reprobará y demandará a los alcaldes y concejales que aprueben la retirada de "monumentos, vidrieras, escudos y estelas por daños al patrimonio histórico artístico del pueblo español".  O sea, actuar contra quien cumpla la legalidad mientras aplauden a los alcaldes que se niegan cumplirla.

Por todo ello se pregunta:

-          ¿Qué subvenciones directas o para actividades ha destinado año por año desde 2001 hasta este año a esta Fundación o proyectos promovidos por ella?

-          ¿Cree el Gobierno aceptable la existencia de una entidad que hace apología del golpismo?

-          ¿Qué medidas piensa adoptar el Gobierno para actuar contra la amenaza explícita contra alcaldes y concejales que supone el anuncio último de la FNFF?

-          ¿Cree compatible el Gobierno la existencia de esta entidad con la Constitución y la Ley de la Memoria Histórica?

-          ¿Qué medidas va adoptar el Gobierno para ilegalizar esta asociación? 

Mulet pregunta al Gobierno Central sobre los efectos del TTIP en la economia del Estado

El Senador de Compromís, Carles Mulet, ha recogido las propuestas de la plataforma contra el TTIP de las comarcas de Castelló, ya ha presentado hoy una pregunta escrita desde el Senado dirigida al Gobierno que tendrá que responder por escrito.

Aquí el texto de las preguntas: 

El Acuerdo Transatlántico para el Comercio y la Inversión TTIP afectará gravemente a los intereses del Estado Español en tanto que para proteger a los inversores extranjeros se eliminarán las normas que protegen a la economía local y artesanal (básicamente formada por la pequeña y mediana empresa), pretendiendo que ésta compita con las multinacionales en igualdad de condiciones, cuando nuestra pequeña y mediana empresa disponen de muchos menos recursos que las multinacionales. Es llevar a nuestra economía local al fracaso como se ha visto que ha ocurrido en otras economías con tratados similares como el NAFTA (México,Canáda y EE.UU.).  De acuerdo con la OFSE y el CPR (Centre for Economic Policy Research) las pequeñas explotaciones agrícolas fueron desvastadas, destruyó puestos de trabajo en la agricultura al provocar la desaparición de las explotaciones familiares en México (entre 1991 y 2007, 4,9 millones de pequeños agricultores desaparecieron, mientras que los temporeros aumentaron en 3 millones, es decir se perdieron 1,9 millones de empleos netos). Igual que ahora con el TTIP, el NAFTA había prometido que las pequeñas y medianas empresas iban a ser las ganadoras, y por el contrario, según fuentes oficiales de EEUU citadas por Public Citizen:

“El crecimiento de las exportaciones  de las pequeñas empresas norteamericanas a otros países fuera del NAFTA excedió en más de un 50% al crecimiento de sus exportaciones a los  países socios del NAFTA, México y Canadá, entre los años 1996 y 2012… Las exportaciones de pequeñas empresas a México y Canadá, es decir dentro del NAFTA han crecido en menos de la mitad en comparación con las exportaciones de las empresas grandes a los socios del NAFTA  (47% contra 97% respectivamente durante los mismos años).  Como resultado, la participación  de las pequeñas empresas norteamericanas dentro de las exportaciones totales  a Canadá y México habían disminuido dentro del NAFTA”

Además, al analizar las inversiones realizadas en México como consecuencia de estos tratados, se ha comprobado que una gran parte de las compañías automovilísticas de EEUU se deslocalizaron para aprovechar la mano de obra barata que le ofrecía México, lo que se contabilizó en una pérdida de 700.000 puestos de trabajo en EEUU (según su propio Congreso).

Como hasta ahora no conocemos que se haya informado sobre el impacto económico potencial del TTIP sobre las PYMES europeas, por sectores y teniendo en cuenta el impacto de las exportaciones y las importaciones entre ambos bloques,   y dado que en España las PYMES representan el 66% del total de los trabajadores (datos de 2014, Retrato PYME 2015 Subdirección General de apoyo PYME España)

1º- ¿Qué medidas piensa tomar el gobierno para proteger el empleo en el Estado Español  y más concretamente cómo piensa proteger a ese 66% de trabajadores y trabajadoras del Estado ?

2º-  En este escenario el principio de igualdad desaparece, ya que las multinacionales podrán exigir el mismo trato que nuestras empresas locales (PYMES o empresas que nunca han trabajado en el ámbito internacional)

¿Cómo podrán competir nuestras PYMEs con las multinacionales de EEUU en su propio territorio?

¿Ha pensado este gobierno en alguna solución para que exista igualdad efectiva?

3º- Habiéndose conocido que las denominaciones de origen son consideradas barreras no arancelaria a eliminar por los negociadores de EEUU. ¿Va a permitir el gobierno que la Comisión Europea ponga en peligro el futuro de todos aquellos cuya subsistencia depende de las denominaciones de origen? ¿Va a permitir que toda la producción agroalimentaria se comodifique, cuando se ha estado impulsando desde la Administración durante años el uso de la denominación de origen para evitar  la comodificación?

-- 

Mulet pregunta al Govern Central pel maltracte fiscal del País Valencià

 El senador territorial per Compromís, Carles Mulet, ha enregistrat avui la seua primera iniciativa parlamentària a la Cambra Alta, el text, en valencià i castellà ( ja que el reglament del Senat permet l’ús de les llengües cooficials sempre i quan vagen acompanyades d’una traducció al castellà), demana al Govern Central explicacions pel maltracte financer dels valencians:

Text de la pregunta escrita que el Govern Central haurà de respondre també per escrit.:

La comunitat autònoma valenciana (País Valencià), torna a situar-se entre les comunitats autònomes pitjor finançades de tot l'Estat, així, tal com s'ha vist en l'últim informe balances fiscals amb dades de 2012 fet públic recentment pel Ministeri d'Hisenda, aquesta és la tercera comunitat amb pitjor saldo fiscal (aporta a l'Estat 1.453 € més del que d'ell rep malgrat estar renda per càpita inferior a la mitjana. 

Alló problemàtic no és que es tracte d'una dada anual aïllada, sinó que és la dinàmica de les últimes dècades, on a més d'una nefasta gestió a nivell autonòmic, amb saquejos i fallits projectes faraònics, ha situat a la comunitat autònoma valenciana (País Valencià), com una de les regions més pobres.

Cada valencià o valenciana rep 376 euros menys que la mitjana per a protecció social ,151 euros menys que la mitjana per a promoció econòmica , 81 euros menys per a infraestructures ,16 menys en sanitat (81 milions), i així en pràcticament totes les partides. Som doncs, dels pitjors finançats, de les comunitats que més aporten a l'Estat, però amb uns nivells d'atur, pobresa infantil i desprotecció social alarmants.
Aquest dèficit d'inversions ha generat un deute històric de l'Estat amb els valencians i valencianes que superaria els 13.500 milions de € des de 2002, mentre hi ha seriosos problemes per a fer front des de l'administració autonòmica als pagaments ordinaris en sanitat i/o educació, i tot açò ha generat un deute públic que únicament en interessos consumeix bona part del pressupost públic

Per tot açò es pregunta:

- Quan preveu el Govern Central acabar d'una vegada amb el maltractament fiscal, l’ infra finançament i el deute històric que arrossega la comunitat autònoma valenciana (País Valencià),?

El PGOU de Cabanes continua preveient un creixement fins a 126.371 habitants per a un poble que ara en té sols 3.000

Fa pocs dies va concloure el període per presentar  al·legacions als documents del Pla General d’Ordenació Urbana de Cabanes que han estat fins fa pocs dies en exposició pública.

Tot l’estudi en exposició pública conté dades de 2007 no actualitzades; ni la tendència de població és la mateixa, ni les previsions del mercat immobiliari, ni el model de creixement previst. No té cap sentit no adaptar el PGOU als temps i realitats actuals i planificar el futur del poble baix paràmetres desfasats i sense cap rigor. La paràlisi en la tramitació d’aquest PGOU ha fet que a hores d’ara siga completament irreal el que es proposa.

Tota la planificació es basa en el suposat desenvolupament al voltant del suposat PAI Marina d’Or Golf, i es conurba amb Orpesa, vinculant totes les actuacions dels dos pobles, i el seu potencial futur. En el cas hipotètic, i cada dia més probable, que no es dugera a terme aquesta actuació urbanística, que esdevé a hores d’ara la columna vertebral del que ha de ser el PGOU de tots dos pobles, quina planificació alternativa es preveu?, la resposta és obvia, cap. Per tant, al nostre entendre, aquest planejament proposat és arriscat i hipoteca el futur del desenvolupament de tot el poble. Si es preveu passar en poc temps de 3000 habitants a 126371, i aquest creixement es basa quasi en exclusiva en dos PAI exclusius d’una empresa, sense cap garantia hores d’ara de que siguen econòmicament viables en un futur, estem perjudicant el creixement del terme municipal.  I més quan l’empresa promotora del mateix està en situació concursal, els avals del PAI Torre la Sal semblen ser invàlids i el PAI Marina d’or Golf ha estat dos cops anul·lats pels tribunals.

         Atenent que la proposa de sòl urbanitzable nou que contempla aquest PGOU és de 14.587.978,40[1] m2, ( el 21% del terme municipal), i que sols amb els dos PAIS referits s’ocupa quasi eixa extensió ( 11.118.391), és a dir, que del 112388,47 habitants nous ( pobre el que li toque ser l’habitant que compte com 0,47), 105795 són els previstos per als dos PAIS.

         Vista la fallida del boom immobiliari i especulatiu a l’impuls del qual es van gestar tot dos PAIS, i el sistema de creixement de l’empresa beneficiaria, i les males previsions a curt i mitjà termini sobre aquest model de desenvolupament, sembla un error aquesta aposta, que creiem que hauria de ser rectificada.

   El miratge immobiliari dels darrers anys, s’ha demostrar ja no dóna més de sí, no podem tindre, a quasi tots els pobles de les nostres comarques, projectant actuacions urbanístiques per milers de persones, clònics camps de golf a cada passa...etc. La febra ja ha passat, i es preveu, que durant molts anys, el creixement urbanístic torne a les aigües de la racionalitat. Per tant, no té cap sentit aprovar un PGOU per a fer una nova ciutat de més de 126.000; tot el món té clar que ni en dos, ni en cinc, i ni en quinze anys, serà realitat, i possiblement mai, per tant, ¿ què passa amb tota la gent a la qual se li afecta amb la catalogació de  prop de 15 milions de m2 com a urbanitzable?, per què hauran de suportar durant anys una càrrega impositiva innecessària?

Si el sòl urbanitzable actual és de 2.588.280,39 m2, als quals se’ls suma amb aquest nou PGOU 14.597.978.40 m2 nous, ens du a 17.186.258, 79 metres quadrats, per a un poble, recordem, que actualment no ronda als 3000 habitants. Aquest model de creixement no és sostenible.

Entre les prop de 50 al.legacions que he presentat, destacaria la  necessitat protecció d’assentaments tradicionals afectats pels PAIS, en la manca de previsió de creixement dels nuclis urbans de la Ribera ( s’impedeix el més mínim creixement i consolidació), errors greus en els càlculs i plagis del PGOU de Morella que descontextualitzen tot el projecte, i un llarg llistat de qüestions tècniques .

Declaració com imputats d’exalcalde de Cabanes i soci de l’arquitecte municipal

Avui han declarat davant del jutjat d’instrucció número quatre de Castelló,  com imputats l’exalcalde de Cabanes, Artemio Siurana i el soci de Ruben Bellido (arquitecte municipal), el també arquitecte Juan Antonio Juncos.

La relació de les adjundicacions a Juncos comencen justament quan BEllido entra a treballar en la plantilla de l’ajuntament.

           

L’exalcalde ha dit que van conèixer a Juncos perquè un dia va aparèixer per l’ajuntament a deixar el currículum, li van adjudicar l’obra i a l’agradar-li com treballava, van continuar adjudicant-li. Diu que desconeixia que Juncos i Bellido treballaven junts,, i que era l’alcalde qui signava les contractacions. I que Bellido era qui supervisava les obres del seu soci sense mai informar que compartien despatx. Que no sabia pràcticament res  i intenta tirar les culpes de tota la tramitació a l’anterior secretari municipal el qual va morir fa pocs mesos, a pesar que en cap expedient apareix la signatura d’este i sí d’altres tècnics municipals i del propi alcalde.

            L’alcalde no explica per què existint dos arquitectes en plantilla de l’ajuntament s’externalitzen tot tipus d’obres al soci de Bellido, desconeix per què es van fraccionar alguna de les factures ( comportament il.legal), o per què es va fer el projecte de restauració de l’esglèsia del cementeri quan en el cementeri no hi ha cap església.  Tampoc explica el perquè es fa el projecte d’una piscina coberta que es factura a Juncos i després es decideix no fer-la per vore-la rentable. Desconeix per què no va haver oferta pública en certs projectes d’obres majors atorgades directament a Juncos sense passar este tràmit obligat, ni per que factures pagades en 2010 s’aproven el seu pagament i projecte en 2011.

Per la seua banda, Juncos, que s’ha negat a respondre a les preguntes de l’advocat de l’acusació, ha reconegut com a pesar de participar en 17 expedients per a l’ajuntament de Cabanes, ha fet 28 factures diferents ( fraccionament?) , reconeix comparteix despatx amb Bellido i es contradiu al dir per una banda que l’ajuntament no sabia que compartien despatx i que després li van permetre publicitar en la web a Bellido com part del seu equip.

Cal recordar que este cas es va obrir després que el regidor de Cabanes per Units pel Poble-Compromís, Carles Mulet, presentara una denúncia en Fiscalia contra Ruben Bellido, per entendre que podrien ser il·legals les adjudicacions sistemàtiques de l’ajuntament dels projectes al seu soci de despatx.  LA Fiscalia va indagar i es va querellar contra Bellido, i també contra l’alcaldessa Estrella Borràs, i en la instrucció del cas també ha imputat al soci de Bellido i l’exalcalde del municipi. De moment, tots quatre estan imputats 

Una habitació en penombres.

Poc a poc entra la claror per les finestres abans plenes de pols, s’obrin portes de habitacions hermètiques i la pols s’aixeca dels mobles creant capricioses estructures efímeres als rebre els encara tímids rajos que entre pels badalls recent oberts.

T’entren esternuts, i l’olor a tancat ho amera tot, i les parets estan florides, en algú cantó de la cambra fa olor com a animal mort, corromput. Obris el calaixos i has de bufar sobre els papers per a que s’escampe de nou la pols, i vore els títols dels llibres. Una aranya negra i peluda ix corrents de darrere d’una caixa plena de papers que està en un cantó, el soroll i la llum del carrer l’ha espantada, i deixa el seu altar on ha teixit un blanca i grossa teranyina.

Vas cap a l’armari amb la intenció d’obrir-lo... “ahi ha d’estar el que estic buscat”, penses, però  estires dels dos poms a l’hora i no s’obrir, forces un poc més i res, notes que pesa molt o està acorat a la paret perquè no s’ha mogut ni un mil·límetre tot i la força feta.

Mires al teu voltat, i l’escenari fa pena, t’haurà d’arromangar, i posar-te a netejar com si estigueres boig... no tens l’aspiradora a mà, la van trencar i no en van comprar de nova. Hauràs de fer una llista ben llarga de productes de neteja, i posar-te a la faena. Això sí, si pares d’esternudar, ja que eixe aire infecte encara d`àcars i pols te continua omplint el pulmons.

Però estàs content, t’ha donat les claus per a que faces precisament això, que neteges primer, que adreces i ordenes, que tornes cada cosa al seu lloc, que tornes a fer de l’habitació un lloc habitable i ple de vida... pensa ara que és un despatx d’una alcaldia, o un govern qualsevol.    

Tancament de campanya o tancament de cicle?

 Imagine que en certa mesura hi ha coses que les dus dins i no les pots triar tan fàcilment, però molts dies m’abstrac i pense com de diferent hauria estat la meua vida si des de jove no haguera estat implicat en política; segurament haguera pogut invertir el meu temps vital en coses de més profit personal, en altres aspectes formatius i creatius que he anat deixant a banda a esperes d’eixe temps que somniava traure de llocs on sabia no hi havia, però, de vegades entres en dinàmiques de les quals tu ja no eres el controlador.

Una sensació estranya  i sovint desagradable.

Han estat anys molt durs, a part d’anys molt intensos i interessants.  Aquella necessitat de lluitar com bonament sabia per canviar tot allò que no m’agradava del voltant, començant des del municipi fins l’àmbit “provincial”, anys de molts errors, imagine algune encert. De trobar-te gent meravellosa que t’encoratja a continuar endavant i també les decepcions més grans i la gent més miserable... imagine això és la política.

Fa poc, tindre plantejaments de racionalitat en la política, quan totes les barbaritats pareixien viables, quan tot tenia un preu ( baixet), era enfrontar-te ( i sé que amb falta d’habilitat) als anhels lícits de molta gent, als interessos bords d’altres, i nedar contra un corrent molt fort que acaba estigmatitzant-te de per vida. Era un repte, i s’era conscient del preu a pagar,( potser no tot), i a construir cuirasses, autoexiliar-se de com es  voldria ser... tot, per una idea de com haurien de ser les coses. I el temps acaba poc a poc donant la raó, encara que te deixes la pell en la ratonera i ja  no la recuperes més.

I quan més fas, més probabilitat tens per equivocar-te, i més “enemics” a l’aguait per magnificar eixos errors mentre no aplaudeixen els encerts. I continue confiant en gent per simple intuïció i a vegades encertes i descobreixes tresors i altres autèntics fillsde..., i continues, treballant pel que creus, dies amb més forces i ànims i altres completament afonat, però fas el que creus que has de fer.

Anys de desgast diari, de pegar-te contra blocs de formigó, de majories absolutes implacables, i continues pensant que no tens altra que continuar intentar canviar les coses, amb el convenciment de tot té remei i solució. I te tornes a estampar, i ho pagues car. I entres en procés electoral, i confies en gent que no mereix la més mínima confiança, i quan creus que has vist en esta vida tota la porqueria possible, encara te’n mostren més. I ja en campanya, bufetades per tots els costats; massa fronts oberts. Calumnia que alguna cosa queda...

Per això, arribar al final d’esta campanya electoral, és extenuant, no perquè arribes al final de quinze dies de campanya, sinó tota una vida, de lluitar per un canvi que penses necessari, i sols ara, és quan veus que per fi és possible, canviar amb dècades de governs absolutistes al teu ajuntament i al teu govern autonòmic, anys d’abusos, corrupció, balafiament de diners públics, agressions al territori i als drets de les persones, pèrdues de trens col.lectius que mai  més tornaran a passar... però per fi, olores canvis,  i eixos dos canvis per fi possibles tenen rostre de dona, Solín a Cabanes i Mònica a la Generalitat... la fi d’un cicle, i el principi d’un altre.

Cabanes i els funcionaris

Mediterraneo publica avui la quarta versió d’esta noticia, després de que ahir en la versió electrònica els haguera de telefonar pregant que contaren la veritat i no interpreteacións interessades dels afectats.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/juez-da-razon-2-funcionarios-cabanes-denunciados-mulet_934615.html

El tema és que ahir, al tancament de campanya es veu intenten filtrar al mediterraneo una part del procés judicial que es segueix contra estos dos funcionaris, un auto de fa setmanes que està recurrit i del quan encara queda un llarg recorregut.

Cal recordar que un dels dos funcionaris implicats en este cas, ha estat expedientat i sancionat per l’ajuntament per incompatibilitats i continua imputat, junt a l’alcaldessa, per un jutjat de Castelló.

L’altre, ha estat segons secretaria cobrant de l’ajuntament ajust familiars als quals no tenia dret segons conveni. S’ha fet a banda un RPT que ha revelat que ha estat cobrant quasi 11.000 euros més a l’any del que li pertoca. Segons secretaria ha estat durant anys emetent informes que serien nuls per la seua falta de titulació. I està denunciat davant dels tribunals per dos casos més, en els quals, com en aquest que informa esta notícia, són sempre per suposadament emetre informes que faltarien a la veritat, i que acabarien beneficiant a empreses privades en detriment de l’ajuntament.

En el cas concret pel qual van estar denunciat i objecte de la noticia. Tot l’origen d’eixa i de les demés denúncies denunciades és arran d’un plenari en el qual, de manera inaudita i mai vista, l’alcadessa fa un extens decret d’alcaldia per al plenari desacreditant i desmuntat el criteri dels tècnics, en un cas molt sensible. On de fer cas a l’alcadessa i no als tècnics, la sanció seria monumental (Teniendo en cuenta la proposición jurídico económica de del PAI Torre la Sal ( Documento que se adjuntó como número tres), en su página 7, el total de presupuesto de la contrato sin IVA seria de 51.017.837, 46 euros, vendría a ser unos 10.186 euros de penalización diaria (sin IVA) , más de 300.000 euros al mes, o calculando que la prorroga se pudo pedir 290 días fuera de plazo, estaríamos hablando de casi tres millones de euros en indemnización que tendría que hacer frente la empresa al ayuntamiento ( 2.953.940 euros), cantidades astronómica i obviamente inasumibles, o en caso contrario, resolver el contrato. )

Davant aquell inaudit, la meua intervenció en el plenari va ser alertar de que no podia ser que l’alcaldessa fera aquella proposta amb aquelles afirmacions i calia arribar al final, que es podria entendre com a prevaricació el que deixava entrevore l’alcadessa i calia investigar.

D’aquella intervenció, en la qual no van estar presents els denunciats, van entendre que se’ls estava injuriant i calumniant, no per part de l’alcaldia, sinó meua. I amb els recursos de l’ajuntament ( és  a dir, amb advocats que treballen per a l’ajuntament) me van posar una querella criminal; no els costava un euro  i  intentaven posar-me la por al cos.

           

Vaig anar a explicar al jutge el sentit de la meua intervenció, i en lloc d’esperar a l’arxiu del cas, perquè no tenia ni cap ni peus, la indignació d’ixe abús de posició, me va dur a presentar un seguit de denuncies contra els dos personatges.  Que de moment ha fructíferat ( imputacions, sancions contra ells, diligències d’investigació penals de fiscalia..etc).

Per tant, la versió de deixar entreveure que poc més era jo el que anava a tindre ara problemes amb la justícia, llançant porqueria justament el dia últim d’eleccions, no els ha d’eixir bé.

Cabanes, l'equip de govern oculta al plenari dos informes que li llevarien a Marina d'Or els 2 PAIS

Des del passat 26 de març, els membre de la Junta de Govern Local de l’ajuntament de Cabanes són coneixedors de dos devastadors informes, i a pesar d’això, han optat per evitar cap transcendència pública ni cap acord plenari, esperant siga el pròxim govern municipal qui haja de solucionar el problema.

Tal i com consta en l’acta d’aquest Junta de Govern, es dóna compte als membre d’un informe encarregat per l’alcaldia a un advocat especialista perquè explique la situació dels dos principals pais  del municipi, Marina d’OR Golf i Torre la Sal, tots dos del grup marina d’or.

-respecte al PAI Marina d’Or Golf, després de la subrogació d’aquesta actuació de 18 milions de m2, on Construcciones Castellón SAU es va extingir i  va canviar la denominació de “Promociones PAI GOLF SLU” , segons l’informe “ amb un capital social de la mercantil, molt minvat respecte al de la mercantil a la qual se li va adjudicar. Aquella solvència de la primera adjudicatària va ser en teoria determinant per a aquella adjudicació.

Construcciones Castellón 2000, un cop veia anava a haver-se de liquidar, va canviar de denominació per “ Comercializadora de Viviendas” COMERVI   un nom anodí per evitar la relació directa amb Marina d’Or, i COMERVI va entrar en concurs de creditors i intervinguda per l’administració concursal segons el Jutjat Mercantil en auto de 24 d’abril de 2014.

La subrogació amb “Promociones PAI GOLF SLU”, de la xarxa d’empreses del grup Marina d’OR, seria una nova operació per no desfer-se del PAI a pesar de la greu situació de l’empresa, però sense aportar les proves de solvència per poder tirar endavant aquesta gegantina actuació.

La proposta de l’advocat de l’ajuntament és que mentre no s’aprove eixa subrogació, requerir a COMERVi perquè aporte proposa de proposició juridicoeconòmiques i de conveni urbanística ajustat al planejament definitivament aprovat, i en cas de no complir, declarar desert el programa i adjudicació.

Aquesta proposta ses va informar a la junta de govern el 26 de març, concloent que procedeix donar compte de l’informe al plenari de l’ajuntament al tractar-se de l’òrgan competent.  I a pesar d’haver-se celebrat plenaris amb posterioritat a aquest ( sense anar més lluny, esta setmana), no s’ha volgut donar cap explicació

-                     respecte al PAI Torre la Sal, igualment es relata a aquest òrgan que l’informe proposa la liquidació del contracte amb l’empresa, i informar al plenari.

Sexto.- Por ello, a la vista de los preceptos citados en el presente informe y en los anteriores, y ante la falta de actividad en la constitución de las garantías exigidas en la norma, de conformidad con lo que se indicó en el informe de fecha 3 de octubre de 2014; el letrado que suscribe entiende que sería procedente incoar expediente de resolución contractual del Programa de Actuación Integrada.

Puesto que en la tramitación del expediente de resolución contractual debe otorgarse un trámite de audiencia al Urbanizador, se podrán analizar las alegaciones que pueda presentar en defensa de sus derechos.

Séptimo.-  Asimismo, como se indicó en el informe de 3 de octubre de 2014, con la resolución del Programa, se debería:

-         Por un lado, practicar la liquidación del contrato, de conformidad con lo dispuesto en la normativa contractual.

-         Por otro, estudiar, y, si fuese posible, señalar, el iter procedimental a seguir para continuar, en su caso, con la ejecución del Programa, hasta la finalización de las obras de urbanización (gestión directa, licitación de nuevo para la gestión indirecta y selección de nuevo urbanizador, etc…).

Emito el presente informe en Cabanes a 17 de marzo de 2.015, sometiendo el mismo a cualquier otro mejor fundado en derecho.

Sabent es tracta d’una bomba de rellotgeria, des de l’equip de govern s’encarreguen aquests informes per llevar-li a Marina d’Or els dos PAIS però després no informen al plenari de l’existència del mateix. A pesar de tindre en la mà dos informes que insten a prendre una sèrie de mesures contundents, es va deixadesa de funcions i obligacions. Ho volien sols com eina de maniobra de cara a la confecció de les candidatures municipals i les pressions externes que estaven patint?

Qui ha pagat estos informes és el poble, i qui ix perdent, òbviament, si l’empresa és insolvent, i incapaç de  fer res, també és el poble... conclusió, cadascú la seua.

Ens estan dient que el futur del poble està en mans d’empreses liquidades, sense capacitat... i no passa res